L’empresa Deliveroo contracta les seves riders (ciclistes i motociclistes) com a “col·laboradores” autònomes. Amb el nou contracte que va entrar en vigor aquest mes de juliol, les repartidores són recompensades per comandes lliurades, sense garantir un mínim per dia, com passava fins ara. Això significa que quan en una hora no entren comandes, no cobren res. Tampoc hi ha un sou mínim garantit.
Amb la contractació com a autònoms, sembla que Deliveroo vol passar-se per damunt les lleis de protecció laboral…
Aquestes noves empreses de prestació de serveis a través de plataformes virtuals, com és el cas de Deliveroo i també Uber, classifiquen a tots els seus treballadors com a empresaris. En considerar-los empresaris “autònoms”, amb total llibertat, no els correspon cap dret laboral, ni els més bàsics, com a vacances o sou mínim.
Sembla un parany legal… poden fer-ho tan fàcilment?
Les plataformes virtuals al·leguen, en la majoria de casos, que són simplement intermediaris que només posen en contacte la persona que desitja un servei amb la persona que el proveeix. Si es considera que l’empresa propietària de la plataforma virtual es limita a la confecció d’una base de dades on els actors –clients i prestadors de serveis– poden trobar-se, la mateixa empresa no tindria obligació de complir amb la normativa vigent aplicable a les empreses del sector. A més, en cas que fossin simples intermediaris, a efectes laborals, seria difícil considerar que aquelles persones que presten serveis a través de les seves plataformes virtuals siguin treballadors d’aquestes empreses.
No crec que les ‘riders’ de Deliveroo vegin la seva empresa com un simple intermediari… han de complir tot un seguit de protocols…
En efecte, aquest nou tipus d’empreses exigeix una sèrie de requisits als “col·laboradors” a fi d’aconseguir una bona prestació del servei per al client. Al meu entendre, els consumidors no acudeixen a aquestes plataformes perquè tenen un llistat de persones que poden proveir diferents serveis, sinó que acudeixen a una plataforma específica per obtenir un servei en concret. Això fa que la reputació de l’empresa depengui que els seus “col·laboradors” facin correctament el seu treball el que necessàriament porta que la plataforma acabi controlant, d’una manera o una altra, el treball. El que ocorre és que la forma de controlar el treball és diferent de la del Segle passat, no obstant això, el control del treballador segueix existint i, per això, segons la meva interpretació, aquests “col·laboradors” són treballadors que tenen drets laborals.
Llavors, caldrà resoldre-ho per via judicial?
“Actualment, hi ha diverses denúncies posades davant la Inspecció de Treball, que esperem que es resolguin aviat, sobre els drets d’aquests treballadors”
Si, en el nostre Estat de Dret són els Tribunals -i en aquest cas la Inspecció de Treball en primera instància- els que apliquen la normativa quan aquesta es vulnera. Actualment, hi ha diverses denúncies posades davant la Inspecció de Treball, que esperem que es resolguin aviat, sobre els drets d’aquests treballadors. Fins a on jo sé, encara no hi ha denúncies davant els Tribunals en l’Estat espanyol. No obstant això, en altres països, tant al Regne Unit com als Estats Units i també a Brasil, que són països molt menys proteccionistes, s’ha dictaminat que aquests treballadors tenen drets laborals. Segons els tribunals d’aquests països, els treballadors necessiten protecció laboral, salari mínim, vacances, protecció de riscos laborals -la responsabilitat dels quals és de l’empresa- i també han de cotitzar a la seguretat social per a pensions futures.
Per què aquestes empreses no han contractat als ‘riders’ amb un contracte laboral des de l’inici?
La protecció de les condicions laborals existents actualment no sembla que s’adaptin completament als nous models de negoci. El treball modern, a través de xarxes virtuals, es configura amb una menor subordinació i una major llibertat per al treballador a l’hora de realitzar el seu treball. Sobretot la flexibilitat horària i el salari fix, mesurat per hores, semblen poc compatibles.
Com es pot trobar una solució sense obligar als treballadors a constituir-se com a autònoms?
Seria raonable crear una relació laboral especial de treballadors que presten serveis a través de plataformes virtuals. D’aquesta forma, seria relativament senzill incloure als treballadors de la nova economia digital en el contracte de treball, adaptant-los a les especialitats de la nova indústria.
Quines són les especificitats de la nova economia digital?
“La llei podria garantir als treballadors el dret a triar el seu propi horari i jornada per a una millor conciliació personal i familiar”
És un gran debat, i és una qüestió de política del dret, però segurament hauria d’incloure un salari mínim pel temps que es presten serveis, la llibertat per treballar en diverses plataformes, i la llibertat d’horaris i jornades, entre moltes coses. Sobretot posaria l’accent en aquesta última. Fins a l’aparició de l’economia digital, el treballador devia necessàriament conformar-se als horaris i jornada que triava l’empresa, no obstant això, aquest nou model de negoci ens ha ensenyat que, a través de la tecnologia, el treballador pot triar el seu horari de treball. Per tant, la llei podria garantir als treballadors el dret a triar el seu propi horari i jornada per a una millor conciliació personal i familiar. Igual com el segle XIX es va guanyar el dret a una jornada màxima de 8 hores, és possible que en segle XXI es guanyi el dret a triar el seu propi horari de treball.
Moltes persones tenim por a aquest futur laboral que ens espera amb la nova economia digital…
És un món totalment nou que s’està construint dia a dia, una nova manera d’estructurar el treball. Per això es requereix la implicació de tots. Igual amb l’aparició de les fàbriques es van canviar totalment les societats agrícoles, l’economia col·laborativa remodelarà totalment la nostra societat. De la mateixa manera que els sindicats i les vagues van construir a l’inici del segle XX les societats de benestar que ara coneixem, amb l’aparició de l’economia col·laborativa, ens estem jugant el nostre futur. Però podem aprofitar aquest moment per crear models empresarials molt més participatius i transparents. En aquest sentit hi ha hagut un fòrum interessant a Barcelona, el mes passat, les jornades procomuns, on s’han estudiat opcions de vincular els models de cooperativisme amb les noves plataformes digitals de codi obert, precisament per crear un futur laboral molt més inclusiu i evitar els excessos que molts estan vivint ara.
