Som un país de boscos, tot i que molt vulnerables a causa dels canvis socioeconòmics, paisatgístics i climàtics de les darreres dècades. A la vulnerabilitat se suma que els incendis del segle XX no tenen res a veure amb els actuals, amb una virulència que supera la capacitat dels serveis d’extinció. Davant aquest escenari la prevenció pren cada vegada més rellevància: des de l’estudi del comportament dels grans incendis fins a accelerar el desenvolupament d’un model territorial sostenible i resilient. Núria Prat, coordinadora de l’àrea de Coneixement i Ciència Aplicada de la Fundació Pau Costa i experta en ecologia del foc, analitza les eines que cal activar.
Per què cada vegada els incendis són més virulents?
A causa dels canvis en els usos del sòl, els canvis socioeconòmics i els ambientals. Tots tres han contribuït a la situació actual dels incendis forestals. Pel que fa als canvis socials, l’èxode rural ha comportat un abandonament del camp i un canvi en la manera de relacionar-nos amb el medi. S’han desenvolupat polítiques de “foc zero” que han tingut un impacte important en el risc actual: som tan eficients extingint incendis que no deixem que el foc cremi i tenim molta vegetació acumulada a la qual només li cal una espurna per a incendiar-se. En la societat moderna, també han proliferat les urbanitzacions dins del bosc i, tal com s’ha vist en els últims incendis, tenen un paper clau. Les construccions enmig del bosc estan liderant els incendis, perquè els bombers han de centrar-se a protegir-les en lloc de frenar l’incendi.
“És evident que tenim més onades de calor, més sequeres i, per tant, paisatges més estressats, perquè demanen més aigua de la que reben”
Quant al canvi climàtic, és evident que tenim més onades de calor, més sequeres i, per tant, paisatges més estressats, perquè demanen més aigua de la que reben. Tenim boscos que comencen a estar fora del seu rang climàtic. Un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) va concloure que la demanda d’aigua dels boscos ha augmentat un 20% en els últims 30 anys. Això és una barbaritat. L’escalfament dels oceans a causa del canvi climàtic també comporta més humitat a l’atmosfera i com més inestabilitat més risc que es formin els anomenats pirocúmuls, formacions nuvoloses generades per la calor extrema dels incendis forestals. L’aire calent puja ràpidament i quan es refreda en l’atmosfera es condensa formant núvols que poden provocar tempestes i llamps.
Quins canvis s’han produït en el paisatge que faciliten la propagació dels incendis?
L’abandonament rural, dels camps agrícoles, s’ha traduït en un bosc que creix de manera desordenada, espontània, densa. Això contribueix a crear una massa forestal susceptible de cremar-se durant els incendis forestals. L’abandonament rural ens porta a una massificació o densificació dels boscos i, per tant, augmenta el risc d’incendi.
Els experts adverteixen que els megaincendis seran cada vegada més freqüents. Quin comportament tenen els grans incendis o els anomenats incendis de sisena generació, vinculats al canvi climàtic, perquè siga tan difícil l’extinció?
“El repte que tenim ara és acceptar que l’aposta més important és invertir en coneixement, perquè aquests incendis sempre sobrepassaran els mitjans”
Tenim tots els ingredients perquè cada vegada hi hagi més incendis d’aquest tipus. Poden ser provocats per tempestes seques o per accidents o negligències humanes, i tenim una atmosfera molt inestable. Els grans incendis van molt de pressa i tenen molta intensitat i energia, per tant, és molt difícil i perillòs que un bomber amb equip de protecció o un camió puguin fer-los front. Van més ràpid que una persona amb una mànega i generen focus secundaris, és a dir, les espurnes que l’incendi llança més enllà del front del foc generen petits incendis. Posen la capacitat d’extinció en escac. A més a més, mai es donen sols. Hi ha molta simultaneïtat i això fa que no es puguin destinar els recursos que serien necessaris per a un únic incendi. Tampoc és fàcil preveure quin incendi desenvoluparà aquest comportament extrem i quin no, tot i que els cossos d’extinció dels Països Catalans i, en general, de la península estan treballant molt per conèixer aquests esdeveniments i poder anticipar-se.
És una qüestió de recursos? Si hi ha més incendis i són més virulents, calen més recursos?
De recursos, ara mateix en tenim molts. S’han de dimensionar bé i sempre calen petits ajustos, però el repte que tenim ara és acceptar que l’aposta més important és invertir en coneixement, perquè aquests incendis sempre sobrepassaran els mitjans. Hem d’aprendre d’ells i generar coneixement que es pugui compartir perquè els bombers i els actors que prenen decisions es puguin beneficiar quan hi hagi una emergència. Alhora, la població s’ha d’anar conscienciant que veurem incendis més extrems, que potser els recursos no arribaran i que hem d’estar preparats. El nostre territori ha cremat, crema i cremarà.
