A prop de la ciutat de Mitilene, capital de Lesbos, i gairebé arran de mar, el camp autogestionat de Pikpa proporciona allotjament, suport i ajuda humanitària des de l’any 2012 a les persones refugiades que arriben a l’illa fugint dels conflictes armats que assolen l’orient mitjà.
Ara, al cap de sis anys, l’autoritat regional del nord de l’Egeu, que governa la zona septentrional de les illes hel·lenes, vol desallotjar l’espai sota l’argument que no compleix les condicions higièniques exigides, explica en un comunicat Lesvos Solidarity, l’entitat de voluntariat que contribueix en l’autogestió del camp juntament amb altres associacions locals.
Una de les justificacions per tancar el centre autogestionat es basa en un informe sobre les seves suposades deficiències fet pels serveis de sanitat adscrits a les autoritats regionals després d’una inspecció realitzada “en un moment d’emergència humanitària”
Una de les justificacions per tancar el centre autogestionat es basa en un informe sobre les seves suposades deficiències fet pels serveis de sanitat adscrits a les autoritats regionals després d’una inspecció realitzada “en un moment d’emergència humanitària”, quan Pikpa va acollir per un període de tres setmanes a 350 persones d’origen kurd que van haver d’escapar-se del centre de detenció de Mòria després de fortes bregues i disturbis, “sense que el govern local dissenyés cap pla per trobar una alternativa a la seva situació”, explica Carmen Dupont, advocada i activista de Lesvos Solidarity.
Segons denuncia, a Mòria, la principal infraestructura per acollir a refugiats de Lesbos, gestionada per l’Estat grec i sota control constant de la policia i l’exèrcit, hi malviuen a hores d’ara més de 8.000 persones, tot i que només té capacitat d’allotjament per a 2.400. “Mòria no és un entorn segur ni fàcil per a les residents que hi viuen”, explica Geles Albero, voluntària independent al camp de Pikpa.
Amb tot, malgrat que l’espai autogestionat funciona a ple rendiment i cobreix les necessitats de molta gent, segons l’informe dels cossos sanitaris regionals en el moment de la inspecció, el campament tenia mancances com una fuga en la cisterna de l’aigua per a les llavadores, una mosquitera trencada en l’espai de la distribució del menjar, o algunes imperfeccions a la zona de la cuina, a on les sol·licitants d’asil residents a l’espai poden cuinar el seu propi menjar.
“No volem donar-los cap motiu per a fer-nos fora”, diu Albero, mentre que Dupont considera que la inspecció sanitària i l’ordre de desallotjament amb la qual s’empara “és un atac polític coordinat per les institucions locals contra el model de solidaritat que Pikpa representa”
Enfront d’aquesta situació, la gent que col·labora en l’autogestió del camp s’ha posat a treballar de valent per evitar que els serveis sanitaris detectin cap tipus de deficiència si hi ha més inspeccions. “Hem endreçat tot el que ens van assenyalar. No volem donar-los cap motiu per a fer-nos fora”, diu Albero, mentre que Dupont considera que la inspecció sanitària i l’ordre de desallotjament amb la qual s’empara “és un atac polític coordinat per les institucions locals contra el model de solidaritat que Pikpa representa”.
Actualment, Pikpa allotja entre 110 i 120 nouvingudes. La majoria es troba en situació de vulnerabilitat, i entre les residents, hi ha famílies amb molta xicalla, dones embarassades, persones amb diversitat funcional, malaltes o parentes de víctimes de naufragis que han perdut la vida a la Mediterrània. “Si Pikpa tanca, les seves residents no tenen on anar, a Mòria no hi cap ningú més”, explica Geles, i conclou, “si ens ataquen a nosaltres, és perquè tenen por d’entrar a Mòria”.
Per a les voluntàries, on realment les autoritats gregues haurien de posar el focus és al camp de Moria, a on les condicions materials per les milers de persones que hi resideixen són extremadament precàries, i a on esperen durant llargs períodes de temps una resolució a la seva petició d’asil que pot trigar dos anys a arribar. En aquestes condicions, la seva estada es fa interminable. A més, a les persones a qui se’ls denega l’acollida, l’única sortida amb la qual es topen és la deportació a Turquia, un sistema plenament vigent des de l’acord que va signar aquest país amb la Unió Europea fa més de dos anys. “Nosaltres veiem deportacions cada setmana, però no són gens mediàtiques”, lamenta Albero.
#SafePikpa
Dupont explica que Pikpa ha tingut bones notícies recentment, després d’una demanda de residents particulars i hotelers que acusaven l’espai autogestionat de ser nociu per l’entorn i el turisme de la zona, i és que un jutge grec ha determinat que el camp reuneix les condicions per acollir a persones en situació de vulnerabilitat i que “no suposa un risc per la salut pública”.
L’amenaça de desallotjament, tanmateix, segueix present. “D’acord amb la decisió de l’autoritat regional del nord de l’Egeu per tancar l’espai, la policia pot procedir a desallotjar Pikpa en qualsevol moment”, avisa Dupont, que insisteix a seguir potenciant la campanya #SafePikpa a les xarxes socials, per on els arriben imatges de suport i de solidaritat que mostren el rebuig col·lectiu al tancament del camp.
La campanya, que pretén generar ressò per alertar del risc de desallotjament, “s’ha fet molt viral i ha tingut molta repercussió”, afegeix Dupont. Fins i tot, el grup parlamentari europeu Verds/Aliança Lliure Europea ha donat suport a l’espai autogestionat, i la seva presidenta, Ska Keller, ha destacat “la increïble tasca que porten a terme les voluntàries amb els casos més vulnerables que arriben a l’illa”, en una carta enviada a la governadora de la regió del nord de l’Egeu, Christina Kalogirou, i a l’alcalde de Lesbos, Spyros Galinos.
Qui també ha enviat una carta a la governadora de la regió és la doctora en etologia mundialment reconeguda i guardonada pel seu treball amb ximpanzés, Jane Goodall, que valora el projecte de Pikpa i ha anunciat una visita el pròxim mes de desembre amb membres del Jane Goodall Institute, que treballen amb persones refugiades a Tanzània.
