Més d’un centenar de centres han denunciat públicament el mal estat de les infraestructures o equipaments d’escoles d’infantil i primària, instituts de secundària, conservatoris de música o centres de formació professional. Ho han fet a través de la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià, que ha impulsat la iniciativa “El mur de la vergonya” perquè docents i famílies hi pengen fotografies que proven les deficiències estructurals d’aules i edificis. Quasi un mes després del començament de la vaga educativa indefinida, el mur virtual s’actualitza cada dia amb desenes d’imatges i ja acumula més de 500 publicacions.
La millora de les infraestructures educatives és una de les demandes principals del personal docent. Alguns centres necessiten rehabilitar espais concrets, mentre que d’altres requereixen reformes integrals. A més, tots manquen de sistemes de climatització que permeten fer classe en bones condicions tant a l’estiu, quan superen els 30 graus de temperatura, com a l’hivern, amb temperatures sovint per sota dels nivells de confort. Aules o edificis apuntalats, forats en sostres i sòls i despreniments, finestres i portes trencades, banys insalubres, humitats, tanques caigudes que s’acumulen als patis o caixes de cables elèctrics sense protecció són algunes de les deficiències que mostren les fotografies recopilades.
L’IES Las Espeñetas d’Oriola, amb més de la meitat del forjat interior apuntalat, o els despreniments de sostre a l’IES Almussafes de la Ribera Alta lideren el rànquing d’instal·lacions en pitjors condicions
Centres com el CEIP Ausiàs March de Benidorm (la Marina Alta), amb una aula apuntada per perill d’esfondrament; l’IES Las Espeñetas d’Oriola (el Baix Segura), amb més de la meitat del forjat interior apuntalat des de 2023; els despreniments de sostre a l’IES Almussafes de la Ribera Alta o les humitats de l’IES l’Om de Picassent lideren el rànquing d’instal·lacions en pitjors condicions. “Volem deixar clar que els centres educatius són de qui els fem possibles, i no d’unes institucions que fa anys que els abandonen i permeten la degradació”, declara Sandra Cáceres, portaveu de la Coordinadora d’Assemblees.
“Els centres cada vegada estan pitjor a causa de l’abandonament institucional”, afegeix Patrícia Moragón Fandos, professora i membre del consell educatiu de l’IES La Sénia de Paiporta (l’Horta Sud). Es tracta d’un dels instituts que va patir les conseqüències de la riuada del 29 d’octubre de 2024, però abans, segons relata Moragón, ja patia filtracions d’aigua, inundacions i desperfectes que la dana ha agreujat. El Pla Edificant del Govern del Botànic preveia la construcció d’un nou centre per a l’IES La Sénia, però hui dia encara no s’ha fet realitat. “Com que en volen construir un de nou, es pensen que ja no val la pena arreglar aquest”, lamenta la docent. Centres com l’IES l’Om, l’IES d’Alcàsser o l’IES Tirant lo Blanc de Torrent també presenten problemes similars d’humitats en sostres i parets o despreniments.
La reforma integral del CEIP Cervantes de Castelló de la Plana (la Plata Alta) també estava prevista en el Pla Edificant”. L’edifici té més de cent anys i, segons relaten fonts de l’escola, “fa més d’una dècada que necessita una reforma urgent”. L’any 2020 va caure una part de la teulada i es va haver de desallotjar l’edifici durant sis mesos. Després de la renovació del sostre, l’administració va considerar que ja s’havien efectuat totes les obres necessàries, malgrat les reivindicacions constants de millora de famílies i professorat.
També a la Plana Alta, el CEIP Enric Soler i Godes ha denunciat l’estat “perillós” d’algunes infraestructures del centre. Nati Alcañiz, presidenta de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), insisteix que fa anys que demanen, sense èxit, rehabilitar el menjador escolar, que es va instal·lar en una antiga sala de reunions; o reformar el pati d’infantil, el qual s’ha erosionat: “Suposa un greu perill per als nostres fills”, alerta. El mateix ocorre al CEIP Joaquín Múñoz de Turís (la Ribera Alta), que té el pati d’infantil alçat i els banys en condicions deficients.
D’altra banda, ni l’IES La Sénia ni el CEIP Cervantes compten amb mesures d’accessibilitat per a l’alumnat amb mobilitat reduïda; cap dels dos centres disposa d’ascensor. A La Sénia, aquesta mancança obliga a reallotjar constantment els grups a les aules de la planta baixa. Més enllà de la càrrega burocràtica que això suposa, Moragón Fandos explica que la situació “ha afectat greument l’alumnat que necessita un espai més tranquil i segur”, ja que aquests canvis continus “interfereixen en el seu aprenentatge”, especialment en el cas dels infants que requereixen rutines en el procés educatiu.
“Si tenen alguna lesió, ens toca pujar els xiquets a pols”, relaten des del CEIP Cervantes. A més, el centre disposa d’una barana que “incompleix els criteris de prevenció i seguretat”. Tot i això, la resposta oficial que han rebut fins ara és que “si en quaranta anys no ha passat res, no té per què passar ara”. Des de l’escola, però, consideren que és un “risc” real i diari per a l’alumnat.
Cremen les aules
El testimoni d’Elena Cervera, membre del consell escolar del col·legi públic Carles Salvador de Castelló de la Plana, també avala la degradació dels centres i la manca de compromís polític: “En la pandèmia vam participar en una convocatòria de pressupostos participatius i vam aconseguir que ens aprovaren el canvi de finestres per a millorar el confort tèrmic. Hui dia encara no ens les han canviades”. A l’escola on estudia el fill de Nati Alcañiz, segons relata, a l’estiu les aules poden assolir una temperatura de 36 graus. “La majoria dels centres educatius no compten amb aire condicionat a l’estiu ni amb calefacció a l’hivern”, afegeix Moragón. Al seu institut, el professorat ha hagut de comprar ventiladors per a intentar pal·liar la calor.
Les expertes també s’han pronunciat sobre la manca d’adaptació climàtica. Un informe de l’entitat Equitat.org, elaborat per investigadores en sostenibilitat i educació, descriu que hui dia el sistema educatiu “no està preparat per a fer front a les onades de calor”, perquè “molts centres són antics, no existeixen estàndards adequats de confort i les mesures adoptades són parcials”. “La calor a les escoles és ja un problema estructural que afecta la salut, el benestar i l’aprenentatge”, conclou.
Durant la vaga indefinida, per mitjà d’accions que traslladen les lliçons al carrer, el professorat i les famílies han denunciat les elevades temperatures que arriben a assolir-se a classe. A Catalunya, paral·lelament, s’ha impulsat la iniciativa “Aules que cremen”, amb la qual monitoritzen les condicions tèrmiques en temps real. Asseguren que les aules no només cremen per la temperatura: “Cremen pel desgast d’una gestió basada en les retallades, la improvisació pedagògica i l’incompliment flagrant de la legislació”, reblen en el manifest publicat a la pàgina web.