Les polítiques públiques contra els incendis encara posen massa el focus en l’extinció i poc en la planificació del territori, gestió forestal o prevenció? O això ha canviat?
Hem viscut un canvi significatiu de discurs en els últims 10 anys. S’inverteixen molts diners públics en el paisatge i en recursos d’I+D per a poder treballar cap a paisatges més resilients, tot i que la inversió en extinció tampoc s’ha d’abandonar. La inversió en prevenció ha augmentat, però el repte és tan gran que sempre serà poca. Amb tot, el discurs ja no se centra totalment en l’extinció, fins i tot, els mitjans de comunicació parlen de prevenció en plena campanya d’incendis. Fa uns anys això no era l’habitual.
En unes dècades, els nostres paisatges de muntanya han passat dràsticament d’un model de sobreexplotació dels recursos naturals associats a les activitats agrosilvopastorals a un model d’escassa explotació d’aquests recursos, o fins i tot, a l’absència de model. En aquest sentit, quin és el model de paisatge que necessita el nostre país per a ser més resilient als incendis?
“Sense la gent que viu al territori no hi ha cap model sostenible i resilient als incendis”
Necessitem models resilients i sostenibles, però no podem tornar al que teníem fa 100 anys, perquè la situació és diferent. Hi ha moltes experiències per fer paisatges sostenibles que impliquen solucions basades en la natura, és a dir, poder replicar els processos naturals que necessiten els paisatges a través de la intervenció humana. Per exemple, amb la ramadera extensiva, les cremes prescrites, la gestió forestal… El model ha d’ajudar-nos a reduir el risc d’incendi, millorar la biodiversitat i resiliència del paisatge i mantenir les formes de vida local. Sense la gent que viu al territori no hi ha cap model sostenible i resilient als incendis. Per això, necessitem que aquests models passin perquè la gent del territori pugui cuidar el territori i viure-hi; i ho faci d’una manera sostenible. L’última qüestió és que hem d’assumir que el foc hi era abans que nosaltres i que no sempre és dolent. El foc té molts beneficis per al paisatge quan es dona en unes condicions concretes. Per aquest motiu, en el marc d’un model resilient, s’ha de considerar el foc com un element més.
Els mètodes per a aconseguir un model resilient poden ser diversos. Un dels projectes que desenvolupeu busca millorar els hàbitats per a fomentar la ramaderia extensiva i augmentar la resiliència als incendis a l’Alta Garrotxa. Quin impacte té la recuperació d’espais de pastura? Fins ara, quins han estat els resultats a l’Alta Garrotxa?
És un projecte que encara està en procés. Llavors, no et puc dir encara conclusions. Des de la Fundació Pau Costa impulsem el projecte Ramats de foc, que aposta per la ramaderia extensiva com a eina per a reduir el risc d’incendi i millorar els hàbitats. A l’Alta Garrotxa tenim un paisatge amb un elevat risc d’incendi: els boscos s’han densificat molt, no hi ha espais oberts i s’han perdut els usos tradicionals de la ramaderia i l’agricultura. S’han de recuperar els espais oberts i aconseguir un paisatge mosaic, amb boscos de diferent maduresa, cultius, prats… Que sigui el més divers possible ajuda a frenar els grans incendis i, a més, obrir espais afavoreix la biodiversitat perquè faciliten que hi hagi una afluència important de vertebrats i invertebrats.
“Amb unes condicions definides i socialment viables, la ramaderia permet recuperar i mantenir els espais oberts i millorar la biodiversitat”
La ramaderia extensiva és una eina que tenim, que replica una solució basada en la natura, perquè replica la feina dels herbívors salvatges que hi havia fa anys. Amb unes condicions definides i socialment viables, la ramaderia permet recuperar i mantenir els espais oberts i millorar la biodiversitat. A l’Alta Garrotxa treballem amb la ramaderia extensiva o les cremes prescrites i, a més, es treballa perquè els ramaders es puguin quedar a viure al territori.
Heu desenvolupat un programa de cremes prescrites per als pròxims 15 anys. En què consisteix aquesta actuació i quins són els avantatges i inconvenients?
