Ariadna –nom fictici a petició del testimoni– ha tornat a la feina per recomanació de la metgessa de capçalera. No perquè la doctora detecti que es troba millor que en el moment de prescriure-li la baixa laboral, fa deu mesos, sinó per evitar arribar a l’any amb aquesta situació i que la pacient quedi vinculada a la inspecció mèdica del Departament de Salut, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). Es tracta de l’organisme que, entre les seves funcions, té l’encàrrec de garantir l’ús correcte de les incapacitats laborals, tant les temporals –baixes mèdiques– com les permanents –casos en què no s’albira una recuperació per reincorporar-se a treballar un cop superat el temps màxim de baixa. L’experiència de la metgessa és que les avaluacions que l’ICAM fa de persones –molt majoritàriament dones– afectades per fibromiàlgia, com Ariadna, acaben sempre igual: alta per inspecció.
Això implica no poder tornar-li a prescriure una baixa durant sis mesos sense l’autorització de l’ICAM, cosa que resulta molt difícil d’aconseguir. L’organisme, davant els casos de fibromiàlgia, sol esgrimir que el dolor no és objectivable. Per norma, els informes d’especialistes en la malaltia –amb divuit unitats als hospitals públics del país– que assenyalen limitacions en la vida diària de moltes afectades, no troben una translació dins dels paràmetres d’avaluació de l’ICAM, malgrat ser sota el mateix paraigua de responsabilitat pública. Els xocs a l’hora de valorar si una persona està o no en condicions de treballar tenen en la fibromiàlgia un exemple recurrent, però no pas l’únic.
El 2025, la Sindicatura de Greuges de Catalunya va rebre 120 queixes sobre el funcionament de l’ICAM. Fa tres anys, n’eren 16 i enguany ja n’ha rebut 94, un volum que la institució reconeix que no és gens habitual sobre un mateix organisme
A diferència d’altres territoris de l’Estat espanyol, Catalunya té delegada la gestió i control de les incapacitats laborals a un cos de personal mèdic inspector propi de la Conselleria de Salut. Ara bé, el criteri, més que propi, podem dir que és assumit, perquè aplica el que ha acordat amb l’administració de l’Estat, concretament, amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). La inspecció mèdica de l’ICAM desenvolupa la seva activitat sota un conveni que fa més de vint anys que la Generalitat renova, i que és l’eina principal amb què la Seguretat Social busca incentivar el compliment d’actuacions de gestió i control de les baixes i d’uns objectius d’estalvi. En funció del grau de compliment anual, es tradueix en més o menys recursos, que la Generalitat ingressa. Un indicador de seguiment del conveni és el cost per persona afiliada, que ha de ser menor any rere any per satisfer l’acord entre les dues administracions, cosa que demana reduir l’abast de les baixes.
Si bé el conveni entre la Generalitat i l’Estat pel control de les incapacitats temporals no fixa directament objectius sobre les incapacitats permanents, s’ha de tenir present que les baixes de llarga durada són la porta d’arribada més habitual a la valoració d’una incapacitat permanent. Si una part d’aquestes s’han convertit en altes abans d’hora, cauen de damunt la taula un gruix de pensions potencials. De 2022 a 2025, els casos en què l’ICAM s’ha mostrat favorable a reconèixer una incapacitat permanent, en els controls de persones amb baixes superiors a un any, ha caigut deu punts percentuals.
