Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Temeritats

Vivim a mons paral·lels. Aquesta és la principal conclusió a la qual he arribat després de sentir el debat de política general del Parlament de les Illes Balears, i haver rodat per taules de comentaristes fent valoració de la intervenció de la Presidenta i de la resta de grups amb representació parlamentària. Els problemes que detectam com a urgents des del moviment social ecologista, des de l’ecologisme social i polític, no són ni tan sols presents en els debats polítics. El medi ambient, hi surt com la floreta guapa i simbòlica d’un govern suposadament d’esquerres i progressista. Quan es parla de model econòmic, de política industrial o de les qüestions de finançament, per posar alguns exemples, les qüestions ecològiques no hi entren ni de perfil.

Per nosaltres és evident que les problemàtiques d’explotació del territori –manifest en el nou boom de la construcció de promocions de luxe per part de grans inversors estrangers–, les problemàtiques dels recursos –sobreexplotació i contaminació d’aqüífers, incineració de residus i producció energètica majoritàriament a partir de carbó o fuel– i també el sotmetiment de persones –amb explotació laboral directa o manca d’oportunitats per sectors d’investigació i coneixement no relacionats amb el turisme–, tot té la mateixa arrel: un model econòmic temerari, absolutament depenent del turisme i que no entén de límits, ni a les inversions, ni a l’especulació, ni a l’explotació de recursos, ni a la generació de desigualtats, ni injustícies. Un model que arrasa amb tot per aconseguir mantenir i augmentar els beneficis d’aquells que dominen les regles del joc pervers que sotmet el territori on s’implanta. És l’explotació a cel obert i sense paracaigudes de la colonització turística del nostre territori.

El medi ambient és la floreta guapa i simbòlica d’un govern suposadament d’esquerres i progressista. Quan es parla de model econòmic, de política industrial o de les qüestions de finançament, les qüestions ecològiques no hi entren ni de perfil

El que és trist és que no només nosaltres ens som conscients. Aquells qui governen i gestionen també ho són conscients d’aquesta realitat –esquerres i dretes– però o bé, l’amaguen, la vesteixen i la dissimulen per no haver de gestionar incoherències difícils de pair, o bé senzillament l’assumeixen fredament com els danys col·laterals de l’economia de l’èxit. Tot i això, uns i altres, als discursos polítics, s’omplen la boca, de “la societat de les illes que tot s’ho mereix”, quan en realitat, si desgranes el discurs i sobretot les polítiques i els pressuposts, te n’adonen de per a qui governen en realitat. I no és per la societat en el seu conjunt, només per aquella que volen veure i que un temps anomenaven “classe mitjana” no sabem si a dia d’avui ja inexistent. No governen per a fer reals les demandes de col·lectius o moviments socials organitzats que, com l’ecologista, fa anys que donen la tabarra en els mateixos temes, ni molt menys per a la societat civil no organitzada per incapacitat, per alienació o senzillament perquè no tenen ni l’oportunitat d’articular una demanda concreta, perquè lluiten per sobreviure en una societat que veuen que uns carrers més enllà de la seva misèria, ven turisme de luxe que arriba en creuers o en jets i iots privats.

Segueixen governant pels poderosos que, saben o pensen, que els poden esclafar, políticament i personalment, només pegant un cop de puny damunt de la taula. Opten per fer polítiques “que no molestin” les bèsties no sigui que es despertin, sense ser conscients que no molestar-los és seguir oprimint els oprimits i seguir devastant territori i recursos per acontentar aquells que s’enriqueixen amb aquest model que no s’atreveixen a tocar.

Tot té la mateixa arrel: un model econòmic temerari, absolutament depenent del turisme i que no entén de límits, ni a les inversions, ni a l’especulació, ni a l’explotació de recursos, ni a la generació de desigualtats, ni injustícies

Per tant, no ens queda més que seguir molestant, empipant i aixecant la veu. Alguns es posen nerviosos –per a més senyes seguiu per l’hemeroteca la polèmica protagonitzada pel President del Consell de Mallorca, de MES per Mallorca, contra els ecologistes que senzillament els demanen públicament que siguin coherents– i la dreta els acusa llavors de ser febles i deixar que els “radicals” els marquin l’agenda política. Està clar quin és el concepte que tenen d’elles: són els incapaços. I a risc de coincidir amb el diagnòstic, seguirem incidint per “marcar agenda” si no la tenen prou clara. Aquesta setmana en tendrem una nova oportunitat. Dijous, coincidint sarcàsticament amb el Dia Mundial del Turisme, el col·lectiu editor del Tot inclòs estrena el documental en el qual ha treballat durant més d’any i mig: es presenten en veu alta i a la pantalla gran, els danys i conseqüències del turisme a les nostres illes i explicam com hem arribat fins aquí i quins ens són els responsables. Un documental per esquerdar els relats consensuats sobre el turisme. Continuarem incomodant, perquè davant de governs que no governen per a nosaltres, només ens queda seguir cridant.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU