Fa un any i mig va entrar en vigor el règim sancionador per garantir el compliment del topall del preu del lloguer a Catalunya. Des d’aleshores, el febrer de 2025, la Generalitat ha obert 615 expedients, però només ha imposat sis sancions: l’1% del total. Tres d’aquestes, de 30.000 euros cadascuna, ja han estat notificades a grans tenidors a principis de juliol.
Aquest mitjà ha obtingut les dades a través del Portal de Transparència el 6 de juliol, però actualitzades fins al 26 de maig. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica només ha facilitat l’actualització de les resolucions sancionadores, però no de la resta de procediments. Si fins a finals de maig havia imposat dues multes, ara ja n’hi ha quatre més. El servei de premsa també ha rebutjat respondre algunes preguntes sobre les fases dels procediments i els terminis de tramitació.
Durant el 2025 només va obrir 125 dels 615 expedients, 38 dels quals (30%) es van iniciar d’ofici, és a dir, per iniciativa de l’administració
L’evolució de les dades evidencia que a la Generalitat li ha costat activar el règim sancionador. Durant el 2025 només va obrir 125 dels 615 expedients, 38 dels quals (30%) es van iniciar d’ofici, és a dir, per iniciativa de l’administració. La resta, 87, van ser denúncies presentades per particulars. De fet, durant els vuit primers mesos de vigència del règim sancionador només es van iniciar cinc expedients d’ofici i entre el 31 d’octubre de 2025 i el 4 de febrer de 2026 no se’n va obrir cap. Aquesta tendència, però, s’ha capgirat el 2026, any en què el Govern ha registrat la majoria dels expedients.
Més de 500 denúncies encallades
La majoria dels procediments que encara no s’han resolt —ni amb sanció ni amb arxivament— continuen en fase d’actuacions prèvies, el tràmit en què l’administració determina si hi ha prou indicis per incoar un expedient sancionador. Dels 554 casos pendents, només sis han superat aquesta fase i han iniciat formalment el procediment per determinar si s’ha comès una infracció i, si escau, imposar una sanció. A més, 61 denúncies fa més de mig any que estan encallades en aquesta fase preliminar.
L’advocat Ivo Recoder considera que han presentat “indicis més que suficients d’infracció” i, malgrat això, l’administració està “obstruint deliberadament aquests expedients”
L’advocat del Sindicat de Llogateres, Ivo Recoder, alerta que les dades evidencien un coll d’ampolla. “Hi ha moltes denúncies sobre la taula dels tècnics que han de valorar si hi ha prou solidesa i indicis per incoar el procediment. Hauria de ser un tràmit àgil, perquè és un cop s’incoa l’expedient quan es decideix si cal sancionar o arxivar”, explica. Recoder considera que han presentat “indicis més que suficients d’infracció” i, malgrat això, l’administració està “obstruint deliberadament aquests expedients”.
El temps, però, juga a favor dels qui incompleixen la norma. Les infraccions prescriuen al cap d’un, dos o tres anys, segons la gravetat. A més, una vegada s’incoa l’expedient, la llei obliga a resoldre’l en un termini màxim de sis mesos.
Per al portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, els retards venen de lluny. Quan el règim sancionador va entrar en vigor, la regulació dels lloguers feia més d’un any que s’havia aprovat sense cap mecanisme per fer-la complir. “Durant aquell any es va transmetre el missatge que et podies saltar la llei i no passava res. I quan finalment va arribar el règim sancionador, ho va fer sense inspectors, reforçant la sensació d’impunitat”, lamenta.
Quan el règim sancionador va entrar en vigor, la regulació dels lloguers feia més d’un any que s’havia aprovat sense cap mecanisme per fer-la complir
Segons Aragonès, “l’administració ha de tenir un paper proactiu, imposar sancions i actuar amb celeritat. Només així s’envia un missatge clar tant als llogaters com als rendistes”. L’advocada Paula Cardona coincideix que els recursos continuen sent insuficients. A més de la manca d’inspectors, denuncia les dificultats que afronten les persones que volen presentar una denúncia: “A banda del cost i del temps que implica, primer han d’esbrinar si la propietat és un gran tenidor i després acudir a l’Incasòl per obtenir el contracte d’arrendament anterior”.
El reforç del cos d’inspecció també s’ha endarrerit. El Govern havia anunciat que abans d’acabar el 2025 incorporaria un centenar de persones a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per vetllar pel compliment del topall dels lloguers, una exigència dels Comuns en les negociacions pressupostàries. Finalment, aquest reforç no va estar plenament operatiu fins a principis de 2026.
121 anuncis fraudulents
Fins ara, el Sindicat de Llogateres ha presentat 121 denúncies. El mes d’octubre de 2025 en va registrar cinquanta contra anuncis publicats a Idealista que ocultaven informació obligatòria o superaven el topall dels lloguers. Entre les empreses denunciades hi havia Uniplaces i Engel & Völkers.
El febrer passat, l’organització va ampliar l’ofensiva amb 71 denúncies més per anuncis d’habitatges situats a Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. Tretze corresponien a New Amsterdam Developers (NAD), el fons d’inversió que acumula una desena d’edificis a Barcelona per expandir el negoci del lloguer d’habitacions.
L’advocat recorda que el fet que les empreses retirin els anuncis després de ser denunciades no n’elimina les proves i fa desparèixer la infracció
De moment, l’administració només els ha notificat cinc incoacions d’expedients sancionadors i ha arxivat quatre casos —cada un dels quals inclou més d’una infracció. Recoder critica que aquestes comunicacions d’arxiu “es limiten a dues línies”, amb l’argument que els anuncis ja no estaven publicats quan es van tramitar les denúncies. Segons explica, el Departament tampoc no informava de les vies per demanar-ne la revisió i el Sindicat ha recorregut contra les decisions.
L’advocat recorda que el fet que les empreses retirin els anuncis després de ser denunciades no n’elimina les proves i fa desaparèixer la infracció. “Hem aportat captures de pantalla i també els enllaços perquè l’administració pogués recuperar les versions arxivades de les pàgines web”, assenyala.
