La repressió de les forces d’ocupació israelianes a la resistència té com a conseqüència la detenció i empresonament sistemàtic dels sectors que es signifiquen en les lluites. Així, les persones per sota dels 45 anys són represaliades tant si participen en actes i organitzacions que desenvolupen resistència no-violenta, com si ho fan en els minoritàries accions armades. Als menors d’edat que es manifesten se’ls deté sota l’acusació de participar en accions violentes, que la legislació israeliana considera actes molt greus. Comandos amb metralletes i passamuntanyes de l’exèrcit israelià van a buscar-los a casa a altes hores de la nit, terroritzant infants i famílies per mostrar quin serà el futur de qui no es doblega: presó i multes.
Hi ha 6.500 persones a les presons israelianes, 500 sota detenció administrativa sense càrrecs ni judici. Segons l’Associació de Drets Humans i Defensa dels Presos, 300 són menors i 13, membres del Parlament palestí
Actualment, hi ha 6.500 persones a les presons israelianes; de les quals 500 es troben sota detenció administrativa sense càrrecs ni judici. A més, segons Addameer, l’Associació de Drets Humans i Defensa dels Presos, 300 són menors d’edat i 13 són membres del Parlament palestí. A la presó, les palestines sofreixen diferents tipus de tortura física i psicològica com pallisses, insults, amenaces, falta de son, aïllament i incomunicació. Amb unes condicions de vida pèssimes, exposades a insalubritat i temperatures extremes, se’ls nega l’atenció mèdica adequada, l’educació i les visites familiars. Així mateix, les dones palestines empresonades – segons Addameer, n’hi ha 61 actualment – pateixen per la falta de servei mèdic, sobretot en els casos d’embaràs. Khawla Karake, directora del Centre d’Assessorament Psicosocial per a Dones, explica que les dones embarassades són obligades a entregar les seves criatures a les famílies després de dos anys, fet que resulta molt dolorós i causa estrès psicològic. Ahir, amb motiu del Dia del presoner polític palestí, més de 1.500 persones preses van començar una vaga de fam.
La segona vaga col·lectiva
Cada any, el 17 d’abril, es commemora el Dia del presoner palestí i, durant la jornada, es reclamen millors condicions a les presons i l’alliberament de totes les preses polítiques. L’efemèride té l’origen en l’alliberament de Mahmoud Hijazi el 1974, que va ser el primer presoner palestí alliberat per un intercanvi amb les autoritats israelianes. Tanmateix, enguany te un significat especial ja que s’ha iniciat una vaga de fam massiva on participen presoneres de totes les forces polítiques i de diferents presons israelianes. Manal Tamimi, membre de la Coordinadora dels Comitès Populars de Resistència, afirma que la unitat de les empresonades serveix per a la unitat política. Tot i que s’han produït diverses vagues de fam que han sacsejat l’opinió pública, com la protagonitzada per Muhammad al-Qid, és el segon cop que es produeix una vaga de fam col·lectiva des que el 2012, al voltant de 2.000 presoneres palestines protestaren per reclamar que s’eliminessin les detencions administratives.
La vaga de fam està liderada i representada per Marwan Barghouthi, empresonat des de 2002 per les forces d’ocupació israelianes, quan era membre del Parlament palestí
La campanya per promoure la protesta va començar el 24 de març, impulsada per una facció política d’Al-Fatah, el partit governamental. Estava previst que hi participessin unes 1.500 persones preses, segons Adameer, i en les últimes hores -indiquen diverses fonts-, la xifra podria arribar a les 3.700. La vaga de fam està liderada i representada per Marwan Barghouthi, empresonat des de 2002 per les forces d’ocupació israelianes, quan era membre del Parlament palestí. Segons Tamimi, és el símbol de la resistència i la vaga demostra com la gent pot arribar a creure-hi. A més, Barghouthi és un candidat de consens i representa l’alternativa al govern de Mahmoud Abbas. La legitimitat del Govern actual està en dubte perquè no convoca eleccions des del 2005. Alhora, aquesta situació de feblesa de l’Autoritat Nacional Palestina perllonga l’empresonament de Marwan.
Els objectius de la protesta
Segons Samidoun, la Xarxa de solidaritat amb les presoneres palestines, els objectius de la vaga són l’ampliació de les visites familiars i directes per a les dones; els tractaments de salut adequats i l’alliberament d’aquelles presoneres amb necessitats mèdiques especials o malalties terminals; atenció mèdica gratuïta i l’eliminar l’anomenat sistema bosta de transport, que utilitzen per traslladar presoneres entre presons i als judicis, que les sotmet a un tracte inhumà amb períodes de trajecte llargs sense possibilitat de menjar o anar al lavabo. A més, s’inclouen demandes específiques com acabar amb els períodes d’aïllament i la detenció administrativa, l’accés a l’educació, la realització d’exàmens de secundària – tawjihi – i la instal·lació de telèfons públics per poder comunicar-se amb els familiars, entre d’altres.
Inclouen demandes específiques com acabar amb els períodes d’aïllament i la detenció administrativa, l’accés a l’educació, la realització d’exàmens de secundària i la instal·lació de telèfons públics
El Ministre de Seguretat Pública israelià, Gilad Erdan, que pertany al partit polític Likud, el dia 5 d’abril a través del canal 2 de la televisió israeliana va amenaçar les presoneres en vaga de fam amb el trasllat a la presó que es troba al desert del Negev, on s’ha instal·lat un hospital de campanya. Així, evitaria que les presoneres siguin ateses a hospitals israelians, on la seva presència provocaria tensions degut a les mostres de solidaritat de les palestines dintre de les fronteres dels territoris ocupats al 1948 – actualment Israel. Per altra banda, la falta de controls dona via lliure a les forces de seguretat israelianes per aplicar l’alimentació forçada mitjançant una sonda nasogàstrica. Una pràctica que, segons la Convenció contra la Tortura, és una forma greu de tortura que ha provocat la mort d’algunes presoneres.
El mateix dia 17 les manifestacions de suport a la vaga de fam van ser nombroses, malgrat els gairebé 300 checkpoints que hi ha a Cisjordània, a les regions de Jenín, Nablús, Tulkarem, Hebron i Betlem. A Ramallah, capital administrativa, fa setmanes que els joves es manifesten contra la col·laboració entre l’Autoritat Nacional Palestina i les autoritats israelians. Manal Tamimi explica com dos dies abans, el dia 15, ja van començar les mostres de solidaritat amb les presoneres, com les mobilitzacions convocades a Betlem i Ofer. A més, arreu del món i també a Catalunya, les organitzacions de solidaritat amb Palestina estan preparant accions de suport a aquesta vaga de fam multitudinària, amb la intenció de fer visibles les reivindicacions i l’aplicació dels Drets Humans i el Dret Internacional sobre les palestines.
