Després de mesos de controvèrsies i especulacions, arran de la manca d’informació pública sobre l’aprovació del PAI del sector Mas de la Foia, arranca la tramitació oficial per a construir una macrourbanització en el terme de Planes (el Comtat). El projecte, batejat i promocionat com a The Modern Eco Villa (MEV, per les seues sigles en anglès) a la seua web, en mans d’una influenciadora noruega, s’ha presentat a través d’una mercantil amb seu a Alfàs del Pi, Ecoaldea Terranova SL, que actua com a agent urbanitzador. La Plataforma Salvem Planes, protegim el Comtat ha iniciat una estratègia coordinada per a intentar bloquejar la reactivació d’un projecte urbanístic que va fer fallida fa dues dècades i que, segons alerten, utilitza l’estratègia del greenwhasing per a vendre un macroprojecte de luxe com una “ecovila” associada a valors com la “comunitat” i “l’ecologisme”.
Vesprada primaverenca a l’interior de la comarca del Comtat. Els ocells sobrevolen les serralades i les valls verdes, plenes de carrasques i camps de cirerers, mentre l’aigua recorre la conca del riu Serpis i l’embassament del pantà de Beniarrés. És el paisatge que envolta el municipi de Planes de la Baronia (el Comtat) que, segons dades de l’INE (2025), està habitat per 697 persones. Una vegada es deixa enrere el municipi, s’agafa la carretera CV-711 direcció a Beniarrés per circular pel camí que condueix fins al Mas de la Foia o Mas Blau, una construcció de titularitat municipal amb un alt valor arquitectònic i patrimonial, situada als terrenys del Programa d’Actuació Integrada (acrònim de PAI) popularment conegut com a Mas de la Foieta. Durant el trajecte s’alcen diversos cartells amb el logotip de la MEV que marquen la direcció. Al final del camí, es troben Fran Rodrigo i Guillem Miralles, veïns i membres de la Plataforma Salvem Planes, protegim el Comtat.
La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat va interposar una denúncia davant la Guàrdia Civil per la construcció d’un xalet pilot presumptament sense llicència
“Com que visc a prop, vaig començar a veure un moviment que semblava indicar que estaven construint alguna cosa. Però tampoc sabia ben bé què. En un mes, tenia plantada una casa. Va ser gràcies a la Plataforma que me’n vaig assabentar i vaig començar a organitzar-me”, explica Fran Rodrigo, qui no dubta a denunciar l’opacitat del govern municipal en relació amb el projecte. “Tot ha anat molt de pressa”, assegura. Precisament, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat va interposar una denúncia davant la comandància de la Guàrdia Civil, en la seua divisió de protecció de la natura (Seprona), per la construcció d’un xalet pilot presumptament sense llicència.
El procés per a construir aquesta macrourbanització es va oficialitzar el 3 de juny, un cop es va admetre a tràmit l’expedient d’aprovació del PAI Mas de la Foia, publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) amb la signatura del batlle de Planes, Francisco Javier Sendra Mengual (PP). Segons es recull a la memòria del PAI presentada, els paràmetres urbanístics del sector Mas de la Foia permetrien construir 300 xalets en una superfície total de 471.171 metres quadrats, tot i que l’empresa en promociona 500.
L’“ecovila” s’ha projectat aprofitant el PAI d’un altre projecte d’urbanització que va quedar a mitges per la fallida immobiliària durant la crisi de 2008 i que no va estar exempt de polèmica, ja que els terrenys afectats eren propietat de la família de l’exdiputat del PP González Pons. Per aquest motiu, la Plataforma considera que el PAI ha perdut la vigència i, per tant, qualsevol construcció nova “hauria de sotmetre’s a les normes urbanístiques i ambientals actuals”. “En l’últim informe oficial emès per l’Ajuntament de Planes, es reconeix que el sòl és urbanitzable no programat, la qual cosa desmenteix les afirmacions públiques de l’alcalde, que va assegurar que es tractava de sòl urbà”, asseveren en un comunicat.
Segons es llegeix en la documentació presentada, aquests terrenys comptarien amb una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) segellada el 4 de juliol de 2002, és a dir, fa 25 anys. La Plataforma coincideix en el diagnòstic, tant pel que fa a la vigència del PAI com de la DIA: “les condicions mediambientals han canviat. Ens hauríem de preguntar si té sentit fer el PAI i si l’estudi ambiental encara té vigència. Ni les lleis són les mateixes que fa 25 anys, ni les condicions són les mateixes”. Actualment, el projecte es troba en fase administrativa, en el període de consulta prolongat durant 45 dies hàbils per a presentar al·legacions.
Vil·les de luxe i una comunitat d’estrangers
Com a fundadora i impulsora del projecte MEV, es presenta la influenciadora noruega Belinda Jakobsen, qui en la xarxa social Instagram compta amb 250.000 seguidors i 92.300 a TikTok; juntament amb el seu marit, Iancu. A través de diverses plataformes digitals, estan anunciant el projecte com a “sostenible i ecològic”. “Ells ho venen tot en anglès, per a un públic estranger. I t’ho venen com si fora una vila, ecològica i sostenible. Volen vendre’t la idea de comunitat. És un insult a la intel·ligència”, alerta Miralles.
Per a Rodrigo, en els anuncis publicitaris “parlen molt de les meravelles de l’entorn a Planes, però no ens tenen en compte per a res”. De fet, assenyala, “la primera reunió que van fer amb nosaltres va ser obligada, perquè la va convocar l’Ajuntament. Ningú ens havia explicat res abans”. A més, després de la trobada, va arribar a la conclusió que feia almenys un any que el projecte s’estava cuinant entre el consistori i la promotora.
