“Quin grau de prioritat hauria de tenir per a l’Ajuntament millorar la convivència i l’ús de l’espai públic?”, “si de vosté depenguera, quin ús faria de l’espai?” o “ha patit alguna molèstia?”, “de quin tipus?”; aquestes són algunes de les preguntes que ha formulat l’Ajuntament d’Alfafar al veïnat del barri Orba —conegut popularment com a Parc Alcosa— en una enquesta a peu de carrer que ha fet saltar les alarmes a la Koordinadora de Kol·lectius del Parke. Considera que es tracta d’un qüestionari “esbiaixat” que no està plantejat per conéixer l’opinió pública, sinó “per construir una legitimitat política i institucional que avale el desallotjament del supermercat solidari”. L’espai, ubicat en un antic establiment de Consum en desús des de feia més de deu anys, es va crear per a oferir aliments, productes d’higiene i altres recursos bàsics a famílies afectades per la dana.
“És un intent més de l’Ajuntament de manipular l’opinió pública per a justificar el tancament. Una altra punta de llança del PP i Vox en contra la Koordinadora”, assevera un dels seus portaveus, Juanmi Fernández. Al juliol, la presència de diversos enquestadors recorrent el barri va posar en guàrdia el teixit veïnal, que defensa recuperar “un espai de diàleg i negociació amb l’Ajuntament” per a evitar el tancament d’un espai que cada setmana abasteix més de 200 famílies en situació de vulnerabilitat.
Hi està bastant d’acord, Rubén Martínez, regidor del PSPV, a l’oposició, de l’Ajuntament d’Alfafar, que a finals de juliol va presentar una instància reclamant al govern municipal “el cost de l’enquesta, la duració, el contingut íntegre del formulari, els motius sociològics que es pretenien aconseguir amb aquesta, l’empresa encarregada i el nombre d’entrevistes realitzades”. Encara no n’ha obtingut resposta i, per això, dimarts, 1 de setembre, en junta de portaveus va tornar a reclamar-li a l’alcalde, Juan Ramón Adsuara. Tampoc aleshores va obtindre els detalls que demanava, però l’alcalde li va etzibar que els col·lectius havien “contraprogramat l’enquesta”, fent-ne una de pròpia. Cosa que genera el riure dels portaveus de la Koordinadora, que neguen haver fet cap acció similar.
Des del PSPV consideren que és ‘un persecució política que només es pot arreglar en converses i negociant’
Rubén Martínez, assegura que des del PSPV consideren que el que està passant és “una persecució política que només es pot arreglar en converses i negociant”. Ell mateix, comenta, s’ha ofert com a mediador, però no se li ha prestat atenció, i assegura que “l’Ajuntament està esperant que passen festes [a partir del dia 8] per executar l’ordre de desallotjament”.
Comparteix la crítica a l’enquesta Rafa Xambó, sociòleg d’Algemesí (la Ribera Alta): “l’enquesta segueix la tècnica de l’embut i pretén, a través de com es formulen les preguntes, dirigir les respostes perquè l’alcalde puga afirmar que l’activitat del supermercat genera molèsties. Se centra deliberadament en els aspectes negatius i a penes pregunta pels aspectes positius de la tasca social i comunitària que desenvolupa el col·lectiu”. En concret, Xambó fa referència a dubtes com la número dotze, que pregunta sobre si l’activitat del supermercat causa molèsties i, en la següent, marca de quina classe: “soroll, brutícia, trànsit, ocupació de voreres o sensació d’inseguretat”.
A parer de Xambó, entre les preguntes més tendencioses destaca la número huit, que qüestiona si l’enquestat coneix “el repartiment d’aliments a peu de carrer”. “És una formulació molt esbiaixada perquè no només s’hi proveeixen d’aliments, sinó de molts altres productes bàsics, i no es fa al carrer, sinó que la gent entra al supermercat, s’identifica i recull la seua bossa”, matisa l’expert. A més, el sociòleg afegeix que el qüestionari “només formula preguntes sobre el Kol·lectiu, sense fer referència a cap altra entitat”.
Un Consum recuperat després de la dana
En novembre de 2024, uns dies després de la dana que va inundar més d’una huitantena de municipis de les comarques de València i va provocar la mort de 230 persones, un antic supermercat de Consum, ara de propietat municipal i en desús des de feia més de deu anys, es va convertir en un supermercat popular i autogestionat pel veïnat de Parc Alcosa L’objectiu era poder emmagatzemar donacions i abastir de menjar, productes d’higiene i altres recursos bàsics famílies en risc d’exclusió. Malgrat la funció social que hui encara exerceix, l’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adusara (PP), va iniciar un procediment administratiu per a desallotjar-lo a partir del 29 de maig, actuació que a hores d’ara no compta amb cap ordre judicial i no s’ha executat.
