El posicionament del TEDH s’ha fet esperar, però dona la raó a les afectades pel cas Aturem el Parlament. El tribunal europeu condemna l’Estat espanyol, perquè considera que les penes de tres anys de presó contra les activistes van vulnerar el dret a reunió i van ser “desproporcionades”. A més, especifica que la justícia espanyola “no va atribuir cap acció violenta concreta” a les condemnades i, per tant, impugna la doctrina de la intimidació ambiental aplicada pel Tribunal Suprem. Estrasburg recorda que una persona
“no perd el dret a la llibertat de reunió pacífica pel fet de que es produeixen actes de violència esporàdics i altres actes punibles comesos per tercers durant la manifestació”.
L’advocat Eduardo Cáliz celebra que aquesta sentència “reforci la defensa dels drets fonamentals i posi límits a la criminalització de la protesta”. Per Cáliz, “posa un límit molt clar a la utilització d’un suposat context d’intimidació per justificar penes de presó contra persones que exerceixen pacíficament el dret de protesta i a les quals no s’atribueix cap conducta violenta”.
La resolució especifica que la justícia espanyola “no va atribuir cap acció violenta concreta” a les condemnades i, per tant, impugna la doctrina de la intimidació ambiental aplicada pel Tribunal Suprem
A la demanda resolta per Estrasburg l’advocat Eduardo Cáliz defensa que el conjunt de la causa i la sentència vulnera drets fonamentals. Específicament els articles 10, 11 i 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que afecten la llibertat d’expressió, el dret de reunió i el principi de legalitat penal, és a dir, que la condemna fa referència a uns fets que no estan tipificats com a delicte. Les demandants també sol·licitaven una indemnització per danys i costes judicials de 15.000 euros per a cada una, que ha estat rebutjada pel TEDH.
La protesta per la qual van ser condemnades les activistes va tenir lloc a Barcelona el 15 de juny de 2011, en el marc del moviment 15-M. Milers de persones es van concentrar als voltants del Parc de la Ciutadella, on s’ubica el Parlament de Catalunya, per protestar contra el ple on es votava el primer paquet de retallades del govern de Convergència i Unió, la llei òmnibus. La quantitat de gent que protestava va desbordar un dispositiu policial insuficient: alguns diputats i diputades no fer marxa enrere, altres van accedir a la cambra entre crits i algun llançament d’aigua o pintura i el president i alguns consellers hi van arribar en helicòpter.
Arran de la protesta massiva, dinou persones van ser jutjades per l’Audiència Nacional espanyola, pel delicte contra les institucions de l’Estat i atemptat contra l’autoritat
Arran de la protesta massiva, dinou persones van ser jutjades per l’Audiència Nacional espanyola, pel delicte contra les institucions de l’Estat i atemptat contra l’autoritat, amb una petició fiscal de cinc anys i mig de presó. Malgrat que aquest tribunal especial va absoldre totes les encausades deixant clar que la intenció de l’acció era manifestar-se i mostrar disconformitat, el març de 2015 el Tribunal Suprem va revertir la decisió i va condemnar vuit d’elles a tres anys de presó.
En una sentència signada pel magistrat ponent, Manuel Marchena, la sala va reinterpretar la intencionalitat de la protesta fins a argumentar que hi havia voluntat de subvertir les institucions. No obstant això, no va haver-hi unanimitat, ja que un dels magistrats va emetre un vot particular molt titllant la sentència de “política”. El mateix jutge va reutilitzar el mateix argument de clima intimidatori i coercitiu generat per la multitud per justificar el delicte de sedició contra els líders polítics i socials del Procés anys després.
La demanda contra la sentència per l’acció de protesta davant el parc de la Ciutadella de Barcelona el 2011 es va presentar el 2021, però no va ser fins al gener de 2024 que es va admetre a tràmit. Uns mesos després, la justícia espanyola va comunicar la prescripció de la condemna a les afectades. Cáliz va argumentar al tribunal europeu per què la demana havia de tirar endavant. Per l’advocat, tot i prescrita, la sentència havia produït “un efecte dissuasiu sobre la llibertat de reunió i el dret a protesta” i que a conseqüència de la sentència, els quatre sol·licitants tenen antecedents penals.