“Per a un municipi com Planes, amb una població de 700 habitants, el projecte suposaria pràcticament triplicar la població actual”, alerten des de la Plataforma
En relació amb la informació publicada en la pàgina web de la MEV, aquest és el primer missatge que s’hi pot trobar: “Imagina un lloc on la sostenibilitat no siga un sacrifici, sinó el punt de partida per a una vida dinàmica i connectada. Benvingut a The Modern Eco Village, una comunitat com cap altra. Ací no sols construïm cases, construïm un futur”. A la pàgina web, també publiquen informació sobre les persones que s’hi han interessat: estrangers d’alt nivell adquisitiu que teletreballen, jubilats o emprenedors “amb visió de futur”.
Segons detallen, per a poder accedir a una propietat d’aquestes característiques, en primer lloc, cal efectuar un pagament de 15.000 euros, deduïbles del preu final de la vivenda. A més a més, s’ofereixen diverses vil·les per a comprar, en diferents tipus de parcel·les, en funció dels metres quadrats i tipus de vivenda. En el catàleg d’opcions, pots trobar des de xalets estàndards amb una superfície de 1.000 metres quadrats per 770.000 euros, xalets més grans valorats en 880.000 euros, vil·les estàndards de dues plantes, o una vil·la personalitzada.
Al seu torn, els veïns denuncien que busquen construir una comunitat a través d’una economia interna. En efecte, la promotora anuncia que l’“ecovila” disposarà de seguretat privada i serveis propis, com parcs, granges, una escola, centre sanitari o instal·lacions esportives. “Volen fer un gueto absolut. És a dir, un poble de noruecs a banda”, detalla amb indignació Rodrigo.
Ambdós veïns es mostren preocupats perquè consideren que es crearà una localitat paral·lela, a la qual la població local no podrà accedir, tant per la distància del poble com pels elements de seguretat. Des de la Plataforma, reblen: “Per a un municipi com Planes, amb una població de 700 habitants, el projecte suposaria pràcticament triplicar la població actual i crear una macrourbanització paral·lela, separada del poble i amb dinàmiques pròpies”.
En un article d’opinió publicat a elDiario.es, el llaurador i comunicador Nando Dura es preguntava d’on obtindran els recursos hídrics. “Aquesta és la pregunta central. Sense aigua, no hi ha sostenibilitat. Sense aigua, no hi ha ‘ecovila’. Sense aigua, el que hi ha és pressió afegida sobre un territori que ja té límits”, alerten des de Salvem Planes. “Vivim —afegeixen— en un context de canvi climàtic i de clima mediterrani, on la sequera estival és cada vegada més freqüent i intensa”.
Anna Climent, de la Plataforma, recorda que Planes ja pateix la sequera, i qüestiona d’on aconseguiran recursos hídrics suficients per a assumir les demandes d’aigua
Anna Climent, membre de la Plataforma, recorda que el municipi de Planes ja pateix la sequera, i qüestiona d’on aconseguiran els recursos hídrics suficients. “Quantes piscines s’haurien d’emplenar?”, es pregunta. Cal destacar que, oficialment, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), organisme dependent del Ministeri espanyol de Transició Ecològica, no té constància del projecte, segons va confirmar en resposta a una pregunta parlamentària al Congrés formulada per Sumar País Valencià. “És un escàndol. No hem arribat a tenir talls de subministraments, però sí que ens han advertit que no hi havia prou aigua”, lamenta Rodrigo.
Mentrestant, els promotors del projecte defensen que generaran aigua a partir de la humitat atmosfèrica. “Incorporant aquesta opció, obtindrem aigua de condensació ambiental i produirem prou quantitat per a cobrir tot el consum diari de cada habitatge”, afirmen a la pàgina web. Alhora, anuncien el pantà de Beniarrés com una platja natural, un espai recreatiu i de bany, tot i que en una nota informativa la CHX alertava sobre la presència de cianofícies (microorganismes bacterians), tot desaconsellant l’ús recreatiu de l’aigua.
Ofensiva contra la MEV
Des de la Plataforma, han desplegat diverses estratègies per a fer front al macroprojecte. Per una banda, una “ofensiva” per a tramitar preguntes parlamentàries per mitjà de la col·laboració de partits com Sumar, Esquerra Republicana, Compromís i PSPV, formacions que han presentat preguntes sobre la disponibilitat de recursos hídrics, la falta de recursos per a sostenir l’augment de població o sobre la propietat dels terrenys i la vigència d’un PAI aprovat fa dues dècades. D’altra, la mobilització popular per a sensibilitzar a la comarca a través d’accions i jornades informatives.
La Plataforma Salvem Planes ha aglutinat centenars de veïnes de la comarca del Comtat amb una consigna clara: “Perquè el futur del poble no pot dependre d’una macrourbanització de luxe pensada principalment per a residents estrangers amb alt poder adquisitiu”. Per a Anna Climent, “especular amb una colònia de noruecs jubilats pijos i vendre-ho a la societat com la solució als teus problemes, és tractar-nos de bojos”. “El que hem de transmetre a la població és que hem de vertebrar la societat, i no ho hem de fer a través de l’especulació i el colonialisme”, conclou.
Per la seua banda, Fran Rodrigo postil·la: “Nosaltres, com a poble, no ens neguem al fet que el poble cresca, i estem encantats que vinga gent a viure, fer el poble gran i que porten els seus fills a l’escola. El que no creguem que siga positiu pel poble, la comarca i pel medi ambient és construir 600 cases. Hem vist al llarg de la història que és un error, i que porta misèria i precarietat”. “No creiem el que ens diuen. No és el futur que vull per a la gent jove del poble”, conclou Miralles.
