Igualada viurà, la tarda del pròxim dissabte 27 d’octubre, una manifestació “d’abast comarcal” a la que es crida a participar a tota la població de l’Anoia per reclamar una administració pública total de l’aigua, convocada a 2/4 de 7 de la plaça del Rei Neptú de la ciutat. Aigua és Vida, junt amb més de 30 entitats, demana seguir el camí a cinc municipis de la comarca -Igualada, Vilanova del Camí, Piera, Masquefa i la Pobla de Claramunt- de ciutats com les de Girona o Terrassa, que ja es troben en transició cap a la remunicipalització del servei. O fixar-se en ciutats com Manresa, Reus, Vilafranca o Vilanova i la Geltrú que, simplement, mai n’havien perdut el control. L’Anoia, avui, compta encara amb quinze municipis amb una gestió privada o mixta de l’aigua, entre els quals es troba la seva capital, Igualada.
Aigua és vida qüestiona l’actual gestió del benefici particular i de la relació entre un agent privat i un poble que és client i aposta per una administració participativa que no contempli la població com a mer agent espectador. La plataforma convocant entén que la presa de decisió al voltant d’un recurs com l’aigua no pot quedar tancada a un consell d’empresa ni allunyada d’una ciutadania ara considera desposseïda. S’espera que la manifestació a Igualada sigui un clam per deixar enrere el tracte de l’aigua com a mercaderia i l’opacitat que envolta la seva administració; “l’aigua és un bé comú, no un negoci”.
Aigua de Rigat, que explota el servei de l’aigua a Igualada des de fa ja 98 anys, és una empresa mixta on comparteix accionariat el mateix Ajuntament d’Igualada i Agbar
El control de la gestió de l’aigua per agents privats com Aigua de Rigat, en el cas de la capital de l’Anoia, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, suposa una situació de benefici anual que Aigua és Vida xifra entorn els 500.000 euros. Aquesta empresa, que explota el servei de l’aigua a Igualada des de fa ja 98 anys, és mixta compartint-ne accionariat el mateix Ajuntament d’Igualada i Agbar (filial de la gran multinacional francesa Suez), amb un 32 i 68% de les accions respectivament. En aquest context de complicitat publico-privada s’hi emmarquen les irregularitats que ha anat denunciant públicament Aigua és Vida en els últims anys, com és l’exercici del servei sense contracte regularitzat. També han denunciat els sobresous que tres regidors de l’ajuntament d’Igualada cobren per formar part del consell d’administració d’Aigua de Rigat. Dos d’ells cobren 9.000 euros per assistir a una reunió anual i un tercer, 18.000. Una d’aquestes persones va ser l’actual consellera d’empresa, Àngels Chacón, que cobrà 9.000 euros l’any 2016 i 9.000 més l’any 2017 per assistir a aquestes reunions anuals.
Davant aquesta situació la manifestació vol demanar una gestió pública del servei per deixar enrere quasi un segle de joc mercantil amb un bé comú com l’aigua i una administració gens transparent com la que s’està duent a terme a Igualada. La proposta podria passar per una gestió mancomunada entre diferents municipis, semblant a l’experiència de la Conca d’Òdena i comarca, que permetés un servei no depenent d’un lucre particular extern. Es calcula que el cost de la remunicipalització de l’aigua a Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt rondaria els 2.600.000 euros, una quantitat, a priori, amortitzable a curt termini. Aigua és Vida ja ha suggerit i demanat la creació d’una entitat supramunicipal que pogués fer la gestió del servei sortint de les dinàmiques de maximització de benefici que han dut, per exemple, a Aigua de Rigat a la sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades. Una gestió fora de les lògiques mercantils amb les seves exigències de rendiment afavoririen clarament un millor tracte amb un entorn ja notablement damnificat.
