No només els aliments que es mengen poden beneficiar o afectar la salut de les persones. També ho fan els productes que es posen sobre la pell, els cabells o les dents. Fluorur, parabens, olis minerals o agents antibacterians i antifúngics són alguns dels components tòxics que conformen la pasta de dents, els sabons, els detergents o els cosmètics que es fabriquen i es venen cada dia en qualsevol supermercat o botiga. La llista de les malalties que poden causar aquests elements és infinita. Alguns, com la carragenina –un polisacàrid extret de les algues vermelles–, pot produir problemes intestinals i inclús càncer; altres poden danyar el sistema endocrí o causar irritacions de les mucoses i de la pell.
“Quan em vaig adonar de què portava la cosmètica convencional, vaig decidir produir els meus propis productes. Ho volia fer tot de manera artesanal i vaig crear la meua marca, Triskelua Salud Natural”, recorda Iria Graña, membre del CSOA Kan Pasqual, a la muntanya de Collserola, que des de fa anys sap de la perillositat que aquests components tenen tant per a la salut com per al medi ambient. Com ella, són moltes les que –cada vegada més conscients dels beneficis socials, mediambientals, econòmics i emocionals que aporta la producció natural– decideixen apostar-hi i començar a comercialitzar a petita escala.
Entre l’autofabricació i la regulació
Els primers passos de Graña en la producció ecològica se situen en l’Argentina, on va començar a produir sabons per a ella mateixa i, després, a participar en fires i trobades autogestionades, així com a col·laborar amb cooperatives de consum. A Catalunya, però, “tot està molt més regulat i, per tant, és molt més difícil viure d’açò”, lamenta. Avui dia, tal com estableix la normativa europea sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics, les productores han de complir rigoroses normes de sanitat, medi ambient i benestar animal, així com disposar dels certificats que acrediten que la producció ha estat sotmesa a control i que compleix amb els requisits reglamentaris.
Una alternativa als components contaminants dels sabons, cosmètics o pastes de dents convencionals que acaben als rius
És per això que tant Graña com Violant Cunill, propietària de l’alberg Cabanya Boscana, a la comarca del Berguedà, mai han pogut dedicar-s’hi de manera professional. “Per a aconseguir-ho pel meu compte, hauria de treballar amb un laboratori que garantira els controls microbiològics i de fabricació, i m’hauria de fer autònoma, però jo no puc deixar el meu treball, perquè no podria viure de fer sabons”, aclareix Graña. En paraules de Cunill –qui també va començar participant en fires i en l’actualitat només ven sabons, pasta de dents, olis corporals o ungüents a les visitants de l’alberg– econòmicament “és molt difícil sustentar un projecte d’aquest tipus i la legislació només està pensada per a beneficiar els grans productors. No s’hauria de pagar per produir sense contaminar. Com pot ser que una persona que elabora productes ecològics hagi de pagar registres tan cars?”, es pregunta.
Les marques més consolidades, però, sí que consideren imprescindible l’existència d’una legislació i de controls. És el cas, per exemple, de Giura, una empresa de cosmètics naturals que va iniciar la seua activitat l’any 1992. En l’actualitat, els seus productes es venen a botigues, dietètiques o cooperatives familiars o grups de consum com l’Economat de Sants. Tenen més de seixanta varietats diferents de cremes, olis, llets, xampús elaborats a partir d’olis vegetals, aigües florals i extractes de plantes que les sotmeten a tractaments passius “per tal de no alterar els principis actius de la planta”, explica Glòria Tort, gerent de l’empresa. Per a ella, la normativa actual “no és restrictiva”. “És cert que els inicis són difícils, però són unes normes que han d’existir i han de ser més o menys dures, perquè parlem de la nostra salut”, defensa.
Economia local, sostenibilitat ambiental i estil de vida
Uns dels principis clau que comparteixen les iniciatives de producció ecològica és la dinamització econòmica de la zona. Així doncs, prioritzen establir relacions comercials amb proveïdores de proximitat. “És molt important protegir la botiga petita perquè les grans superfícies no se les mengen”, reivindica Jorge Abuín, productor ecològic de sabons a la 37, un espai autogestionat d’artesania i art ubicat a deu minuts del barri de Benimaclet de València. Gràcies a l’experiència acumulada, Giura ha pogut fer un pas més enllà i aplicar pràctiques d’autoconsum. En l’actualitat, s’abasteixen de la recol·lecta silvestre, però també dels seus propis camps, on cultiven les plantes de manera ecològica.
Un altre dels trets distintius és el respecte pel medi ambient i la seua biodiversitat, davant de la gran quantitat de components químics –molts dels quals derivats del petroli– que contenen els sabons, els cosmètics o les pastes de dents convencionals i que acaben en els cursos d’aigua. Per a Cunill, aquest és un dels elements més importants, principalment, perquè cada vegada hi ha més risc que les grans marques se sumen al sector de la producció ecològica seguint pràctiques de greenwashing. “S’ha d’anar amb compte, perquè l’ecologia està de moda. Però no és cap moda, és un estil de vida. És consumir, és actuar, és viure, és fer sabons”, conclou.
