Volíem escriure un article sobre la pervivència del masclisme; volíem parlar de que tot i que el nou any proposa nous projectes i nous propòsits, en paraules del poeta “tot està per fer i tot és possible”, l’any havia nascut gastat i vell; any tràgic, gastat de violències i vell de masclisme.
Volíem dir que l’agressivitat del sistema patriarcal no s’atura pel canvi de calendari i que el dret de les dones a viure sense violències continua sent una proclamació, una declaració de principis establerta a les lleis i als convenis internacionals, que no es reflecteix en la vida quotidiana de les dones.
Volíem dir que el primer dia de l’any dues dones van ser assassinades a Madrid, i que tot just acabant el primer mes de l’any portem set dones mortes per violència masclista, més una dona apunyalada a Galícia, una altra a Andalusia, una nena de tres anys apunyalada pel seu pare al País Valencià, i un home en estat greu per haver defensat una familiar de l’agressió amb ganivet del seu excompany.
El primer mes de l’any portem set dones mortes per violència masclista, més una dona apunyalada a Galícia, una altra a Andalusia, una nena de tres anys apunyalada pel seu pare al País Valencià
Volíem dir que tenim un problema greu amb la justícia i un de més greu amb l’Església; volíem dir que hem sentit les declaracions lamentables del Bisbe de Vic, equiparant l’avortament al genocidi; les de l’arquebisbe de Barcelona que compara l’avortament amb el terrorisme; les del Bisbe de Còrdova, que manté en actiu a un sacerdot acusat d’abusos sexuals a una nena de deu anys; les de l’arquebisbe de València, que tot i tenir-nos acostumades a les manifestacions homòfobes, ha fet un nou salt al buit descrivint la igualtat de gènere com una maldat, i que per maldat la del magistrat Sala del Tribunal Suprem que, a cop de tuit, ha començat l’any atribuint la violència masclista a la maldat de l’ésser humà i, per descomptat, a la superior força física masculina, de manera que afirma que si la dona fos més forta que l’home, el problema podria ser a l’inrevés. Volíem dir que és alarmant la ignorància suprema del magistrat del Suprem, especialment quan la seva opinió contradiu la lletra i l’esperit de la legislació que està obligat a aplicar.
Volíem dir que aquest 2017 continua ple del vell masclisme; que han sortit a la llum els abusos sexuals a menors de l’exvicari de Guipúscoa, Juan Krus, i que a les xarxes socials ha destacat l’article de l’aprenent de periodista, Morales do Val, que culpabilitzava una dona pel seu assassinat en mans del seu company sentimental, perquè segons la seva tesi sexista, s’havia sotmès “voluntàriament al seu amant, com una esclava sexual, per mer plaer físic (…)”.
Per maldat la del magistrat Sala del Tribunal Suprem que, a cop de tuit, ha començat l’any atribuint la violència masclista a la maldat de l’ésser humà i, per descomptat, a la superior força física masculina
Volíem dir que l’excatedràtic de la Universitat de Sevilla, Santiago Romero, ha estat condemnat a set anys de presó per abusos sexuals, lesions, assetjament sexual i laboral a diverses professores i becàries, amb indicis i proves fonamentades que durant anys han estat ignorades per les autoritats acadèmiques i que posen de manifest l’encobriment, sinó complicitat, de la classe dirigent universitària, misògina i corporativista, i que alguna professora que va denunciar-ho, va ser desposseïda de la seva condició de funcionària i que fins i tot, una d’elles va haver d’abandonar el món acadèmic.
I volíem parlar de tants i tants episodis de violència que destrossen les vides de nenes i dones, com la d’una nena de 13 anys, de Múrcia que s’ha suïcidat perquè els seus companys i companyes de classe li deien “grossa i lletja”. Volíem dir que mentre pensàvem que el món avençava cap a la progressió dels drets de les dones, el panorama internacional no era gens falaguer: les refugiades, les guerres, les violències sexuals… Volíem dir que estem retrocedint, que l’onada conservadora s’ha instal·lat al món, que ha debilitat les polítiques d’igualtat i ha normalitzat les violències masclistes. Volíem parlar de Rússia, que està a punt de descriminalitzar la violència domèstica, de tal manera que un home podrà colpejar la seva dona un cop l’any, per una mòdica multa de 500 euros.
Volíem i volíem dir, però els esdeveniments ens han superat i en vuit dies de mandat, el nou president americà, carregat de ràbia contra les dones, ha encetat un discurs bèl·lic, un mandat misogin, totalitari, intolerant i retrògrad que fa necessària una resposta global i contundent. Entre altres mesures, Trump ha restaurat l’anomenada “regla de la mordassa global” que bloqueja el finançament federal per a programes de planificació familiar de països en desenvolupament, ha defensat la utilitat de la tortura i ha acordat la deportació de dones i homes residents als EUA, per la seva religió o pel seu país d’origen.
La condemna de l’excatedràtic de Sevilla posa de manifest l’encobriment, sinó complicitat, de la classe dirigent universitària, misògina i corporativista
En aquest combat hem d’estar junts, dones i homes progressistes, contra la retòrica discriminatòria i la por. Les dones dels EUA s’han organitzat i han posat en marca un moviment emblemàtic per a la defensa dels seus drets. La Women’s March del passat 21 de gener ha mobilitzat a milions de dones i homes de tot el món, i això és l’inici, no el final d’una lluita; la marxa vol reivindicar els drets essencials per la dignitat de les dones i per la diversitat sexual, és la primera reacció, no l’última.
La imatge d’un grup d’homes amb vestit i corbata, prenent decisions sobre els drets de les dones és un signe emblemàtic per a la resistència i per a la reacció a favor dels nostres drets. Les dones del món unides liderarem la lluita per les llibertats.
Marisa Fernández és advocada i membre de Dones Juristes