Biaix de gènere i de classe
L’advocat del Col·lectiu Ronda Àlex Tisminetzky descriu que els incentius que l’administració catalana pot ingressar seguint les indicacions de l’INSS és el que explica trobar valoracions clíniques que, segons el lletrat laboralista, mostren una “contradicció d’interessos: per una banda, economicistes i, per l’altra, assistencials”. En repassar casos que habitualment obtenen un dictamen de l’ICAM desfavorable a la incapacitat laboral i que, en canvi, per via judicial, sovint són reconeguts, l’advocat destaca les síndromes de sensibilització central (fibromiàlgia, fatiga crònica i síndrome de sensibilització central, totes altament feminitzades), patologies psiquiàtriques i osteomusculars (també amb incidència superior entre les dones) i lesions causades en la rehabilitació de càncers. “De totes les resolucions denegatòries i de retirada d’incapacitats, només una part aniran a judici, així que aconsegueixen deixar d’abonar pensions”, sintetitza Tisminetzky. Considera que els criteris que per conveni aplica l’ICAM són “excessivament restrictius” des de la perspectiva de protegir la salut de la població treballadora i denuncia que comporten “altes injustificades” amb una “forta afectació de gènere i classe”. En les respostes a peticions d’informació pública sobre les valoracions de les incapacitats laborals, la direcció responsable de l’ICAM fa constar que no recull les dades sol·licitades desagregades per gènere. Tampoc per professió o sector laboral.
La Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS (PAICAM) fa una dècada que va començar a assenyalar públicament la distància entre l’orientació de molts dels dictàmens preceptius de l’ICAM –enviats a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, l’organisme estatal que resol els expedients i formalment dicta l’aprovació o denegació administrativa de les incapacitats– i el criteri de l’atenció primària i d’especialistes de la sanitat pública sobre la capacitat d’una persona per mantenir-se activa al mercat laboral. Segons la plataforma, és un pa de cada dia que fa anys que dura i que, a més de desembocar en milers de litigis, darrerament ha guanyat molt de pes al síndic de greuges de Catalunya. El 2025, l’organisme de defensa de les persones va rebre 120 queixes sobre el funcionament de l’ICAM (tres anys enrere, n’eren 16) i en la primera meitat d’enguany ja n’ha rebut 94. Fonts de la institució destaquen que aquest volum d’alertes en relació amb un mateix organisme no és habitual, i encara menys tenint en compte que només un segment de la població té contacte amb el tribunal mèdic. Per això el síndic està recollint informació del Departament de Salut i assegura que li emetrà recomanacions correctores.

Arran del diagnòstic que ha fet fins ara, l’òrgan defensor de les persones observa que el control de les incapacitats laborals és una competència “mal resolta”: “És un model híbrid, en un territori ambigu amb els convenis que s’han fet, i que genera incomoditat i malestar als mateixos professionals”, exposen fonts del síndic de greuges, que destaquen que els criteris que dona l’INSS “per considerar què és motiu d’incapacitat i què no ho és no necessàriament són els criteris que hauria de tenir el Departament de Salut”. Alhora, observen que “sistemàticament” impliquin que “hi ha col·lectius als quals no se’ls reconeix la seva situació”. La Conselleria de Salut manté que els objectius del conveni amb l’INSS no condicionen la pràctica avaluadora del personal mèdic de l’ICAM. El departament assegura que les decisions es basen en l’avaluació de les limitacions funcionals i la seva repercussió sobre les tasques concretes de la professió habitual de la persona afectada i que, “per aquest motiu, no és possible extreure conclusions generals a partir de casos particulars ni establir valoracions globals sobre suposats criteris restrictius”. L’objectiu “no és reduir o incrementar el nombre de baixes”, expliquen fonts de la Conselleria, sinó assegurar “tant la protecció de les persones treballadores com la correcta gestió dels recursos públics fomentant el bon ús de les prestacions”.
Ariadna, amb un fort dolor ocular i cefalees disparades en el darrer any, ha assumit tornar a la feina tot i que no pot mirar de manera sostinguda una pantalla, que és la seva eina de treball principal. “Moltes malaltes estem afectades per l’ICAM sense haver-hi ni arribat a passar, perquè interioritzem què suposa i això ens fa autolimitar-nos en el dret a optar a la incapacitat; imagino que és el que busquen”, critica. Fa molts anys que se sobreposa a les manifestacions de la patologia, però aquest cop diu que no sap com s’ho farà per continuar treballant. Des de la Fundació 12 de Maig, dedicada a la millora de l’atenció social i sanitària de la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple, denuncien que sovint els arriben casos que posen damunt la taula unes avaluacions del tribunal mèdic “mancades de rigor”.
