Avegades hom sent o se li escapa l’expressió “de gustos no hi ha res escrit”. Com molts refranys, malgrat ser fàcilment rebatible –de gustos se n’ha escrit, i molt–, té una càrrega de veritat que ens costa d’explicar, que fa que encara l’usem avui dia. L’estètica és la ciència que s’ha encarregat històricament del gust, en tant que saber que gaudeix de l’objecte bell i com a forma de plaer que jutja a la bellesa. És en aquest sentit que es diu que no n’hi ha res escrit: és una ciència que no dona comptes de si mateixa, d’aquí que es parli tant de varietat i de subjectivitat en el gust i que “no n’hi hagi res escrit”.
Però el gust pot anar més enrere en el temps i relacionar-se amb més contundència amb el saber i l’ètica. A Gusto, Agamben fa un passeig filosòfic i filològic per l’origen del gust que establí una escissió entre gust i saber, escissió que separà en dues la forma de mirar i relacionar-se amb el món: bellesa i ciència. La reconstrucció d’aquesta escissió és la tasca que esbossa i que retorna la força política i el magnetisme a aquest sentit oblidat.
