Si prospera el pla de la Generalitat que té com a objectiu convertir Catalunya en un pol d’atracció de l’anomenada economia digital, el territori comptarà amb una quarantena de centres de dades en una dècada. Així mateix, si es fa efectiva aquesta iniciativa, la sostenibilitat energètica i hídrica catalana podria estar en seriosos problemes.
El 17 de març de 2025 el conseller de la Presidència Albert Dalmau va presentar la Taula institucional d’impuls a la implantació i desenvolupament dels centres de dades. L’organisme en el qual participen empreses privades com Endesa, diferents conselleries, l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Global o organismes com el Barcelona Supercomputing Center el Parc de l’Alba ha d’aconseguir que Catalunya esdevingui un referent a Europa en la construcció de nous centres de dades. Per això, la Generalitat contempla exempcions fiscals o requalificacions de terreny per a aquesta mena de negocis.
La Generalitat contempla exempcions fiscals o requalificacions de terreny per a les empreses de centres de dades
Avui n’hi ha una quinzena repartits sobretot a la regió metropolitana de Barcelona. No obstant això, el passat 14 d’abril, en la segona reunió de la taula, es va donar a conèixer que la Generalitat està impulsant la posada en marxa de 26 nous centres de dades. “El treball de camp i la col·laboració publicoprivada ha permès identificar 26 iniciatives privades potencials interessades a implantar els seus centres de dades a Catalunya”, deia el govern en un comunicat. L’objectiu de la iniciativa seria que Catalunya tingués una major “sobirania tecnològica” en un mercat dominat pels Estats Units i grans companyies tecnològiques com Alphabet o Meta, les empreses matrius de Google i Facebook.
El problema d’aquest anunci rau en el consum de recursos que tindran aquestes infraestructures. Els centres de dades són naus industrials on hi ha milers de servidors que guarden informació digital. Poden ser els vídeos i fotos que veiem a Instagram, les pel·lícules que ofereix Netflix o els milions de correus electrònics de Gmail. Amb l’arribada de la intel·ligència artificial el nombre de centres de dades s’ha disparat, com també ho ha fet la quantitat d’energia que consumeixen.
Aquests magatzems digitals estan en funcionament les 24 hores del dia els 365 dies l’any perquè puguem accedir a la informació sempre que vulguem i això fa que la seva factura energètica sigui molt elevada. En indrets com Irlanda, per exemple, consumeixen entorn del 20% de l’electricitat del país i ja se’ls anomena “vampirs energètics”.
El professor de recerca emèrit del CSIC, Ramon López de Mántaras, afirma que els 26 centres de dades projectats podrien consumir el 44% de l’electricitat de tota Catalunya
La mateixa Generalitat reconeix que els nous centres podrien arribar a sumar “prop de 2.000 MW de potència”. “S’han identificat una desena de projectes amb un grau de maduresa alt que podrien assolir una potència d’entre 300 i 500 MW progressivament entre 2030 i 2035”, apunta l’organisme. El professor de recerca emèrit del CSIC, Ramon López de Mántaras, assenyala que funcionant al màxim de la seva potència “això són 17,5 terawatts-hora anuals” de consum energètic en un territori com Catalunya que en gasta uns 40 anuals. Els centres de dades, per tant, consumirien “un 44%” de l’electricitat que fa servir tota Catalunya, és a dir, el mateix que produeixen les centrals nuclears d’Ascó”, calcula Mántaras. Per la seva banda, l’investigador i activista d’Ecologistes en Acció, Agustí Emperador, preveu que els centres de dades funcionin a un 70% del seu rendiment, com succeeix sovint, i aleshores el seu consum elèctric seria d’un terç del consum total de l’energia elèctrica a Catalunya.
La Generalitat de Catalunya reconeix que els nous centres podrien arribar a sumar “prop de 2.000 MW de potència”
Tanmateix, el Departament de Presidència, en declaracions a la Directa assenyala que “no es disposa encara d’una estimació fiable del consum final” dels 26 projectes i caldrà “veure quins d’ells acaben implantant-se i amb quines característiques finals, tant pel que fa a la potència com el consum”.
L’aigua del 5% de la població
L’aigua és un altre dels elements controvertits amb relació a la proliferació dels centres de dades. Els milers de servidors que té un centre d’aquesta mena s’escalfen i com qualsevol ordinador, necessiten refrigeració. “Hi ha dues maneres de baixar la temperatura d’un servidor: una és amb aire condicionat, com fem a casa quan fa calor, la qual cosa té un consum molt elevat d’energia; i l’altra és amb aigua”, explica la professora i investigadora en intel·ligència artificial, govern i polítiques de la Universitat d’Oxford, Ana Valdivia. Alhora, afegeix que “els xips de la intel·ligència artificial, les GPU, només es poden refrigerar amb aigua”.
