Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El veïnat de Benimaclet exigeix el retorn de Junior Taofiki, el valencià deportat a Nigèria fa quatre anys

El grup de suport a Junior Taofiki, el jove valencià que va ser deportat a Nigèria quan tenia 26 anys, ha convocat per al pròxim dimarts una concentració davant del Palau de la Generalitat Valenciana per exigir la seua tornada. Junior va nàixer a Madrid i, sis anys més tard, es va mudar al barri de Benimaclet, però ni el seu pare ni la seua mare van tramitar-li la nacionalitat espanyola

Foto de Junior, deportat fa un anys a Nigeria / Arxiu

Junior Taofiki va nàixer a Madrid l’1 de desembre de 1988. Sis anys després, en companyia de la seua mare, el jove es va mudar a València, al barri de Benimaclet, on va estudiar a l’escola Pare Català i va viure fins al 30 d’octubre de 2014, quan va ser deportat a Nigèria, un país d’on era la seua mare, però on mai havia estat. La seua vida ha estat marcada pels problemes administratius. El seu pare es va desentendre d’ell molt prompte. La seua mare va entrar a la presó. I ningú li va tramitar la nacionalitat espanyola. Quatre anys després de la seua deportació, el grup de suport a Junior –format pel veïnat del seu barri– ha organitzat una concentració amb l’objectiu de denunciar la falta de voluntat política per retornar Taofiki al País Valencià i exigir la seua tornada. La convocatòria se celebrarà el pròxim dimarts, 30 d’octubre, a les portes del Palau de la Generalitat Valenciana.

L’abril de 2015, l’actual president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que en aquell moment encara era diputat del PSOE al Congrés dels Diputats, va denunciar la deportació de Junior, registrant una sèrie de preguntes parlamentàries a la càmera. Preguntes que mai van obtindre resposta. Lucia Mar, amiga del jove i membre del grup, recorda que, malgrat que Puig va ser l’únic polític que va criticar aquesta “injustícia”, una vegada va presidir el Consell només va haver-hi silenci per la seua part. “Cap polític s’ha pronunciat respecte a aquesta situació, malgrat que 26 col·lectius, tant nacionals com internacionals, s’han adherit al nostre manifest per donar suport i veu a la causa de Junior”, afegeix.

Mar destaca que l’ajuda “no ha vingut de cap moviment social”, sinó que ha sorgit de les veïnes del barri, així com de persones a títol individual que el grup de suport ha conegut a través de les xarxes socials, a les quals s’ha llançat l’etiqueta #juniorconsugente i #apoyoajunior.

A la convocatòria se sumen les trobades de música que ha organitzat el CSOA l’Horta l’últim diumenge de cada mes en solidaritat amb Taofiki. La primera serà aquest diumenge, 28 d’octubre

A la convocatòria se sumen les trobades de música que ha organitzat el CSOA l’Horta l’últim diumenge de cada mes en solidaritat amb Taofiki. La primera serà aquest diumenge, 28 d’octubre. Al matí, a les 13.00 hores, actuarà el músic Gilbertástico. Després, hi haurà un dinar vegà i, a la vesprada, s’ha organitzat un taller de serigrafia i una jam session, que tindrà lloc a partir de les 18.00 hores. “Amb aquestes trobades volem unir-nos i clamar amb més força el retorn de Junior”, explica Mar.

Foto de Junior, valencià deportat fa uns anys a Nigèria

Junior ha agraït tot el suport que està rebent, així com la mobilització que s’ha organitzat. “És una contestació a les injustícies socials i a la falta de llibertats. Resulta esperançador el fet que la convocatòria haja unit a tantes persones i grups minoritaris”, ha confessat a la Directa el jove, per a qui rebre una “resposta positiva” el diumenge i el dimarts “seria una evidència de què aquestes situacions poden canviar i que els problemes d’aquest tipus podrien ser evitats”.


