Ahir al matí, una comitiva judicial acompanyada d’una patrulla de mossos d’esquadra es va presentar al domicili on viu Lourdes García i el seu marit, al barri de la Sagrera (Barcelona), mentre els seus tres fills menors acabaven de marxar a l’escola. La delegació del jutjat va fer fora la parella del pis on ha viscut durant 30 anys i va canviar els panys de la porta. Ni tan sols van deixar-los temps de recollir les seves pertinences.
Al cap de poques hores, la família va tornar a entrar a l’immoble, i s’hi proposa “resistir-hi”, tal com diu amb ajut de part del veïnat i activistes del Sindicat de Llogaters i l’Associació 500×20, col·lectius en els quals ha militat activament i que li donen suport. Aquestes dues plataformes han convocat aquest matí una roda de premsa davant del domicili de Lourdes García (al número 159 del carrer Gran de Sagrera), per denunciar diverses irregularitats en relació al desnonament, entre altres, que s’hagi comunicat com un procediment “obert i secret”, de manera que “ni tan sols els Serveis Socials de l’Ajuntament ni el Centre d’Urgències i Emergències Socials n’estaven assabentats”. El desnonament amb data oberta és una pràctica molt habitual en les execucions hipotecàries però que les entitats que defensen el dret a l’habitatge consideren contrària al que estableix la Llei d’enjudiciament civil.
Durant la tarda d’aquest divendres, els Mossos d’Esquadra s’han presentat a l’habitatge reocupat i han amenaçat d’esbotzar la porta per fer fora la família. Ràpidament s’ha desencadenat la resposta dels col·lectius en defensa del dret a l’habitatge, que han acudit per fer front a un possible desnonament exprés, tant a la porta de l’immoble com a l’interior del pis. A través de les xarxes socials, s’ha fet una crida per passar la nit davant l’habitatge per evitar un possible desallotjament, una crida a la qual s’ha respost des de diferents barris de la ciutat.
Des de fa tres anys, el dret habitacional d’aquesta família es troba en mans d’un inversor d’origen rus, Konstantin Toporkov, administrador únic i apoderat solidari de la societat Kontur Grup Company 3000 SL, constituïda l’any 2014, que va adquirir l’habitatge per 91.000 euros després que Catalunya Banc (entitat sorgida de la fusió de les caixes d’estalvis de Catalunya, Manresa i Tarragona, actualment absorbida pel BBVA) decidís posar-lo a subhasta. García explica que havia hagut de deixat de pagar al banc la quantitat mensual prevista al contracte hipotecari després de fer-ho durant molts anys, quan faltaven tan sols 24.000 euros per liquidar-lo, ja que “érem autònoms i ens vam quedar sense feina regular”. Les negociacions amb el grup bancari van ser infructuoses, ja que des de l’entitat ni tan sols es va acceptar la proposta de cobrir el deute amb el dipòsit del seu pla de pensions. Malgrat que havia presentat la documentació per acollir-se a la moratòria de suspensió d’execucions hipotecàries per a famílies vulnerables i Catalunya Banc havia signat el codi de bones pràctiques que l’obligava a revisar els casos de vulnerabilitat, l’entitat va tirar pel dret i els va notificar una data de subhasta per al pis.
L’inversor, que va adquirir el pis en subhasta a Catalunya Konstantin Toporkov, que ha argumentat al jutjats que necessita fer ús de l’immoble, és titular de més d’una vintena de societats del sector immobiliari, la majoria de les quals les traspassa poc després d’adquirir-les
Toporkov de seguida va reactivar el mecanisme judicial per fer fora la família usuària del pis, ja que, segons que argumentava al jutjat número 55 de Barcelona, que porta el procediment, tenia necessitat d’utilitzar l’habitatge. Però, tal com va publicar la Directa el passat mes de juliol, el seu perfil empresarial correspon més aviat a algú dedicat a la compravenda d’immobles a l’engròs: actualment és titular, en la majoria de casos administrador únic, d’una vintena llarga de societats mercantils vinculades a aquest sector, moltes d’elles donades d’altes amb un capital del voltant de 3.000 euros i traspassades poc després.
L’Associació 500×20 (que defensa que hi hagi una bossa d’habitatge públic de lloguer assequible a tots els barris) considera que el cas de Lourdes García és un “desallotjament il·legal” ja que, tal com va argumentar l’advocada de la veïna en diversos recursos “que no s’han tingut en compte” el contracte hipotecari contenia diverses clàusules que han estat considerades abusives per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. També considera que Catalunya Caixa ja no tenia “legitimació” per reclamar la hipoteca ja que, com fan moltes entitats financeres, havia cedit la titularitat del crèdit a un fons anomenat MBScat1: es tracta de la pràctica coneguda com a titulització.