L’ICAM ha visitat només l’1,1 % de persones a qui ha emès l’alta a proposta de les mútues durant el 2025. Són casos que, només amb els expedients, generaven dubtes a les avaluadores. El 2022 arribaven al 58,2 %
Jordi Mestres, vicepresident de la CAMFIC, exposa que el personal avaluador de l’ICAM es basa en uns criteris de dany corporal, alhora que defensa que “en salut, dos més dos no sempre és quatre: no tot és objectivable”. Per entendre la distància entre el parer dels facultatius de l’atenció primària –que valoren l’estat de salut de la persona de manera global– i el de la inspecció mèdica –que se centra a valorar les facultats per executar una activitat laboral concreta–, Mestres recorda que la gestió de les incapacitats laborals “va més enllà del que és mèdic: té un impacte econòmic i moltes empreses es queixen de les dificultats per cobrir el personal de baixa”.
El síndic de greuges, en el darrer informe que ha presentat al Parlament de Catalunya, exposa la necessitat que el personal avaluador examini la informació de les pacients en situació d’incapacitat laboral “sense deixar de banda cap informe” i, també, que tingui la formació “suficient i actualitzada” sobre els procediments mèdics a avaluar per tal que les seves decisions estiguin “convenientment fonamentades”. De les reclamacions relatives a l’ICAM damunt la taula, hi ha casos de retards en les valoracions, de desajustos entre la informació que la pacient rep al CAP i la tramitació efectiva de la baixa –cosa que ha comportat acomiadaments–
i de desacord amb els dictàmens. “La idea de ‘com pot ser que decideixin que torni a la feina quan ni m’han vist’ és bastant recurrent; la gent no entén que, per fer la seva actuació, no sigui imprescindible que l’ICAM visiti les persones”, expliquen fonts del síndic.
Visitar expedients per “fomentar l’eficiència”
La Conselleria informa a través del Canal Salut que, en una cita d’avaluació mèdica, l’ICAM pot confirmar la continuació de la baixa, demanar informes mèdics complementaris, proposar el reconeixement d’una incapacitat permanent, detectar malalties o accidents relacionats amb el treball o determinar l’alta mèdica, que implica reincorporar-se al lloc de feina el següent dia hàbil.
Rosa –que demana no fer constar el seu nom complet– no va tenir cita amb l’ICAM, però sí que va rebre’n l’alta. Feia dos anys que li havien reconegut una incapacitat permanent arran de les conseqüències del trastorn bipolar. El motiu esgrimit per haver proposat retirar-li és haver llegit en un informe que la pacient havia començat a fer esport. Una pràctica que, de fet, havia incorporat per recomanació mèdica. Des de la Direcció d’Ordenació i Regulació Sanitària del govern català, en resposta a una sol·licitud d’informació pública, indiquen que la valoració no presencial és una modalitat d’actuació vàlida sempre que, a partir de la informació clínica disponible, el personal mèdic avaluador pugui obtenir una visió adequada de l’estat de salut de la persona, i que el reconeixement presencial es fa “sempre que es considera necessari per a una millor avaluació clínica”.

El procés judicial que ha reconegut a Rosa el dret a mantenir la incapacitat s’ha allargat més de dos anys. Durant el judici, ha aportat els mateixos informes de la sanitat pública de què ja disposava l’ICAM. “Mentalment t’enfonses i econòmicament et fan pols. Acaben amb la teva estabilitat. No pensen en la persona que hi ha darrere dels dictàmens que fan. Jo he empitjorat amb aquest calvari, que s’afegeix al calvari que és tenir una malaltia de la qual no et curaràs”, denuncia. Rosa explica que, després del diagnòstic, va costar-li molt assumir que no podria tornar a treballar: “Sentia que ja no servia per a res, i amb la teràpia en un centre de dia vaig entendre que és a causa d’una mirada productivista de les persones que s’imposa, però evidentment que canviaria haver de prendre les meves nou pastilles diàries i els efectes que comporten per poder tornar a la feina”, comparteix.