Així, quan la temperatura ambient està per sota dels 30 graus, l’aire per refrigerar els servidors és aire corrent, ara bé, si la temperatura puja per sobre d’aquest llindar, s’utilitzen “grans quantitats d’aigua per refredar l’aire de les sales dels servidors”. “Aquesta aigua és potable, però es contamina per evitar el creixement de bacteris i si el centre de dades no té un tractament d’aigües, normalment s’aboca als rius”, assenyala Valdivia. En aquest sentit, no és estrany que molts centres de dades, com per exemple els d’Amazon que hi ha a l’Aragó o la gigafactoria d’intel·ligència artificial que es vol construir a Móra la Nova, es projectin a prop de rius.
Molts centres de dades, com per exemple els d’Amazon que hi ha a l’Aragó o la gigafactoria d’intel·ligència artificial que es vol construir a Móra la Nova, es projecten a prop de rius
Per la seva banda Agustí Emperador assenyala que sovint la indústria dels centres de dades afirma que no es perd aigua perquè es fan servir circuits de refrigeració tancats en els quals l’aigua que s’utilitza per refredar sempre és la mateixa. “Això no és cert, perquè també cal un circuit extern per refrigerar l’aigua del circuit intern, i una part d’aquesta aigua s’evapora”, considera Emperador.
La Generalitat en contra del que considera l’activista d’Ecologistes en Acció afirma que “la gran majoria dels centres de dades actuals pràcticament no consumeixen aigua en els seus sistemes de refrigeració, ja que utilitzen tecnologies com la refrigeració per immersió o circuits tancats de refrigeració que reutilitzen contínuament el fluid refrigerant”. Alhora, assegura que “l’acord de Govern que determina l’estratègia sobre els centres de processament de dades estableix criteris estrictes de sostenibilitat i el compliment de la normativa europea, que fixa estàndards d’eficiència i consum d’aigua òptims”.
Mántaras afirma que els centres de dades podrien arribar a consumir 40 milions de litres cada dia i això és el consum diari de 400.000 persones, el 5% de la població
Sigui com sigui, els càlculs científics apunten cap a uns consums d’aigua notoris que oscil·len molt perquè depenen del sistema de refrigeració que es faci servir. Segons Emperador, els 26 centres de dades podrien consumir el mateix que una població de 50.000 habitants. Preveient un major grau de refrigeració Mántaras assenyala que es podrien arribar a consumir 40 milions de litres d’aigua cada dia. “La mitjana de consum d’aigua a Catalunya per persona són uns 100 litres cada dia. Per tant, 40 milions de litres és el consum diari de 400.000 persones, el 5% de la població”, diu l’expert.
Centres al sud
Tots els centres de dades projectats per la Generalitat se situen a la meitat sud de Catalunya. Si bé és cert que molts es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè és on hi ha les principals infraestructures digitals, no deixen de ser sorprenents la resta d’ubicacions.
“Aquests primers pols s’han definit i justificat a partir de factors com la disponibilitat de sòl, la capacitat energètica, la connectivitat digital, l’ecosistema tecnològic, la sostenibilitat i les oportunitats de reindustrialització”, diuen des del Departament de la Presidència.
Les zones on hi haurà els centres estan condicionats per la línia de molt alta tensió (MAT) i el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER)
Així mateix, des de la Generalitat apunten que als territoris escollits hi ha “disponibilitat de potència elèctrica i la possibilitat de connexió a la xarxa, així com a la proximitat a fonts d’energia renovable”. La veritat és que a les zones en qüestió hi ha dos elements claus per entendre com s’abastiran d’energia els nous centres dades: la línia de molt alta tensió (MAT) que atravessaria algunes de les comarques afectades i el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER), que pel que fa a l’energia eòlica tindrà al sud de Catalunya el seu graner d’energia més important. A tot això, cal sumar la disponibilitat d’aigua provinent del riu Ebre.
L’expert en geobiologia i descontaminació electromagnètica d’Ecologistes en Acció, Joan Carles López, denuncia que “el sud és un abocador gegant de tota Catalunya”. “A l’estil Mr. Marshall, és una zona en la qual s’ha dit que sí a tot sota el pretext de la riquesa”, sentencia.
