Dos anys després de la seva posada en funcionament, la Línia de Molt Alta Tensió (MAT) segueix esdevenint el flagell dels col·lectius de defensa del territori. Ara, una resolució judicial del Tribunal Suprem de Madrid obliga a Iaeden-Salvem l’Empordà a pagar les costes judicials –als advocats de l’Estat i de Red Eléctrica Española- dels quatre contenciosos administratius presentats contra la infraestructura. Segons els primers càlculs, la quantitat reclamada a l’entitat ronda al voltant dels 17.600 euros, una xifra inassumible pels ecologistes, que asseguren que se’ls està condemnant a desaparèixer. Davant aquesta situació d’emergència, aquest dimarts han donat a conèixer la campanya “La justícia ens reMATa” amb la qual volen fer una crida social de suport econòmic per recaptar els fons necessaris per a fer front a la resolució. Alguns dels imports reclamats ja tenen data de venciment: el pròxim 30 d’agost.
L’acte de presentació, que ha tingut lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona, ha comptat tant amb membres d’Iaeden-Salvem l’Empordà, com amb en Pasqual Aguilar, portaveu de la plataforma No a la MAT, amb en Benet Salellas, diputat de la CUP al Parlament i advocat de la plataforma, Càrol Coll, dels Naturalistes de Girona i de la plataforma Resposta al MidCat, Lluís Ginestà, portaveu de No a la MAT Selva, Xavier Quer, president de l’AMMAT i Eduard de Ribot, advocat de IAEDEN-Salvem l’Empordà. Entre el públic hi han assistit representants d’entitats, partits polítics i institucions que en el seu moment van donar suport a la plataforma i lluita contra la MAT.
La judicial, única via de participació ciutadana possible
Una onada de protestes iniciades entre els anys 2003 i 2004 van derivar en la creació de la plataforma d’entitats i ciutadana anomenada “No a la MAT” –i la seva plataforma anàloga “Non a la THT” al Vallespir-, arribant a mobilitzar un bon nombre de persones en contra del projecte en grans manifestacions a Girona, la Jonquera, Perpinyà, Barcelona París i Brussel·les.
La plataforma No a la MAT va emprendre accions judicials fins a quatre vegades contra diferents ramals i infraestructures de la Línia de Molt Alta Tensió, que es van presentar en nom d’Iaeden-Salvem l’Empordà
En aquest context, la plataforma No a la MAT va emprendre accions judicials fins a quatre vegades contra diferents ramals i infraestructures de la Línia de Molt Alta Tensió: en concret contra el Ramal Riudarenes-Farners, un contenciós administratiu i un recurs a la subestació de Santa Llogaia d’Àlguema i també contra el tram Bescanó-Santa Llogaia. Tots aquests contenciosos es van presentar en nom d’Iaeden-Salvem l’Empordà com a entitat legal en representació de la plataforma ciutadana, a qui ara es reclamen les despeses dels judicis.
Pascual Aguilar, portaveu i activista de la plataforma No a la MAT ha recordat que “a l’estat espanyol hi ha un gran dèficit democràtic pel que fa a la participació ciutadana respecte a les grans infraestructures. La via judicial va ser l’única opció de participació real que se’ns va permetre”. I és que, segons les entitats, la construcció de la MAT va estar plena d’irregularitats. Els seus promotors van fragmentar el traçat en diversos projectes de ramals, cosa que impossibilitava un estudi d’impacte ambiental en conjunt, es va vetar el dret a la participació ciutadana al megaprojecte, així com es va negar la pràctica pericial sobre els danys dels camps electromagnètics en el cas del procediment de la subestació de Santa Llogaia.
Un “càstig polític exemplar”
Tot i que encara no es coneix l’import de la totalitat dels casos que es reclamen a Iaeden, des de l’entitat calculen que seria un mínim de 17.600 euros, dels quals 7.520 serien pels advocats de l’Estat i 10.080 per Red Eléctrica Española. Pels ecologistes, aquesta és una situació anòmala, ja que, asseguren, en més de trenta anys d’existència mai se’ls ha reclamat cap d’aquestes despeses en els pocs casos perduts, així com tampoc se’ls hi ha abonat en els guanyats. Des d’Iaeden tenen clar que es troben davant d’un “càstig polític i exemplar que expressa una clara voluntat de reprimir els moviments ciutadans en defensa del territori”. Denuncien, a més, que les condemnes a costes contradiuen directament la normativa europea del Conveni d’Aarhus, que estableix la gratuïtat de l’accés a la justícia per la defensa del medi ambient.
La sentència arriba en un moment molt delicat, durant els preparatius de la construcció del megagasoducte MidCat –aquest cop de mà de l’estat i d’Enagas–, una infraestructura que, segons diverses entitats ecologistes, presenta moltes similituds amb la MAT i respecte a la qual ja s’està preparant una plataforma de defensa. Des d’Iaeden no dubten que l’estat espanyol “està utilitzant el poder judicial com a màxim defensor dels interessos dels poders econòmics i, de retruc, de la classe política d’aquest estat”.