No hi ha manera de saber si amb una avaluació presencial la valoració de la inspecció mèdica hagués estat una altra, però Rosa considera que és el que s’hauria d’haver fet, de la mateixa manera que es va fer a l’hora d’avaluar-la el primer cop, en una visita que va arribar després dels divuit mesos màxims de baixa. Recorda que no van ser ni cinc minuts a la consulta: deu preguntes i dir-li que rebria la carta de l’INSS amb la resolució. Tot i anomenar-se permanents, les incapacitats són revisables i, segons observa l’equip d’advocades laboralistes del Col·lectiu Ronda, cada cop és més habitual que es revisin sense visita, i també trobar decisions desajustades amb l’estat de salut de les persones.
Rosa va rebre l’alta de l’ICAM sense haver-la citat dos anys després d’haver-se-li reconegut la incapacitat permanent a causa d’un trastorn bipolar. Entre els motius, s’esgrimia haver tingut coneixement que havia començat a fer esport
Per mitjà d’una sol·licitud d’accés a la informació, el Departament de Salut fa constar que no té recollides les dades que xifren el volum de valoracions i revisions d’incapacitats permanents que es fan sense veure les pacients. Sí que hem accedit a dades per calcular-ho en relació amb el control de les baixes, en què s’observa que la valoració no presencial s’ha generalitzat: l’ICAM ha visitat només l’1,1 % de persones a qui ha emès l’alta a proposta de les mútues durant el 2025; és a dir, sense el vistiplau dels facultatius d’atenció primària responsables d’haver prescrit la baixa a les seves pacients.
La davallada de les visites a les pacients de baixa és molt notable respecte als anys immediatament anteriors. Les valoracions que van incloure una visita presencial –és a dir, els casos que d’entrada generaven dubtes a les avaluadores de l’ICAM, segons s’infereix de l’explicació adjunta a la sol·licitud de transparència– suposaven, el 2022, una majoria: arribaven al 58,2 % de les valoracions que van acabar amb l’emissió de l’alta per inspecció mèdica.

El 2025, l’ICAM va rebre 107.100 propostes d’alta de les mútues que, seguint el circuit previst, són traslladades de manera immediata als equips d’atenció primària per ser valorades. D’aquestes, se’n van acceptar i es van fer efectives –ja fos per part de la inspecció mèdica o de l’atenció primària– un 54,74 %. O, dit d’altra manera, un bon gruix de les que han enviat les mútues, el 45,26 %, no van ser admeses ni per una via ni per l’altra. El 2022, les mútues havien enviat 30.000 propostes d’alta menys, i també va ser menor la porció acceptada, un 52,04 %. En tres anys, per tant, augmenta vora tres punts percentuals l’acceptació.
En aquest trienni, són les altes emeses per l’ICAM a proposta de les mútues les que han crescut: de representar tres de cada deu casos (el 30,9 %) el 2022, han passat a ser-ne quatre de cada deu (el 40,2 %) el 2025. En nombres absoluts, implica gairebé doblar el nombre d’altes sense el vistiplau del personal facultatiu de l’atenció primària que feia el seguiment de les pacients: el 2022, en van ser 12.414 i, el 2025, 23.612.
Dels més de 100.000 informes emesos per les mútues i, d’acord amb el procediment vigent, rebotats per l’ICAM als CAP, en set de cada deu no troben l’acceptació del personal mèdic d’atenció primària. “Hi ha casos de proposta d’alta que rebem quan la persona té visita poc després. Clínicament, té sentit esperar a la valoració, però el fet és que l’ICAM rep un volum tan alt de propostes d’alta per part de les mútues que no fa de filtre, i el més greu és que hi ha informes que el que diuen del procés de les pacients, directament, és mentida”, denuncien des del col·lectiu de sanitàries La Capçalera. Critiquen trobar-se amb situacions en què, malgrat que la metgessa que fa el seguiment de la pacient respon que valorarà l’alta en la següent visita, l’ICAM opta per emetre l’ordre de tornada immediata a la feina.

