Centenars de famílies s’han quedat sense plaça en valencià malgrat haver triat la llengua pròpia en el procés d’admissió escolar del curs 2026-2027. Així ho ha denunciat l’associació Famílies pel Valencià, que ha iniciat un procés de recollida de queixes i acompanyament per a presentar al·legacions a la Conselleria d’Educació. Una bona part de les queixes acumulades fins ara estan relacionades amb una oferta de places en valencià que no cobreix la demanda real. Es tracta del segon curs consecutiu en què entitats en defensa de la llengua denuncien que l’administració no ofereix una solució per a respectar la tria de famílies.
Famílies amb criatures de 3 anys que han volgut matricular-les en valencià en centres que ja compten amb unitats de 2 anys s’han quedat sense plaça. El motiu: la Conselleria ha configurat el nombre d’aules en valencià i en castellà d’acord amb la votació de l’alumnat de 2 anys del curs 2025-2026. Àngela, de Paiporta, és una de les mares afectades per aquesta casuística. Al CEIP Jaume I d’aquest municipi de l’Horta Sud, l’administració ha creat una aula en cada llengua, tot i que enguany les famílies que han seleccionat el Jaume I com a primera opció volen una educació en valencià. El resultat, segons relata Àngela, és una unitat en llengua pròpia amb el nombre màxim d’alumnes permés (23), una en castellà amb 8 alumnes als quals no se’ls respecta el desig d’aprendre en català i un alumne desplaçat a un altre centre.
Al CEIP Carraixet d’Almàssera (l’Horta Nord), 27 de 29 famílies han escollit el valencià, però hi ha una aula en cada llengua
No es tracta d’un cas aïllat. Famílies pel Valencià ha recollit testimonis similars arreu del territori. Al CEIP Carraixet d’Almàssera (l’Horta Nord), 27 de 29 famílies han escollit el valencià, però hi ha una aula en cada llengua. Al CEIP Reina Sofia de Petrer (el Vinalopó Mitjà), 9 famílies de 39 han volgut matricular els seus fills en la llengua pròpia, el que representa un 23,07%. Tanmateix, no se n’ha creat cap unitat, tot i que el percentatge supera el 16,7% que la llei de “llibertat educativa” fixa com a mínim per a crear-ne de noves en nivells amb 3 grups, com n’és el cas. O al CEIP Carles Salvador de Castelló de la Plana, on hi ha 19 famílies afectades. Lledó Vidal n’és una: “el meu fill de 3 anys no aprendrà en valencià, tot i que només s’hi han matriculat 4 xiquets en castellà”, denuncia. L’any passat s’hi van crear dues aules: una en valencià i una en castellà, la qual no es va omplir. Enguany, la Conselleria manté la mateixa configuració, tot i que l’alumant que vol estudiar en valencià arriba al 90%.
L’oferta d’aules en valencià encara és més escassa a les zones amb predomini lingüístic del castellà. Segons denuncia l’entitat, en alguns centres no s’ha obert cap aula en valencià, tot i ser la llengua escollida per les famílies. N’és un exemple el cas del CEIP Sant Lluís de Bunyol, on de 28 famílies, 20 han optat pel valencià com a primera opció. No obstant això, la Conselleria només ha creat dues unitats en castellà. “No té cap trellat. Encara que és una zona castellanoparlant, hi ha 20 famílies que volem una educació en valencià i no han creat cap línia”, exposa un dels testimonis recollits per l’associació.
Núria Cerveró, una de les portaveus de Famílies pel Valencià, denuncia que el centenar de queixes demostra com “l’objectiu de la llei era arraconar el valencià a les aules”
La Conselleria d’Educació preveia que la demanda del valencià en les zones amb predomini lingüístic del castellà fora un cas puntual, en què “adoptaria les mesures necessàries per a satisfer la demanda”, tal com estableix el capítol 13 de la llei de “llibertat educativa”. A la pràctica, però, segons denuncia Rosa Oltra, una de les portaveus de l’associació, l’administració incompleix la llei i, per consegüent, no garanteix l’elecció de les famílies. Per a aquest motiu, a parer seu, l’única mesura possible és “la reversió de les aules en castellà al valencià”. Comparteix la mateixa mirada crítica Núria Cerveró, una altra de les portaveus, que denuncia que el centenar de queixes demostra com “l’objectiu de la llei era arraconar el valencià a les aules”.
En resposta a la denúncia de Famílies pel Valencià, la Conselleria ha explicat que les preferències de l’alumnat que s’escolaritza més tard en un centre —en referència al nou alumnat de 3 anys— “no poden perjudicar els drets de l’alumnat ja matriculat”. Amb tot, assegura que “si es detecta que algunes famílies es queden sense plaça en una llengua base i es considera que l’oferta és insuficient per a constituir un nou grup, es demanarà un informe a Inspecció per a valorar la possibilitat de canviar la llengua en un grup sempre que no afecte el dret de la resta”. Sobre la situació a les zones castellanoparlants, afirma que s’hi està estudiant cas per cas. “Quan un centre tinga una demanda suficient de places en valencià, es crearan, com és el cas que ens ha arribat de Bunyol”, postil·la.
A banda del “risc” per l’ensenyament en valencià, l’associació alerta de l’existència d’aules en valencià massificades en comparació amb les de castellà, que “estaran pràcticament buides”. També asseguren que van demanar una reunió amb l’equip polític de la Conselleria per a resoldre les problemàtiques abans del procés d’admissió, però no van rebre resposta. És per això que animen les famílies i els equips directius a “posar queixes davant Inspecció perquè la voluntat de les famílies siga respectada” i exigeixen que tot l’alumnat puga participar en igualtat de condicions en el procés de matrícula.
