La marxa antiracista programada per demà diumenge, 19 de març, a Perpinyà, és l’aposta de les organitzacions d’esquerres nord-catalanes en termes de lluita contra el racisme i la violència policíaca i per l’acollida de les refugiades. La mobilització és un reflex també de les manifestacions d’aquests darrers dies a la regió parisenca, arran del cas la violació del jove d’origen africà Théo per part d’un grup de policies a Aulnay-sous-Bois. En un context de repressió sindical i als moviments socials (en el marc del projecte de reforma laboral), la situació conflictiva entre la policia i les poblacions que aquesta hauria de protegir s’està agreujant.
Si la policia va guanyar una certa simpatia popular després dels atemptats del mes de novembre del 2015 a París, actualment està al centre de les protestes. L’estat d’urgència atorga més llibertat a les forces de l’ordre i, al mes de febrer l’Assemblea va flexibilitzar el marc legal d’autodefensa dels cossos policials. Les derives s’han multiplicat i en sis mesos dos casos de violència policíaca han tingut molt de ressò: Adama Traoré mort mentre es trobava sota custòdia policial a Beaumont-sur-Oise el juliol passat, i Théo, violat durant un control.
En molts barris o pobles nord-catalans floreixen cartells de “Voisins Vigilants” (veïns vigilants), iniciativa de “participació ciutadana” en termes de seguretat, impulsada pel govern estatal
El clima actual delator s’escampa més enllà de les forces de l’ordre ja que, en plena campanya per les eleccions presidencials, la líder de l’extrema dreta, Marine Le Pen, i el seu projecte autoritari i xenòfob estan en bona posició per governar l’Estat (segons el sondeig BVA del 10 de març, el 26% de les electores afirmen que votaran per la candidatura del Front National). En aquest clima, floreixen en molts barris o pobles nord-catalans cartells de “Voisins Vigilants” (veïns vigilants), iniciativa de “participació ciutadana” en termes de seguretat, impulsada pel govern estatal. La idea és posar en relació la policia amb la gent dels barris per poder denunciar actituds o actes suposadament criminals i respondre a la delinqüència afavorint la malfiança i el control entre veïns.
Les poblacions més fràgils, víctimes preferents de la policia
Théo i Adama tenien punts en comú: vivien en un barri popular i eren de pell negra. El dijous 9 de febrer, un policia sindicalista creà una forta polèmica utilitzant el mot “bamboula” (insult racista) per referir-se a l’afer del Théo.
Pitjor encara, als mitjans de comunicació es multipliquen els comentaris escèptics de cara a aquest afer, com si no existissin els controls a la fàcies (el fet que el color de la pell sigui condicionant per a realitzar un control). En període electoral, només el candidat socialista s’ha posicionat obertament per denunciar aquests controls i reduir-los. Les primeres víctimes d’aquestes violències són les poblacions més fràgils, fet que es demostra amb el tractament als Sense Papers per als quals s’intensifiquen els controls i les expulsions de famílies.
Mobilitzar més enllà de les fronteres estatals
La manifestació de Perpinyà no només comptarà amb la militància nord-catalana sinó que també s’hi espera un contingent de solidaritat des del sud dels Pirineus. Hi han anunciat la participació membres del sindicat de venedors ambulants de Barcelona, i a més, la CUP Nacional ha llançat una crida a manifestar-se a Perpinyà i s’hi espera la presència del regidor de la CUP-Capgirem Barcelona Josep Garganté i de la diputada al Parlament de Catalunya Mireia Vehí. “Ens va impactar molt la campanya Volem Acollir i la manifestació del 18 de febrer passat a Barcelona. Aquí ens costa parlar d’acollida de refugiats. El fet que vinguin gent del Principat ens fa molta il·lusió i ens mostra que no sem aïllats, que tenim xarxes per mobilitzar més enllà del nostre territori” explica Laurent, militant del Comitè de Suport als Sense Papers nord-català. “Tenir el suport de gent del Principat en les nostres lluites esdevé cada cop més freqüent. Ho veiem amb la vaga dels carters de Ribesaltes i amb tema dels refugiats. Això ens dóna més força però també més impacte. Sabem que els poders locals es fixen en aquests detalls i no els hi agrada gens que s’escampin les lluites d’aquí”.