En la darrera memòria disponible, del 2024, que el govern català fa arribar al Ministeri de Seguretat Social com a seguiment del conveni s’hi destaca que enviar l’alta per SMS és un procediment “totalment implementat”, del qual se’n valora que “fomenta l’eficiència de finalització dels processos”.
El Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) detecta “decisions arriscades” amb l’enviament d’aquestes “altes sobtades”. L’agrupació de professionals assegura que no deixen de veure casos que han comportat l’empitjorament de la simptomatologia de les pacients. Associen aquesta dinàmica de la inspecció mèdica de Salut a l’extensió d’una idea de “presumpció de frau generalitzada”, que les sanitàries afirmen que, a la pràctica, és excepcional. El FOCAP estima que el frau pot suposar entre el 2 % i el 5 % de les baixes, i defensa que són una minoria els casos en què l’ICAM, a petició de l’atenció primària, hauria d’intervenir per tal que el control fos oportú, tant clínicament com en l’ús dels recursos públics que s’hi destinen.
“Una bona part de les poques propostes d’alta que arribem a acceptar des de l’atenció primària ja haguessin estat altes a la següent revisió, sense necessitat d’intervenció de cap mútua”, exposa la metgessa de família Eva Segura, membre del FOCAP. Afirma que hi ha una altra part que accepten, no perquè la pacient estigui ben recuperada, sinó com a mal menor “per assegurar que no li arribarà una alta vinculada a l’ICAM”. “Ho fem pressionades. És una perversió del sistema”, denuncia. Una darrera porció, continua Segura, poden ser casos que l’atenció primària no ha considerat abans que poden resoldre’s amb una alta: “No dic que no ens passi per alt res de res, però no justifica el malbaratament de recursos d’aquest triple control de les baixes comunes, que no té cap ni peus, perquè bona part de les propostes d’alta que fan les mútues no tenen validesa sanitària”, afirma.
Una experiència fora del conveni amb l’INSS
Navarra i el País Basc són les úniques administracions autonòmiques de l’Estat espanyol que no han signat el conveni amb l’INSS pel control de les baixes. Segons consta en la darrera memòria de l’Institut de Salut Pública navarrès, només s’han aprovat el 4,5 % de les propostes que han emès les mútues. I, de fet, han anat a la baixa respecte a l’any anterior. El diagnòstic de la situació contrasta amb el que es fa a Catalunya: l’administració navarresa no només destaca “la important sobrecàrrega i col·lapse que les propostes d’alta de les mútues suposen per la seva activitat”, sinó que considera que els resultats que presenten les mútues “no repercuteixen de forma significativa en la millora del control dels processos de la incapacitat temporal per contingències comunes”. A diferència del cas català, aquesta administració autonòmica no veu problemàtic que el seu personal mèdic d’atenció primària rebutgi massa propostes d’alta.
A Catalunya, en canvi, una meta és incrementar el nombre de propostes d’alta que accepta l’atenció primària. Així consta a la memòria de seguiment del conveni entre Salut i l’INSS del 2024. En relació amb la millora que busca l’ICAM, s’hi detalla que fer arribar la documentació de les mútues a l’atenció primària possibilita ser “més inflexibles en la motivació per denegar-la” [l’alta]. En el procediment establert, cada cop que rep la proposta, l’atenció primària ha de respondre-hi amb una justificació detallada i en un màxim de tres dies si considera que ha d’intentar que l’ICAM accepti la continuïtat de la baixa prescrita a una pacient. Si el personal dels CAP no ho fa a temps o l’ICAM considera que no és prou justificada, és quan la treballadora pot ser donada d’alta de forma immediata.
“Demanem descongestionar les consultes i el que fan és sobrecarregar-les amb la feina sobrevinguda” d’haver de donar una ràpida resposta a les propostes d’alta de les mútues, critica Jordi Mestres, vicepresident de la CAMFIC
En la resposta a la sol·licitud d’informació pública d’aquest mitjà, Salut mateix fa constar “l’elevat volum de propostes d’alta formulades per les mútues” que, després de la revisió, són resoltes amb la continuació del procés d’incapacitat temporal, ja sigui arran de la valoració efectuada per l’ICAM o de la justificació clínica formulada pels equips d’atenció primària. També hi assenyala que hi ha nombroses propostes d’alta pendents de gestionar a conseqüència dels “elevats volums de tramitació”.
