Fa anys que assistim a una forta ofensiva en forma de construcció de grans infraestructures, especialment energètiques i de transport a escala global. Amb l’argument d’estimular el creixement econòmic, generar ocupació i abaratir preus de l’energia, s’imposen grans projectes faraònics planificats i executats amb celeritat i sense possibilitat de qüestionar la seva idoneïtat o necessitat.
A diversos indrets del món (EUA, Brasil, Xile, UE, Àsia…) s’impulsen projectes de fractura hidràulica, preses, centrals nuclears o extraccions mineres de petroli, carbó i matèries primeres, així com grans línies elèctriques de transport. L’aliança entre grans empreses i els estats és evident, i sovint l’actuació de les forces policials (de vegades fins i tot forces paramilitars) esdevé repressiva contra els opositors als grans projectes que malmeten territoris i paisatges ancestrals.
La globalització econòmica fa un pas més en la integració econòmica amb les interconnexions energètiques i les grans infraestructures. Eixamplar mercats és l’objectiu de les interconnexions i grans infraestructures. Arreu del món hi ha projectes en aquest sentit. La UE és un actor clau en aquesta ofensiva i impulsa estratègies en processos no democràtics i opacs que generen injustícies dins i fora dels seus territoris. Els darrers anys s’han impulsat tractats i plans per a la creació d’un mercat únic del gas i l’electricitat a la UE, com el famós Pla Juncker.
Les interconnexions elèctriques estan dissenyades per crear dependència dels grans grups energètics que operen en l’àmbit global i continental
En aquest context i seguint les instruccions dels lobbies energètics s’impulsen les interconnexions elèctriques transfrontereres, amb l’objectiu de formar un mercat únic de l’energia a la UE que funciona de manera opaca, centralitzada, amb energia fòssil i que generalment genera forts impactes al territori i importants beneficis per a les grans empreses operadores. Les interconnexions elèctriques estan dissenyades per crear dependència dels grans grups energètics que operen en l’àmbit global i continental. La pèrdua de sobirania dels territoris i les persones és un dels objectius d’aquests grans oligopolis, que conceben l’accés lliure i descentralitzat a l’energia renovable, com una amenaça als seus interessos econòmics i polítics.
La UE, amb el suport dels estats i els governs regionals, obvien l’impacte paisatgístic, ecològic i per a la salut humana que genera la implantació d’aquestes grans infraestructures al territori. Cal destacar la pèrdua de qualitat de vida dels municipis que són travessats per la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Vic i Baixàs i la hipoteca pels usos del sòl i les activitats econòmiques agràries. Però els efectes de la imposició del model energètic centralitzat són també de caire democràtic i social, no oblidem que el fenomen de la pobresa energètica, està directament vinculat als beneficis privats que genera el negoci de l’electricitat.
D’altra banda, també ens trobem amb una pràctica habitual de socialització de pèrdues i privatització de guanys. Es creen grans interessos corporatius i inversions desproporcionades amb ajudes públiques i tot tipus de facilitats. Si més endavant el negoci fracassa, serà rescatat amb fons públics (recordem el cas Castor). Es genera un deute il·legítim que acaba afectant els comptes públics que finalment perjudiquen la ciutadania. En definitiva, mecanismes de funcionament al servei del capitalisme i un enorme dèficit democràtic en ple segle XXI!
La MAT és un exponent del model energètic centralitzat basat en energies fòssil i nuclear. Un model que promou l’extracció de combustibles fòssils i la seva posterior combustió, la qual cosa ens genera dos greus problemes. Problemes de salut i d’impacte ecològic als ecosistemes on s’extreuen els materials i emissió de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH), agreujant el canvi climàtic. Aquest model és malbaratador de recursos, caduc, antidemocràtic, perillós i ecològicament insostenible. Tanmateix, els impulsors de les interconnexions, en un exercici d’hipocresia, també argumentaven que la MAT havia de servir per transportar energia renovable, però els fets demostren que això no és cert i que encara que ho fos, ens trobaríem davant d’un model centralitzat i en mans de l’oligopoli elèctric, un model ineficient que no té en compte les necessitats dels territoris on viuen les persones.
