Poc optimisme es respira a la Moneda, el palau de govern de Xile. El president Sebastián Piñera ha entomat com ha pogut els resultats de l’última enquesta Criteria –una de les més considerades–, que revela que la seva aprovació ha caigut al 28%, mentre que la desaprovació s’enfila quasi fins al 60%. La ciutadania esmenta el nepotisme, els conflictes d’interès i la corrupció com a motius per a la pèrdua de confiança. Un viatge oficial a la Xina amb els seus fills –dos empresaris de l’àmbit de les tecnologies que es van reunir amb directius del seu sector– ha passat factura al mandatari xilè.
Però Piñera no cau sol. Diversos presidents llatinoamericans registren índexs d’aprovació molt per sota del 50%. El president argentí, Mauricio Macri, va marcar a l’abril un índex d’aprovació del 26,9%, segons l’enquesta Sinopsis. Tot i que a l’últim sondeig sobre preferències presidencials ha aconseguit imposar-se pel mínim al tàndem format per Alberto Fernández i Cristina Fernández –com a vicepresidenta–, el marge entre les dues opcions és molt ajustat, i Macri acumula diversos pronòstics que el deixen molt per darrere del kirchnerisme.
Un altre president que ha perdut força és el del Brasil, l’ultra Jair Bolsonaro. La seva arribada al poder va interpretar-se com la culminació d’un procés de canvi de cicle polític a la regió. Un canvi que havia començat amb la victòria de Macri el 2015 i que el brasiler s’encarregava de coronar mentre deixava enrere els governs progressistes i de centreesquerra –Lula da Silva al Brasil, Cristina Fernández de Kirchner a l’Argentina i Michelle Bachelet a Xile– que han dominat la regió durant més d’una dècada. Però amb només 100 dies de govern bolsonarista n’hi ha hagut prou per rebaixar expectatives. El president brasiler és avui el pitjor avaluat (en primer mandat) des de 1992, amb només un 32% de suport, segons la consultora Datafolha. Des de Brasília ja s’especula sobre la possibilitat que el vicepresident i general a la reserva, Hamilton Mourão, prengui el relleu a través d’un impeachment com el que es va posar en marxa per apartar a l’expresidenta Dilma Rousseff el 2016.
Nou eix Mèxic-Argentina
Pot ser que la caiguda de popularitat dels líders de la dreta neoliberal i conservadora llatinoamericana sigui part dels alts i baixos que tot govern travessa. L’aval a un líder polític fluctua segons avança (o no) en les seves decisions i propostes. Però la pèrdua de suports dels nous presidents de la regió ha insuflat oxigen a les forces d’esquerra i centreesquerra, que observen des de l’oposició les dificultats de la dreta per consolidar el seu nou eix.
“En 30 anys no recordo haver vist una pèrdua de popularitat tan impressionant com la que avui experimenta Bolsonaro”, afirma el sociòleg i expert en integració de l’Amèrica Llatina de la Universitat de Sao Paulo Wagner Iglecias. Explica que en menys de sis mesos ha perdut el suport dels grans mitjans del país, del Congrés, dels bancs i dels sectors de la classe mitjana que el van votar. La seva hipòtesi es basa en el que considera una “crisi de la democràcia liberal i representativa que afecta tant la dreta com l’esquerra regional” i que té una conseqüència: “S’han acabat els cicles llargs d’uns o altres al poder”.
Per a l’economista i expert en relacions internacionals Hassan Akram, en canvi, “és normal que després d’unes eleccions l’aprovació d’una figura política baixi perquè ha promès moltes coses però després la realitat no és tan exitosa”. Akram valora que la disminució de suports de Macri és “sostinguda” a les portes de noves eleccions: “Cristina ha tingut una estratègia electoral molt hàbil que és probable que la faci vicepresidenta i això podria obrir un nou eix d’esquerra Argentina-Mèxic, amb Antonio Manuel López Obrador”, assegura. I afegeix: “Ja no podem parlar d’una Amèrica Llatina de dretes”. El xilè reconeix que “la destrucció de l’eix bolivarià és innegable”, però considera “poc probable” que la dreta llatinoamericana –“que ha estat històricament dèbil”– construeixi el seu propi eix. “Necessita un suport electoral que mai ha tingut”, apunta.
Tot i que cap dels dos considera extrapolable la realitat argentina a altres països de la regió, els dos coincideixen en el paper que pot jugar Buenos Aires a partir de l’octubre. Iglecias conclou: “Una derrota de Macri tindrà efectes a tot el continent i podria començar a revertir el cicle de dreta que vivim”.