El departament subratlla, en el repàs dels deures fets i per fer de cara l’INSS, que les metges de família ja tenen indicadors orientats a augmentar l’acceptació de les propostes d’alta. El que no ha aconseguit per ara el departament que dirigeix Olga Pané és vincular-los a incentius econòmics: ni directament per a metges, com va intentar el 2025, ni a través de condicionar el pressupost dels CAP, com ha plantejat aquest any. L’oposició que ha despertat la mesura entre el personal sanitari ha forçat la Conselleria a fer marxa enrere en les dues ocasions, amb pocs mesos de marge.
Ara bé, el qüestionament del criteri de les metges de família es fa sentir amb escassos complexes en un context en què la patronal ha aconseguit que la seva preocupació i relat entorn a l’abast de la població amb baixes mèdiques tingui acollida institucional. El combat contra “l’absentisme” –concepte que fa referència a absències injustificades del lloc de feina, però que les patronals i el mateix Departament de Salut català usen inadequadament per referir-se també a les baixes mèdiques– s’ha assumit com una problemàtica pública de primer ordre. I la fórmula damunt la taula per respondre-hi és la que proposa l’empresariat: més poder d’intervenció i decisió per a les mútues.
Al so de les mútues
Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social són les associacions d’empreses amb l’encàrrec públic de gestionar prestacions fonamentals del sistema de protecció. Des del 2014, el marc normatiu ha permès situar-les com a controladores de les baixes per contingències comunes (els problemes de salut no relacionats amb el treball), en paral·lel a l’atenció primària. I per fer-ho han anat ampliant el seu pressupost mil milionari, extret de les cotitzacions.
D’entre les actuacions que preveu el conveni de Salut amb l’INSS, una de les més rellevants és donar a les propostes d’alta de les mútues una resposta ràpida, en un termini màxim de tres dies, cosa que repercuteix de manera directa en el dia a dia als CAP. “Demanem desburocratitzar i descongestionar les consultes i el que fan és sobrecarregar-les amb aquesta feina sobrevinguda”, critica Jordi Mestres. Les organitzacions de sanitàries FOCAP i La Capçalera denuncien que les propostes d’alta a les quals han de respondre de manera argumentada ja no es limiten a baixes de llarga durada i que, a més, és freqüent que la inspecció mèdica atengui més les consideracions de les mútues que les del personal de la sanitat pública.
Salut, en passar comptes amb l’INSS, destaca que el percentatge d’altes acceptades en termini per part de l’atenció primària és més baix del que voldrien, i que per això hi ha una tendència a l’alça a l’hora de decretar l’alta mèdica “efectiva i immediata davant la no resposta”. Enfront d’aquesta realitat, la CAMFIC demana “coordinació i diàleg” per minimitzar les discrepàncies i els casos de pacients que han rebut les altes sobtades per SMS.

Sílvia Soler s’ho ha trobat quatre vegades. És una patacada coneguda –lamenta– entre les persones aplegades a l’associació d’afectades per la covid persistent. Amb la primera baixa, va demanar l’alta voluntària al CAP per provar si se’n sortia. “Fou un fracàs”, diu. Les altres incapacitats temporals que li han prescrit han estat revisades per l’ICAM. En una primera ocasió, amb visita, la conclusió va ser mantenir-li la baixa. Les darreres, sense veure-la, han conclòs donar-li l’alta. “Hi ha un tant per cent d’afectades que s’incorpora i mal treballa com pot fins que pot tornar a rebre la baixa al CAP; hi ha persones que han estat acomiadades, i n’hi ha moltes que no arriben a denunciar perquè no tenen els diners per fer-ho”, resumeix Soler. En el seu cas, sí que ho ha fet i el procés judicial ja s’allarga dos anys. Té un 44 % de discapacitat reconeguda, que el tribunal mèdic insisteix que no és equivalent a una incapacitat laboral, és a dir, directament relacionada amb la feina que fa cada persona. L’argumentació que l’ICAM i l’INSS mantenen és que Soler pot treballar quan no té brots de la malaltia. És treballadora al Centre de Terminologia de Catalunya (Termcat) i li han respectat l’adaptació del lloc de feina, cosa que, remarca Soler, “no és el més habitual”. Tot i això, afirma que la fatiga, la boira mental i els problemes de disautonomia empitjoren quan ha de sostenir la jornada laboral.
