A cop de Reial Decret, aquest dilluns arrenca la Cimera del Clima a Madrid (COP25). Després de la decisió de traslladar l’esdeveniment de Xile a l’Estat espanyol, tot ha hagut d'”agilitzar-se”. I per fer-ho, el Govern espanyol ha adoptat “de manera immediata les mesures necessàries perquè l’operatiu es desplegui de manera àgil i efectiva”. Bàsicament, el reial decret llei aprovat l’11 de novembre per l’executiu permet accelerar els procediments de contractació a través de la reducció d’alguns terminis previstos i el conjunt d’incentius fiscals aplicables per als patrocinadors de l’esdeveniment que, de moment, beneficiarien a empreses com Endesa, Iberdrola, BBVA o Banco Santander. Almenys aquestes quatre representants de l’Ibex-35, després de rebre la petició explícita del Govern espanyol, invertiran en la COP25, i podran aplicar-se una deducció de fins al 90% en la seva aportació econòmica.
Una part doncs del cost total de la Cimera, xifrat en 60 milions d’euros pel Govern espanyol, el cobriran algunes de les grans empreses espanyoles. Endesa, una de les principals elèctriques, ha confirmat que, com a patrocinador en la categoria Diamante, hi col·laborarà amb dos milions d’euros, sembla ser que igual que Iberdrola, que no ha contestat a la petició de la Directa sobre la quantitat. Ambdues es troben entre les deu empreses que més gasos d’efecte hivernacle van emetre l’any 2018, segons un informe de l’Observatori de la Sostenibilitat. El rànquing de contaminants, l’encapçala Endesa amb 30 milions de tones i Iberdrola es troba en vuitena posició amb 3,3 milions.
A més d’Endesa i Iberdrola, també contribuiran a fer possible la Cimera dos dels bancs espanyols més importants: el BBVA i el Banco Santander. Carlos Torres Vila, com a president del primer, intervindrà en una taula rodona sota el títol “New Climate Leadership” i l’entitat, que ha declinat facilitar la quantitat que aporta, també patrocina un menú sostenible, elaborat pels restauradors germans Roca, que s’oferirà a caps d’estat i govern assistents a la trobada.
Iberdrola ha inaugurat recentment la sisena megapresa al riu Paraná del Brasil i, a més d’afectar el cabal fluvial, no ha dut a terme cap consulta prèvia, lliure i informada a les comunitats afectades, tal com estableix l’ONU
En els últims anys, les dues elèctriques i les dues entitats bancàries han protagonitzat diversos conflictes socioecològics, especialment al con Sud-americà. A través de la seva filial brasilera Neoenergia, Iberdrola ha inaugurat recentment la sisena megapresa al riu Paraná. Es tracta de la central hidroelèctrica de Baixo Iguaçu, al Brasil, que, a més d’afectar el cabal fluvial, no ha dut a terme cap consulta prèvia, lliure i informada a les comunitats afectades, tal com estableix l’ONU, i alhora ha generat desplaçaments de població. El 2016, durant el desenvolupament de la presa, famílies damnificades van acampar a l’entrada principal d’accés a l’obra i van ser durament desallotjades. A més de Baixo Iguaçu, l’elèctrica té altres projectes al Brasil, per exemple, és copropietària de Belo Monte, el segon embassament més gran del país i que també ha provocat desplaçaments de pobles indígenes.
L’altra gran elèctrica que finançarà la COP25, Endesa, a més d’haver estat sancionada per incomplir la Llei catalana contra la pobresa energètica, és la responsable de diversos desplaçaments de comunitats indígenes per construir preses a Xile, així com per l’ampliació d’una central termoelèctrica de carbó, el combustible més contaminant. De fet, Endesa ja ha anunciat la fi del carbó, que més enllà del seu impacte ambiental, ha estat també tacat de sang: Enel, matriu d’Endesa, va reconèixer en una junta d’accionistes que, entre el 2010 i 2017, va importar carbó de Colòmbia, concretament de Drummond i Prodeco, dues empreses acusades d’utilitzar paramilitars contra les comunitats mineres.
Crèdits ‘tòxics’
Els megaprojectes arreu del món són possibles gràcies a diverses línies de finançament, sovint provinents de bancs europeus, com el BBVA o el Banco Santander. A més de ser protagonista de molts desnonaments a l’Estat espanyol (ara, de la mà de Cerberus, el fons d’inversió estatunidenc a qui va vendre el 80% del braç immobiliari Divarian), el BBVA és un dels principals finançadors del megaprojecte d’Ilisu, al Kurdistan, que pretén ser la segona presa més gran de Turquia i la primera sobre el riu Tigris. El Movimient d’Ecologia de Mesopotàmia denuncia que el projecte inundarà aproximadament uns 200 pobles i aldees, a més de la ciutat històrica d’Hasankeyf, on actualment viuen més de set mil persones, amb una població de majoria kurda. Es calcula que unes tres mil famílies nòmades que habiten la zona es veuran afectades.
El BBVA és un dels principals finançadors del megaprojecte d’Ilisu, al Kurdistan, que pretén ser la segona presa més gran de Turquia i la primera sobre el riu Tigris. El Movimient d’Ecologia de Mesopotàmia denuncia que inundarà uns 200 pobles i aldees
Un altre focus de conflicte és el megaprojecte Hidroituango, que inclou una presa de 225 metres d’altura, un embassament de 79 quilòmetres de llarg i més de 20 milions de metres cúbics de capacitat, al departament colombià d’Antioquia. En aquest cas, BBVA i Santander van de la mà amb una línia de crèdit. El 2018, més de 13.000 persones van ser evacuades de forma preventiva davant el risc d’una ruptura de la presa.
Al territori afectat, diverses associacions aglutinades dins el moviment Ríos Vivos denuncien i lluiten contra un projecte que consideren “inviable social, ambientalment i estructuralment”. El megaprojecte abans de les evacuacions preventives, havia provocat deu desallotjaments forçats i la pèrdua dels mitjans de vida de més de 5000 famílies de la zona.
Telefónica també contribueix a la Cimera com a partner tecnològica, proporcionant la connectivitat fixa i mòbil durant l’esdeveniment, així com els serveis tècnics i la ciberseguretat. La multinacional de telecomunicacions, la dècada dels 90, va participar activament en els processos de privatització de les operadores de telecomunicacions a Sud Amèrica i ha estat denunciada en diversos països, com Xile o Colòmbia, per pràctiques de “persecució sindical”, tal com ha recollit l’Observatori de Multinacionals a l’Amèrica Llatina (OMAL).