Les cremes prescrites és el nom tècnic que té el fet d’aplicar foc a un paisatge, però amb una recepta, és a dir, d’una manera concreta i a un lloc i amb uns objectius concrets: tenir un espai obert sense cap arbre o matoll o reduir el risc d’incendi i millorar la biodiversitat, o els dos objectius alhora. Les tècniques per a fer-ho són diverses, però sempre s’han de definir les actuacions de manteniment o de recuperació. Si no es fa res després d’una crema prescrita, podríem tenir un paisatge igual que el que hi havia bans o, fins i tot, passar a un altre model. S’ha de planificar el manteniment —cada quant ha de passar el ramat, com, amb quina intensitat; quants matolls o arbres hi han de quedar— perquè les cremes siguin útils. El repte que tenim és que la percepció social millori, perquè la gent és molt reticent. Vol prevenir el foc, però no el vol veure. Però són conceptes diferents, les cremes prescrites i els incendis.
Una altra de les actuacions cada vegada més present és el foment de la bioeconomia forestal. A què us referiu i com pot previndre els incendis?
“Si volem que la gent del territori s’hi quedi a viure, necessitem que les activitats vinculades als boscos siguin viables i la bioeconomia és una eina”
Si volem que la gent del territori s’hi quedi a viure i mantingui les activitats relacionades amb la gestió forestal, la ramaderia extensiva… necessitem que siguin viables i la bioeconomia és una eina. Es tracta d’un model econòmic que utilitza els recursos i serveis dels boscos de manera sostenible per generar productes, materials o energia. Des del projecte Ramats de foc, per exemple, busquem que els ramaders puguin comercialitzar el seu producte i que les petites explotacions tinguin oportunitats de negoci. Busquem afavorir la comercialització des de l’àmbit de la bioeconomia, i no només parlem de productes derivats dels ramats, sinó un gran ventall de productes de l’explotació forestal sostenible.
A banda d’una bona gestió dels boscos, és necessari un canvi del model de consum i alimentació de la nostra societat? Fins a quin punt un canvi del model de consum permetria previndre incendis?
Açò és clau. De res serveix fomentar la bioeconomia si tots els productes els exportem a un altre país. Les explotacions locals necessiten poder comercialitzar de manera pròxima. Tenim productes de molt bona qualitat i busquem que la comercialització sigui fàcil i pugui afavorir la població local. Si el mercat està globalitzat i ens arriba la carn, més barata, de no sé quin país, doncs lògicament competir-hi és molt difícil. Per això cal un suport institucional.
A mitjan segle XX, la crisi econòmica i la industrialització van comportar l’abandonament del camp, la reducció de les pastures i un creixement del bosc. Com revertim l’abandonament del camp per a crear paisatges resilients als incendis?
La clau no és pensar només en incendis, sinó què i com fer perquè hi hagi una economia rural viva, sostenible, resilient; i si resolem aquest problema, que és més social que no pas una gestió de risc, doncs s’anirà solucionant la qüestió dels incendis perquè tot és un engranatge.
Un altre dels vostres projectes busca empoderar les comunitats locals en la gestió del risc d’incendis per a fer front als desafiaments actuals i futurs. Com fer-ho?
“Hem de dotar la població de les eines perquè pugui avaluar el risc i actuar en cas d’emergència”
És una línia d’actuació molt important. Tenim diversos projectes educatius, tant per a adults com petits, perquè sabem que l’educació és clau tant pel present com pel futur; i també de sensibilització. Tenim una proposta d’eines perquè la gent sàpiga com actuar davant un incendi. Hem de dotar la població de les eines perquè pugui avaluar el risc i actuar en cas d’emergència. També és important treballar la governança local, que la gent pugui seure a la mateixa taula en èpoques sense risc d’incendi i pugui planificar com vol gestionar el territori.
L’incendi en Los Gallardos (Almeria) ha evidenciat la importància d’ensenyar com actuar. A escala internacional a estat un èxit el projecte Firewise, que ensenya a les comunitats a organitzar-se i actuar de manera col·lectiva per reduir el risc. Com podríem adaptar aquest model a la realitat dels nostres municipis i comunitats locals?
És un projecte molt interessant que va sorgir als Estats Units. Firewise, amb qui treballem, busca com es podria adaptar a Europa. Què passa? Que la societat americana és força diferent de la nostra. Construïm diferent, ací és totxo i allà no; i fem front al risc de manera diferent. Allà tenen facilitat per a treballar en comunitat i nosaltres, socialment, no ens organitzem així, sinó que ens cal una directriu per a agrupar-nos per fer a coses i no ens sembla que tenim part de responsabilitat. Llavors, s’ha estudiat la implementació a Europa i en els últims anys s’ha proposat un model a l’europea, pensat sobretot en els entorns mediterranis. S’ha dissenyat a Collserola tenint en compte les necessitats ecològiques i socials d’aquí. És un projecte que busca que les persones que viuen en les urbanitzacions prenguin la iniciativa amb el suport de les autoritats. És un model mixt adaptat a les característiques socials d’aquí.