Organitzacions de persones afectades per diverses malalties coincideixen a recordar que en cap cas reclamen incapacitats automàtiques pel fet de tenir un diagnòstic, sinó que sempre han defensat que les empreses garanteixin les adaptacions dels llocs de feina. Ara bé, no per a tothom és una opció i troben a faltar que l’ICAM tingui prou en compte el criteri d’especialistes mèdics que fan seguiment a les pacients. Per a Miguel Arenas, advocat expert en Seguretat Social i professor de dret a la UOC, davant l’augment de pensionistes la tendència ha estat “endurir els criteris d’accés al dret a la incapacitat permanent sense modificar la normativa”. El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol no ha atès la petició d’informació per a aquest reportatge.
Objectius i incentius en la fiscalització de les baixes
A Catalunya, per la quantitat de persones afiliades, li correspon un bon tall del pastís total (més de 500 milions anuals) que l’Estat reserva per premiar el compliment del conveni de control de les baixes, signat amb cada govern autonòmic a excepció dels del País Basc i Navarra. En la darrera dècada, el crèdit potencial s’ha mogut entre els 50 i els 60 milions anuals. Segons consta a la darrera memòria de seguiment del conveni, que ha pogut consultar la Directa, corresponent al 2024, la Generalitat catalana havia previst l’entrada de quasi 43 milions provinents dels fons de gestió de les incapacitats temporals, que s’utilitzen per finançar l’ICAM i una altra part del pressupost de Salut, molt petita respecte al total. Però va haver de retornar la diferència entre la quantitat anticipada i la resultant del compliment dels objectius. La xifra finalment ingressada ha estat de vora 22,5 milions. La falta de personal que arrossega l’organisme i el gran volum de propostes d’alta que ha de gestionar a petició de les mútues, apareixen esmentades entre les dificultats amb què l’ICAM topa per millorar els resultats de cara a l’INSS. El Ministeri de Seguretat Social aporta, a més, una dotació addicional que s’acosta als 3,5 milions per compensar que el cos d’inspecció mèdica sigui propi de la Generalitat.
Més gent malalta, més baixes
Segons recull un informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) sobre incapacitats temporals (IT) publicat a inici d’any, Catalunya se situa a la franja més alta d’incidència d’episodis d’IT per cada mil persones afiliades, però a la franja més baixa quant a durada. El mateix treball conclou que els episodis de baixa es concentren en un percentatge reduït de persones, i la concentració ha augmentat en els últims anys. El 25 % de les persones concentren més de la meitat dels episodis d’IT (el 55 % l’any 2024) i el 50 % acumulen el 77 % dels episodis l’any 2024. La tendència és a la reiteració d’episodis de baixa per la mateixa patologia. L’informe conclou que la concentració d’episodis i l’augment del percentatge de persones amb més d’un procés a l’any suggereixen que la reiteració constitueix un factor estructural rellevant per explicar la magnitud de les IT. També recull que l’evidència internacional planteja que els retards en l’accés a l’atenció sanitària poden afectar la recuperació funcional i la reincorporació laboral i, alhora, fa palès que, després de la pandèmia de la covid, l’increment d’IT es produeix en un context de creixent demanda assistencial en l’atenció primària. Segons l’AIReF, això suggereix que el repunt de la IT té lloc en un context d’increment de la morbiditat.


