Al llarg de l’any passat, les mútues van enviar més de 100.000 informes per sol·licitar la tornada a la feina de treballadores a Catalunya, i una mica més de la meitat, vora el 55% de les propostes d’alta, es van convertir en una alta efectiva, amb l’acceptació d’una professional de l’atenció primària o de la inspecció mèdica.
Segons les dades obtingudes a través d’una sol·licitud d’accés a la informació pública, tres anys abans, la quantitat de propostes d’alta enviades per les mútues havia estat menor: 30.000 menys. I també ho havia estat la porció de les acceptades: del 2022 al 2025, ha pujat gairebé tres punts percentuals.
“Una bona part de la minoria de propostes d’alta que arribem a acceptar ja haguessin estat altes a la següent revisió, sense necessitat de cap mútua”, defensa la metgessa de família Eva Segura
En aquest trienni, la inspecció mèdica és la via d’acceptació de les propostes de les mútues que ha anat a l’alça. Mentre que, proporcionalment, ha caigut el volum d’altes laborals que les metges de família han acceptat.
En nombres absoluts, ha implicat gairebé duplicar el nombre d’ordres de tornada immediata a la feina sense previ vistiplau de les professionals dels CAP, a càrrec d’haver prescrit la incapacitat temporal i fer el seguiment de la pacient: el 2022, les altes per inspecció arran de propostes de les mútues van ser 12.414 i, el 2025, 23.612.
“Una bona part de la minoria de propostes d’alta que arribem a acceptar des de l’atenció primària ja haguessin estat altes a la següent revisió, sense necessitat d’intervenció de cap mútua”, defensa la metgessa Eva Segura, part del Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) i del sindicat Metges de Catalunya. Afirma que hi ha una altra part que accepten, no perquè la pacient estigui ben recuperada, sinó com a mal menor; “per assegurar que no li arribarà una alta vinculada a l’ICAM [l’organisme d’inspecció mèdica a Catalunya]”, cosa que implica perdre durant sis mesos la possibilitat de prescriure-li una altra baixa si la pacient la necessita: “Ho fem pressionades. És una perversió del sistema”, denuncia la metgessa.
Foment del Treball ha reclamat traspassar a les mútues la competència d’emetre les altes en els casos de malalties comunes.
Una darrera porció, continua Segura, poden ser casos que l’atenció primària no ha considerat abans que han de ser donats d’alta: “No dic que no ens passi per alt res de res, però no justifica el malbaratament de recursos d’aquest triple control de les baixes comunes, que no té cap ni peus, perquè bona part de les propostes d’alta que fan les mútues no tenen validesa sanitària”, afirma.
Personal d’atenció primària vinculat a diverses organitzacions professionals coincideix a detectar que els enviaments d’“altes sobtades” poden suposar “decisions arriscades”, sobretot, en pacients amb problemàtiques de salut mental.
A diferència d’altres territoris de l’Estat, Catalunya té delegada la gestió i control de les incapacitats laborals a un cos de personal mèdic inspector propi, de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, un organisme del departament de Salut. Ara bé, desenvolupa la seva activitat sota un conveni que fa més de vint anys que la Generalitat va renovant amb l’administració estatal, i que és l’eina principal amb què la Seguretat Social busca incentivar el compliment d’actuacions de gestió i control de les baixes i d’uns objectius d’estalvi. Al reportatge central de la Directa del mes d’octubre ho analitzem.
A diferència d’altres territoris de l’Estat, Catalunya té delegada la gestió i control de les incapacitats laborals a un cos de personal mèdic inspector propi de Salut.
La preocupació i les receptes de les patronals davant l’abast de la població treballadora en situació d’incapacitat temporal ha anat guanyant terreny i s’ha plasmat en la forma i el funcionament del sistema de control de les baixes, alhora que en l’accés a les prestacions per incapacitats laborals del sistema de protecció social.
L’empresariat situa les baixes mèdiques com un problema econòmic de primer ordre, i una part de l’arc parlamentari, també. S’hi refereixen com a “absentisme”, tot i que aquest concepte fa referència a absències no justificades del lloc de feina i la incapacitat temporal és un motiu justificat.
En tot cas, per remeiar els costos que els suposen, Foment del Treball reclama recuperar l’acomiadament objectiu per baixes mèdiques reiterades o que l’empresari consideri massa llargues. També, que el govern espanyol faci un pas més en la cessió de competències a les mútues i els traspassi la potestat d’emetre directament les altes mèdiques en els casos de malalties comunes. El Partit Popular ja s’hi ha mostrat favorable.
