“El PDeCAT i Francesc Homs es treuen la màscara. Mentre a Catalunya fan campanya de gesticulacions, perquè realment no apliquen la Llei Catalana d’Habitatge, a Madrid volen impulsar la llei del desnonament exprés segona part”. Així de contundent s’ha manifestat Carlos Macías, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Barcelona, en relació a la proposició de llei que el portaveu del grup mixt, Francesc Homs, ha presentat al Congrés dels Diputats. Aquest dimarts està prevista la votació d’admissió a tràmit de la proposta de modificació legislativa, que posteriorment entraria en fase de debat parlamentari, en la qual s’hi podrien fer esmenes i modificacions. Lourdes Ciuró, diputada a Madrid pel Partit Demòcrata Català (PDeCAT) i redactora de la proposta, ho veu de manera molt diferent: “l’esperit de la llei és protegir el petit propietari i evitar que la gent que té dret a habitatge social es quedi al carrer”.
La proposta contempla que persones físiques, entitats socials o administracions públiques puguin recuperar la possessió d’un bé immoble de manera “immediata”, abans de la celebració del judici
En aquest sentit afegeix: “no ens referim de cap manera a grans tenidors, ens referim a petits propietaris, ens referim a la persona que marxa de vacances i quan torna es troba l’habitatge okupat”. La proposta contempla l’ampliació dels articles 250, 441 i 447 de la llei “1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil”, dotant a les persones físiques, entitats socials o administracions públiques del dret a recuperar la possessió d’un bé immoble de manera “immediata”, abans de la celebració del judici. Amb l’actual normativa l’ordre de llançament s’executa després del judici.
L’advocat Andrés García, membre del Centre Irídia en defensa dels drets humans, creu que la proposició “buida de contingut i de garanties els processos civils de desnonament per precari, en tant que abans de fer el judici es podria dictar el desnonament, quedaria anul·lat el dret a la defensa de les persones que viuen en un immoble sense tenir títol per escrit”. En cas d’aprovar-se la llei, García creu que els procediments d’expulsió es podrien executar en terminis d’entre un i dos mesos. Macías, per la seva banda, afirma que estem davant d’una “llei Chacón II”, i entén que a l’apartat de l’exposició de motius de la proposició “es disfressa tot plegat com un mecanisme de lluita contra les màfies, sense que hi hagi ni una sola mesura contra aquestes màfies”. I afegeix: “cal recordar que el desnonament exprés de Chacón va ser conseqüència d’una proposta presentada per CiU que després es va matisar amb tràmits parlamentaris i va derivar en una normativa que ha deixat milers de famílies al carrer”.
El redactat de la proposició de llei no posa límits al fet que aquestes persones físiques puguin ser grans tenidors
El redactat de la proposició de llei acota que només les persones físiques i les administracions públiques se’n podran veure beneficiades, però no posa límits al fet que aquestes persones físiques puguin ser grans tenidors. És a dir, no s’estableix cap diferència entre el propietari d’un habitatge i el que en pugui tenir un centenar. Aquest és un dels aspectes més criticats per la PAH. També critiquen que no s’estableixen mesures concretes per a la lluita contra les màfies o per a l’increment de la capacitat de les administracions públiques per donar solucions a les persones més desfavorides. La diputada Ciuró considera que aquests aspectes s’han d’abordar des d’altres marcs competencials i normatius: “en el cas de Catalunya, aquestes mesures s’han d’implementar amb l’aplicació de la Llei Catalana d’Habitatge aprovada pel Parlament”. El PDeCAT mostra disposició a modificar el redactat: “si creuen que s’ha d’acotar més doncs ho acotarem, tot el que serveixi perquè quedi més clar ho tindrem ben rebut, que quedin exclosos grans tenidors i entitats bancàries”, conclou Ciuró.