A Catalunya hi ha en servei la MAT i es projecta el gasoducte MidCat, dos megaprojectes energètics que fragmenten el territori i conformen aquest mercat únic energètic que perpetua el model fòssil i nuclear
A Catalunya hi ha en servei la MAT i es projecta el gasoducte MidCat (entre Hostalric i el Pertús), dos megaprojectes energètics que fragmenten el territori i que tenen com a objectiu conformar aquest mercat únic energètic en mans de grans corporacions i que perpetua el model fòssil i nuclear. El temps s’ha encarregat de demostrar que les promeses que feien els responsables de Red Eléctrica de España (REE), amb el suport dels governs de l’estat i de la Generalitat (de tots colors per cert), d’abaratiment de l’energia no s’ha complert i les previsions de demanda tampoc, més aviat tot el contrari, l’energia és avui més cara i la demanda ha baixat. Tenim un excés d’oferta, amb una potència instal·lada sobredimensionada, tant a l’Estat francès (nuclear) com a l’Estat espanyol (tèrmiques).
Lluita contra la MAT i la repressió
A les comarques gironines la lluita contra la MAT va iniciar-se a mitjans dels anys 90 del segle XX. La Plataforma No a la MAT va mobilitzar el moviment ecologista i tot un seguit d’entitats, col·lectius, professionals i persones a títol individual van respondre a la crida en defensa del territori. Durant anys es van realitzar actes de tot tipus i també es va obrir un front de lluita als tribunals. Malauradament, el poder de l’oligopoli i l’aposta dels estats espanyol i francès –amb el suport de la Generalitat– per la infraestructura, van aconseguir construir la línia i la plataforma va seguir amb la lluita als jutjats.
I és a Fellines, on una aliança entre grups llibertaris, pagesos de la terra i independentistes revolucionaris, van fer un nou intent d’aturar la construcció de la línia. En una original acció de desobediència civil, un activista va arriscar la seva vida i va enterrar-se viu per impedir la construcció d’una torre, la torre 66, una torre que es troba a menys de 20 metres d’una masia habitada, una distància completament il·legal. Un desproporcionat dispositiu policial i una posterior càrrega es va saldar amb manifestants ferits i el desallotjament per la força d’una concentració de suport.
Els habitants dels territoris afectats que s’hi oposen per mitjans pacífics i legals són castigats judicialment i reprimits per la força
Anys més tard, l’empresa REE obté una nova victòria i obliga la Plataforma a indemnitzar-la amb milers d’euros. Mentrestant, sis activistes presents als fets de Fellines, són acusats de desordres públics i atemptat contra l’autoritat i s’enfronten a una petició fiscal d’entre 12 i 45 mesos de presó, i a indemnitzar la REE amb milers d’euros. Entre ells hi trobem dos militants de la CUP.
I aquest és el relat dels fets. Els habitants dels territoris afectats per la infraestructura que s’hi oposen per mitjans pacífics i legals són castigats judicialment i reprimits per la força. No hi ha lloc per a la dissidència, aquest és el llenguatge dels responsables de l’oligopoli energètic que ens destrueix el paisatge i el clima. O esteu amb mi o esteu contra mi.
Alternatives i decreixement
Enfront del model energètic que representa la MAT i enfront de tots els problemes associats al model (destrucció del paisatge, canvi climàtic, opacitat, extractivisme…) cal reivindicar un model energètic transparent, democràtic, descentralitzat, que tingui en compte els acords sobre Canvi Climàtic a París i Marràqueix i l’objectiu de reducció d’emissions de GEH. L’energia renovable i descentralitzada entesa com un bé comú de lliure accés, ús social compartit i responsable ecològicament, ha de ser la base d’un nou model energètic que ha de desbordar el capitalisme.
Un model que sigui conscient dels reptes del peak oil i la complexitat de la geoestratègia de l’energia, que aposti per la reducció del consum energètic, per les energies renovables i l’autoconsum, per les xarxes de distribució locals, per les cooperatives energètiques. Cal una veritable transició energètica i ecològica en un paradigma de decreixement planificat i democràtic, que garanteixi la sobirania energètica de pobles i persones, el lliure accés i la justícia social i ambiental.
