“La dana continua i continuarà ben present a les escoles. Arribarà setembre i no tornarem al nostre col·legi”, lamenta Míriam Martínez huit mesos després que les inundacions arrasaren el municipi on resideix, Alfafar, a l’Horta Sud. És una de les més de dues-centes famílies que des del passat 29 d’octubre es troben a l’espera que la Conselleria d’Educació inicie les obres de reconstrucció del CEIP Orba d’Alfafar. Com aquest, en total són 8 els centres pendents d’enderrocar i construir de nou. S’hi sumen 15 escoles o instituts on s’ha de reconstruir encara part de la infraestructura, mentre que 88 centres han reprès la seua activitat tot i no haver-se recuperat totalment dels estralls que va provocar la dana. Són dades que ha fet públiques aquest dijous, 19 de juny, la Confederació d’associacions de pares i mares d’alumnes Gonzalo Anaya i la Federació d’Associacions de Pares i Mares de València (FAMPA-València).
Míriam Martínez és la presidenta del CEIP Orba d’Alfafar, on les famílies s’han concentrat per denunciar “les mentides i la inoperància” del conseller d’Educació, José Antonio Rovira (PP). Segons la Conselleria, un centenar de centres ha recuperat l’activitat “amb normalitat” i només l’alumnat de 15 escoles continua desplaçat a altres zones. Per a Rubén Pachecho, president de la confederació, aquestes declaracions estan molt lluny de la realitat: “No es pot dir que estem operatius quan els centres que han reobert no tenen tot el material necessari, quan hi ha alumnat reubicat en quatre o cinc centres o quan falten instal·lacions com gimnasos, laboratoris, consergeries o patis en condicions”. Ho reafirma Maria Dolores Trujillo, presidenta de l’agrupació d’associacions de famílies de l’Horta Sud: “No estem operatius. Estem resistint gràcies a la professionalitat dels equips directius i docents, la paciència de les famílies i la resiliència de l’alumnat”.
Construït fa mig segle, el CEIP Orba va ser un dels centres més afectats per la dana. “Parets, finestres i bona part de l’estructura va caure. Pareixia que havien caigut bombes”, descriu Martínez. El centre s’ha de construir de nou, una obra que es preveu que estiga acabada en 2030, segons els terminis que el conseller ha comunicat a les famílies. Des de l’Associació de Mares i Pares consideren que “en dos anys, com a màxim, el col·legi podria estar construït, tenint en compte que s’han recuperat ponts i carreteres en 15 dies. Però pareix que l’educació no és urgent”, critica Martínez.
Des de l’Associació de Mares i Pares consideren que “en dos anys, com a màxim, el col·legi podria estar construït, tenint en compte que s’han recuperat ponts i carreteres en 15 dies. Però pareix que l’educació no és urgent”
Durant aquest curs, l’alumnat de l’Orba ha compartit centre educatiu amb l’alumnat del CEIP la Fila d’Alfafar, ja que la seua estructura no va resultar tan danyada. “Inicialment, vam ser les famílies qui vam netejar i condicionar la Fila perquè els xiquets pogueren tornar a una escola”, recorda Martínez. En aquest cas, la tornada a la presencialitat es va produir quatre mesos després del temporal, en febrer de 2024. Abans, la Conselleria d’Educació va establir l’ensenyament en línia, una mesura que, a parer de la presidenta de l’AMPA de l’Orba, va resultar fallida: “Almenys, l’alumnat de tercer d’ESO no va fer res. Es manaven deures, però no els podien corregir, i alguns professors encara estaven ocupats recondicionant l’espai”.
Fins que no s’inauguren els huit centres pendents de reconstruir, el professorat haurà d’impartir les classes en aules prefabricades, les quals la Conselleria preveu que estiguen llestes per a iniciar el curs el pròxim 8 de setembre. Les famílies, però, desconfien d’aquesta previsió: “Queden unes setmanes només perquè el professorat agafe vacances. Aleshores, veiem bastant difícil que els xiquets entren als barracons en setembre amb tot preparat”, reflexiona Martínez, i insisteix: “Per a nosaltres, açò no és la tornada a la normalitat que ens han venut. El que volem és poder tornar a un centre en condicions, no estar en barracons passant fred i calor”. En el cas de l’Orba, els barracons s’alçaran en un descampat, que s’havia destinat a abocador dels vehicles afectats per la dana, on s’acumulen bassals i tolls quan plou.
L’Orba d’Alfafar no és un cas aïllat. L’alumnat de les huit escoles a reconstruir i de la resta de centres encara inoperatius es troben en una situació similar. N’és un altre exemple el CEIP Blasco Ibáñez de Beniparrell. “Havien de reconstruir només el pati i el soterrani del centre. Les obres van acabar el 9 de maig, però encara no tenim permís per tornar a l’escola”, informa la presidenta de l’AMPA, Elisabet Garcia, que espera que puguen tornar-hi en setembre, tot i que “encara s’ha de pintar i les famílies ajudarem a muntar alguns mobles”, remarca.
L’alumnat ha acabat el curs repartit en dos centres distints: infantil en el CEIP Verge dels Desemparats de Silla, i primària en El Pati de Silla. Aquesta dispersió s’ha convertit en un mal de cap per als pares i mares amb fills en col·legis diferents. “No s’ha tingut en compte la conciliació. Les famílies han hagut de decidir a quin dels dos germans arreplegaven primer”, lamenta Garcia, i destaca que compartir espai “no ha estat la solució ideal”: “No hi ha lloc per a tots ni tenien les condicions adequades per estudiar”.
