Per què la vida és cada vegada més cara? Qui són els responsables? Has hagut de renunciar a coses per poder pagar el lloguer o la hipoteca? Estaries d’acord amb augmentar per llei els salaris i les pensions al mateix ritme que la inflació? Aquestes són algunes de les preguntes que més de 1.500 voluntàries formularan a la població de 37 municipis de Catalunya dissabte 6 de juny.
En el marc de la campanya Ens costa la vida, s’ha aconseguit organitzar l’enquesta més àmplia que s’ha fet mai a Catalunya sobre l’encariment de la vida. La data escollida, el 6 de juny, no és casual, sinó que és el dia que la Confederació de Sindicats de Llogateres de l’Estat espanyol ha convocat una jornada de mobilitzacions coordinades a diferents ciutats. Mentre a Catalunya s’ha preparat l’enquesta, al País Valencià hi ha manifestacions convocades a València, Castelló i Alacant.
L’objectiu de la iniciativa de la macroenquesta és prendre el pols social per tirar endavant una vaga general amb èxit. Per això, a més de preguntar sobre la situació econòmica en què es troba la gent, el qüestionari inclou preguntes sobre les mesures necessàries per millorar-la i posa la vaga com a eina de lluita en l’equació. Així doncs, al context de vagues del professorat, tant a Catalunya com al País Valencià, i de metges, s’hi podria arribar a sumar una aturada pel dret a l’habitatge i per l’augment dels salaris.
El 6 de juny, més de 1.500 voluntàries es reparteixen per places, mercats, parades de transport públic o portals a 37 municipis de Catalunya
“Cobrar un salari ja no t’assegura l’accés a un habitatge digne. A més de la plusvàlua del treball, més del 40% del que cobrem se’n va a pagar el lloguer”, explica Rubén Sáez. Pel portaveu de la campanya, es compleixen les condicions objectives per a una gran mobilització, però han de saber si també les subjectives. Per ara, constaten la implicació de la militància per fer possible la macroenquesta. Durant tot el dissabte 6 de juny, els comitès es reparteixen per places, mercats, parades de transport públic o portals per recollir les opinions de la població de municipis com l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Tarragona, Reus, Girona, Olot, Sabadell, Mataró, Manresa, Palafrugell, Cornellà, Cerdanyola o Gavà.
Sáez és conscient que a la vaga general s’hi arriba amb molta feina prèvia. De fet, subratlla que fa més d’un any que hi estan treballant. La llavor es va sembrar arran de les mobilitzacions pel dret a l’habitatge de 2025, quan van arrencar una sèrie de reunions per parlar-ne. La Plataforma reuneix el moviment per l’habitatge, el sindicalisme alternatiu i més de cinquanta organitzacions i col·lectius. “La unitat d’acció és l’únic camí”, conclou Sáez.
“Cobrar un salari ja no t’assegura l’accés a un habitatge digne. A més de la plusvàlua del treball, més del 40% del que cobrem se’n va a pagar el lloguer”, explica Rubén Sáez
En l’àmbit laboral, la Plataforma exigeix la jornada de 35 hores setmanals, la prohibició de les hores extraordinàries estructurals, l’augment del salari mínim interprofessional i les pensions mínimes fins als 1.500 euros, i vincular l’augment dels salaris a l’IPC. Pel que fa a l’habitatge, reclama la baixada per llei dels preus de lloguer, estabilitat residencial, posar fi a l’especulació i l’acaparament i garantir els drets sindicals.
La conversa com a mètode
No és ni de bon tros la primera vegada que organitzacions i partits d’esquerres utilitzen l’enquesta o el porta a porta per compilar informació i empènyer la mobilització. Recentment, la CUP ha impulsat la campanya “Ara parla el país” per recollir les preocupacions del veïnat de diverses localitats del país així com les propostes amb què s’alineen. Però ja fa dotze anys, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, en el marc de la campanya Ara és l’hora per a la consulta del 9N, van organitzar l’anomenada Gigaenquesta. Al voltant de 8.000 voluntàries varen preguntar a 57 municipis com s’imaginaven un país nou.
En l’àmbit internacional, un cas recent és el de l’alcalde de Nova York Zohran Mamdani i l’organització Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA, per les sigles en anglès). Vora 100.000 persones voluntàries van picar a tres milions de portes de la ciutat. Més a prop, el partit alemany Die Linke des de 2024 ha incorporat el porta a porta com a estratègia de mobilització i organització popular. De fet, es van inspirar en el Partit dels Treballadors de Bèlgica (PTB) que, durant quatre mesos de 2023 van dur a terme una gran enquesta a més de 100.000 persones per recollir les preocupacions de la ciutadania i definir les seves prioritats per al programa.