Una història de “racisme institucional”

Malgrat tenir el dret d’obtindre la nacionalitat espanyola, ni el seu pare ni la seua mare la van tramitar quan era menor d’edat. Prové d’una família separada, on el seu pare els abandonà i amb qui no hi té a penes relació; i la seua mare, després d’estar a la presó, viu actualment a Catalunya. Tan sols comptava amb la Targeta de Residència (sense renovar) i la partida de naixement quan el van detindre després d’assistir al Festival Internacional de Benicàssim (FIB).

Amb només 19 anys, va ser condemnat a dos anys i nou mesos de presó per tràfic de drogues, després que la Policia el detinguera amb nou pastilles d’èxtasis i un gram de cocaïna al FIB. Un fet que “per a qualsevol haguera suposat una simple falta”, denuncien des del grup de suport. Quan faltava un mes per complir condemna, el van traslladar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Aluche en Madrid, ja que durant l’estança a la presó no havia pogut demanar l’expedició de la nacionalitat espanyola.

“És un clar cas de racisme institucional, la qual cosa va suposar la seua deportació”, denuncia Mar. La nit del 30 d’octubre de 2014, quan Taofiki tenia 26 anys, fou enviat en un avió a Lagos, Nigèria. Durant aquests quatre anys, Junior ha anat desenvolupant-se en un país estranger per a ell, del qual desconeixia l’idioma i on mai abans hi havia estat. Gràcies a la seua destresa amb l’anglés, ha pogut sobreviure a més de 4.000 kilòmetres de la seua casa i de la seua gent.

La nit del 30 d’octubre de 2014, quan Taofiki tenia 26 anys, fou enviat en un avió a Lagos, Nigèria. Durant aquests quatre anys, Junior ha anat desenvolupant-se en un país estranger per a ell, del qual desconeixia l’idioma i on mai abans hi havia estat

Avui en dia la qüestió segueix sent la mateixa. “Com pot ser que un veí nascut ací, siga deportat a un país que no coneix?”, es pregunta la seua amiga, qui durant aquests anys ha intentat, junt amb la resta de membres del grup, retornar a Junior al seu país, parlant amb advocats o promovent campanyes amb la finalitat d’aconseguir finançament. Però els seus recursos començaren a esgotar-se, una mancança agreujada pel “silenci còmplice de les institucions, que sols agreugen la situació”, incideix.

 

Per això demanaren la solidaritat entre les veïnes i les ONG’s internacionals, així com ajuda econòmica per fer front a les despeses burocràtiques i judicials. D’aquesta manera, va ser possible organitzar un crowdfunding per aconseguir diners i donar-los-els a Junior. En aquest participaren la llibreria La repartidora, el cantant i poeta Charly Efe o grups de música com ZOO i Mr.Perfume.

“L’atenció psicològica al Marroc no és barata”, critica Mar, i, a més a més, un altre reclam és el deteriorat estat de la seua pròtesi, “que necessita atenció mèdica amb condicions”

Fins fa tres mesos, Junior feia temps que no donava senyals de vida. Dos amics seus anaven, fins i tot, a agafar un vol al Marroc –país on viu actualment– per poder reunir-se amb ell i saber com estava, però finalment van aconseguir contactar-lo. Segons el grup de suport, l’havien detingut i sedat i es trobava sense un lloc on viure. Dos dels seus companys, Víctor i Carla Marley, van viatjar fins al Marroc per “donar-li suport i ajuda psicològica”, tal com expliquen als vídeos publicats al canal de Youtube en suport a Junior. “L’atenció psicològica al Marroc no és barata”, critica Mar, que també denuncia el deteriorat estat de la seua pròtesi, “necessita atenció mèdica amb condicions”.

Des del grup, denuncien que aquesta situació ha arribat al límit d’afectar-li la seua salut física i mental. De moment, rep “tot el cuidat i tendresa que podem donar-li”, però la seua gent el necessita de tornada. “Seguirem cridant que el volem a casa fins que torne”, conclou.