Comparteix aquesta mirada crítica Datxu Peris, professora de Filosofia al Dalmau Berenguer de Catarroja, el qual també s’ha de reconstruir: “Una professora del nostre centre ha d’anar a dos municipis a donar classe”. Després de diversos canvis d’ubicació, l’alumnat del Dalmau s’ha repartit en tres centres de tres localitats distintes, Mislata, Picassent i Massanassa. “La Conselleria no ha parat d’incomplir els terminis. Ens va dir que inaugurarien els barracons en gener, després en març, després en abril, i ara ens han dit en setembre”, critica Peris. Yolanda Morales, presidenta de l’AMPA del Dalmau Berenguer, informa que l’alumnat “haurà d’estar en barracons quatre o cinc anys fins que construïsquen el nou centre, però encara no han mogut ni una pedra després de la dana”. “Tot és un desastre, perquè la Conselleria no ens ha dit res i hem hagut d’anar nosaltres darrere demanant solucions”.
Tant el Dalmau Berenguer com el CEIP Lluís Vives de Massanassa —també pendent de reconstruir i on va morir un operari mentre s’executaven tasques de neteja i avaluació de danys— eren dos dels centres del Pla Edificant, dissenyat pel govern del Botànic per a la construcció de nous col·legis i instituts o la rehabilitació. El govern de Mazón, però, va reduir-ne el pressupost en 1.400 euros, una retallada que va afectar 341 centres de 178 municipis, segons dades recollides per Compromís en el marc de la campanya “Salvem escoles”.
“La supressió del pla forma part de l’estratègia d’aquest govern per a infrafinançar l’escola pública”, denuncia Pacheco, i fa èmfasi a recordar que els terminis de construcció o rehabilitació que marcava el Pla Edificant eren “molt més curts que els que Mazón ha dictat per la reconstrucció dels centres afectats per la dana”. Alhora, des de la federació insisteixen en la necessitat de reconstruir en zones no inundables o en altura com a mesura de prevenció. En el cas del Dalmau, Morales destaca que està previst “que es construïsca en alt”. “Esperem que s’ho prenguen com una mesura d’emergència”, subratlla. Per la seua part, Joan Nacher, membre del Comitè Local per l’Emergència i la Reconstrucció d’Algemesí, defensa que és “un bon moment per pensar quin poble volem, quina reconstrucció volem”. “Tots els experts diuen que no és adequat reconstruir en zones inundables, però ací tornaran a construir l’escola en el mateix lloc”, afirma fent referència al CEIP Carme Miquel del Raval, ubicat al costat del riu Magre.
Les famílies entrevistades consideren que la manca d’inspeccions tècniques adequades dins el termini i en la forma escaient està retardant la instal·lació dels barracons i l’inici de la reconstrucció de manera significativa. “No s’ho han pres com a una urgència. Han tardat molt a reaccionar i hem hagut d’insistir perquè començaren a instal·lar els barracons”, considera Morales. En la mateixa línia s’expressa Àlex Carabal, pare de l’AMPA del CEIP Lluís Vives de Massanassa: “Hem hagut de lluitar molt, fins i tot, perquè no ubicaren els barracons en un descampat on havien deixat els cotxes afectats per la dana, en un descampat sense cap ombra”.
“Tots els experts diuen que no és adequat reconstruir en zones inundables, però ací tornaran a construir l’escola en el mateix lloc”, afirma Joan Nacher, del Comitè Local d’Algemesí, fent referència al CEIP Carme Miquel del Raval, ubicat al costat del riu Magre
En general, la lentitud de les obres desespera les famílies i docents: “Tragsa, l’empresa encarregada, només està destinant dos o tres operaris per centre, i amb tan poca gent és difícil avançar”, assegura Elisabet Garcia, i denuncia les retallades en el procés de reconstrucció del Blasco Ibáñez de Beniparrell: “Ens van prometre moltes actuacions, però a poc a poc han començat a retallar. Per exemple, els banys d’infantil els faran nous, però els de primària ara diuen que canviant un parell de canonades ja anem bé”.
Des del govern valencià, en canvi, destaquen que la Conselleria d’Educació “compta amb un pressupost de 7.599,15 milions d’euros, un 7% més respecte a l’any anterior”. “La recuperació en l’àmbit educatiu és una prioritat i estem aportant el màxim de recursos”, assenyalen en una nota de premsa enviada a principis de juny.
Part dels recursos públics, segons asseguren des de Conselleria, s’han destinat a la contractació de 20 psicòlegs per atendre les necessitats de l’alumnat afectat per la dana. Una xifra que les associacions de pares i mares consideren insuficient, tenint en compte que la dana va danyar 115 centres. “En moltes escoles, aquests professionals no han arribat i han estat les associacions, de manera voluntària, donant-nos suport”, postil·la la presidenta de l’AMPA de l’Orba. Des de la catàstrofe, segons conten les famílies entrevistades, bona part de l’alumnat ha desenvolupat pors “a la pluja o a qualsevol canvi en la seua rutina” que han perjudicat el rendiment escolar. A això se suma un entorn encara marcat per les cicatrius del desastre.