A parer de Fernández, portaveu del col·lectiu, l’intent de desallotjament forma part “de l’estratègia repressiva impulsada per PP i Vox”, tant a escala municipal com autonòmica. A banda dels intents de tancar el supermercat i la negativa a concedir els permisos per a crear un menjador popular, l’Ajuntament es nega a renovar el conveni amb la cooperativa que desenvolupa programes d’inserció sociolaboral per al veïnat del barri. I per la seua part, la Conselleria de Serveis Socials continua retenint el finançament de dos centres de dia infantils i juvenils, administrats per la Koordinadora per mitjà d’un concert autonòmic des de fa més de 35 anys. Tots dos centres acumulen impagaments de fins a 310.000 euros per part de l’administració que l’associació aquesta setmana ha denunciat per via d’un contenciós administratiu.
La Koordinadora acumula impagaments de fins a 310.000 euros per part de l’administració i aquesta setmana ho ha denunciat per via d’un contenciós administratiu
L’Ajuntament d’Alfafar, d’altra banda, assegura que el supermercat incompleix la normativa sanitària. Un informe elaborat arran d’una inspecció conclou que el local on s’emmagatzemen els aliments “no presenta unes condicions higienicosanitàries adequades”. No obstant això, des de la Koordinadora, tot i que van denunciar que es tractava d’un procediment “irregular”, perquè “no es va alçar cap acta ni es va informar de quina administració l’ordenava”, deixen clar que “no tenen cap inconvenient a complir amb els requisits administratius” i a “negociar” amb el govern local.
El consistori també afirma que l’edifici Meral, que alberga el supermercat, se sotmetrà a obres de rehabilitació per a destinar-lo a altres usos municipals. Un d’ells és la creació d’un refugi climàtic, una proposta plantejada per les entitats que integren la Koordinadora. “Nosaltres no ens oposem al refugi. Ambdós projectes són necessaris. Per això defensem que si el problema és la ubicació, estem disposades a negociar i acordar-ne una altra perquè continue una iniciativa d’alimentació solidària”, rebla Fernández.
Amb els objectius d’intentar aturar el desallotjament del supermercat i exigir el pagament dels centres de dia, la Koordinadora va iniciar diverses accions jurídiques i administratives a través del síndic de greuges i la Universitat de València que han resultat favorables a l’entitat. D’una banda, el defensor del poble valencià va emetre una resolució en què reconeix que la Koordinadora va prestar els serveis socioeducatius durant els mesos d’abril a novembre de 2025, malgrat la destrucció dels locals per la dana, i qüestiona que la falta d’autorització formal de l’emplaçament siga prou motiu per a no abonar el servei acordat.
La Koordinadora compta amb tres informes de la Universitat de València que conclouen que el supermercat és una acció comunitària integral que promou l’empoderament veïnal
D’altra, un informe jurídic de la Clínica Jurídica per la Justícia Social, el servei d’assessorament jurídic gratuït que ofereix la Universitat de València, conclou que la negativa al pagament “vulnera els principis de seguretat jurídica, bona fe administrativa i prohibició d’enriquiment injust, i afecta els drets fonamentals dels menors atesos”. Per la seua part, la Conselleria de Serveis Socials defensa que va donar permís a la Koordinadora per “operar en un centre no autoritzat fins que rehabilitaren l’espai afectat per la dana”. Sota aquest “estat d’excepcionalitat”, la Conselleria dona a entendre que el concert va quedar suspés, i per això no el paga.
Pel que fa al supermercat solidari, la Koordinadora compta amb tres informes de la Universitat de València, del Departament de Treball Social i Serveis Socials, del Departament de Sociologia i Antropologia Social i de la Facultat de Ciències Socials; que conclouen que el supermercat és una acció comunitària integral que promou l’empoderament veïnal, genera xarxes estables de col·laboració i lluita contra el malbaratament alimentari. És per això que adverteixen que el tancament forçós suposaria un “retrocés en els drets socials i una vulneració del principi de no regressió”.
Amb tot, des de la Koordinadora asseguren que l’Ajuntament ha fet cas omís de la resolució del síndic i dels informes acadèmic i “ha trencat el procés de negociació”. “Nosaltres defensem la creació d’un espai democràtic per a negociar amb la voluntat de cuidar la comunitat”, conclou Fernández. L’Ajuntament no ha respost a les demandes d’informació de La Directa.