Des d’Iaeden no dubten que l’estat espanyol “està utilitzant el poder judicial com a màxim defensor dels interessos dels poders econòmics i, de retruc, de la classe política d’aquest estat”
També expressen el seu malestar enfront del paper que ha tingut en tot aquest procés Red Eléctrica Española, que “davant de l’impacte paisatgístic de la seva infraestructura, veient que s’han quedat, destrossat i desfigurat el nostre paisatge, ara s’atreveixen a reclamar que una petita entitat sense ànim de lucre els hi pagui els drets i honoraris professionals dels seus advocats”. Així ho ha declarat Eduard de Ribot, advocat de l’entitat. Red Eléctrica Española compta entre els seus consellers un bon nombre de polítics retirats, familiars i afins, cosa que l’ha convertit en una de les “portes giratòries” més conegudes de l’estat.
Desequilibris a la balança de la llei
Des d’Iaeden volen destacar que és comú el fet de trobar-se en una situació de clar desequilibri davant de la justícia a l’hora de desenvolupar la seva tasca social. “A banda de què l’administració té els lletrats pagats per l’Estat o la Generalitat, aquesta mateixa emet uns informes que tenen una presumpció d’encert i legalitat que provoca desequilibris dins el sistema judicial espanyol pel que fa al dret administratiu”, assegura l’advocat de l’entitat. Això sovint obliga a col·lectius com Iaeden a contractar pèrits per obtenir informes pericials independents, amb l’alt cost econòmic que comporta. Cal destacar que tots els contenciosos que l’entitat va presentar contra la MAT van ser desestimats pel tribunal.
Pel que fa al tema de la condemna econòmica, Benet Salellas considera que aquesta situació s’emmarca en el context judicial aparegut després dels canvis a la llei de costes per venciment i les implementacions de les taxes judicials, “lleis totalment injustes per les entitats, col·lectius i associacions de veïns, ja que les ofega econòmicament i els hi barra les possibilitats de participació judicial”.
IAEDEN, un element incòmode
Tot i que en públic es presenten com una entitat petita, el cert és que Iaeden ha estat una peça clau per entendre el territori empordanès recent. Creada ara fa 37 anys a partir la defensa dels Aiguamollis de l’Empordà –avui Parc Natural-, l’entitat ha estat des de llavors la punta de llança de les lluites en defensa del territori enfront de les agressions urbanístiques, ecologistes i paisatgístiques. Actualment fusionada amb Salvem l’Empordà –plataforma creada durant la dècada dels 2000 per fer front a les diferents especulacions dels anys del darrer boom econòmic-, ha dut a terme una lluita incansable amb el resultat de desenes de projectes aturats. En la majoria de casos, aquests processos no han anat dirigits només contra els promotors sinó contra la mateixa institució.
Aquest no és l’únic cas repressiu en relació a la resistència a la MAT. Un total de sis persones estan encausades pels actes de resistència contra la infraestructura que van tenir lloc a Fellines el gener de 2014
“Protegim allò que és de tots i de tothom però que a vegades sembla que no sigui de ningú”, diu Eduard de Ribot. I és que, tot i que Iaeden va ser declarada entitat d’utilitat pública l’any 2007, es nodreix bàsicament de les aportacions econòmiques dels seus socis. De fet, la recentment finalitzada campanya “Som Empordà” ha anat destinada a obtenir nous simpatitzants gràcies a la conscienciació de l’enorme cost econòmic que comporten els múltiples fronts judicials oberts. Per posar un exemple proper, la lluita contra el polígon industrial de Roses -que va ser declarat il·legal pel Tribunal Suprem per trobar-se enmig d’un connector ecològic- va tenir uns costos judicials de més de 1.200 euros.
Amb un pressupost anual ja tancat amb tots els processos i campanyes en marxa, Iaeden assegura que no pot fer front a la demanda econòmica exigida per la justícia, cosa que posa en risc la continuïtat de l’entitat. Bàrbara Schmidt, la seva portaveu, apel·la a la solidaritat del territori, “als milers de persones que en el seu moment ens van donar suport, així com a les institucions, representants polítics i entitats que van estar en primera línia de la protesta”.
La repressió amb la MAT no s’atura
Tal com assegura Pascual Aguilar, “la MAT és un capítol que no s’ha tancat”. I és que aquest no és l’únic cas repressiu en relació a la resistència a la MAT. Un total de sis persones estan encausades pels actes de resistència contra la infraestructura que van tenir lloc a Fellines el gener de 2014. L’acusació particular, que en aquest cas reuneix l’Estat, Red Eléctrica Española i la Generalitat de Catalunya, els demana unes penes d’entre 21 mesos i 7 anys de presó i una indemnització de 20.000 euros en concepte de danys i perjudicis per haver provocat un endarreriment de l’obra. Estan pendents de judici també alguns dels participants de l’ocupació del bosc de les Guilleries l’any 2009.
