D’ençà de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya el passat 1 d’octubre, diverses persones estan sent investigades i citades a declarar pels tribunals de l’Estat espanyol acusades d’incitació a l’odi. Els casos més sonats han estat els de dotze docents de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca per uns comentaris sobre les càrregues policials de l’1 d’octubre que haurien violentat alumnes del centre –fills de guàrdies civils–, vuit professores de tres centres educatius de la Seu d’Urgell per haver debatut sobre l’1-O a les aules, l’alcalde i sis regidores de Reus –dos edils de la CUP detingudes per no anar voluntàriament a declarar– per haver signat un manifest per rebutjar la violència policial i quatre bombers i dos veïns del mateix municipi per haver participat en concentracions davant la comissaria de la Policia Nacional espanyola i l’hotel on s’allotjaven diversos agents.
L’Estat espanyol va incorporar al Codi Penal l’agreujant d’odi l’any 1995. L’article 22.4 no és un tipus penal determinat, sinó que es pot aplicar a qualsevol delicte si la motivació per dur-lo a terme ha estat discriminatòria
L’Estat espanyol va incorporar al Codi Penal l’agreujant d’odi l’any 1995. L’article 22.4 no és un tipus penal determinat, sinó que es pot aplicar a qualsevol delicte si la motivació per dur-lo a terme ha estat discriminatòria. En canvi, l’altre article per abordar aquesta problemàtica és el 510, i penalitza –fins i tot amb penes de presó– el discurs i la incitació a l’odi. Tots dos van ser modificats durant la darrera reforma del Codi Penal duta a terme l’any 2015, i des d’aleshores les fiscalies especialitzades els han començat a aplicar en processos que inverteixen la seva missió originària, com el cas –pendent de sentència– en el qual es demana onze anys de presó amb agreujant d’odi ideològic contra sis antifeixistes acusades d’agredir un grup de neonazis el 12 d’octubre de 2013 al barri de Sants de Barcelona.
Segons l’advocada penalista Laia Serra, especialista en matèria de delictes d’odi, “intercedir en la llibertat d’expressió via dret penal només és justificat si es vulneren drets fonamentals”, motiu pel qual assegura que “interpretar delictes d’odi de forma que no sigui per protegir minories està injustificat”. En aquesta línia, la jurista considera que l’Estat espanyol confon el discurs d’odi amb altres tipus penals com injúries a la corona o enaltiment del terrorisme en una “instrumentalització interessada arran d’un context polític concret”. Serra afirma que “la crítica a l’actuació policial és legítima i forma part del debat democràtic. No es critica el fet de ser policies o espanyols, sinó l’actuació repressiva”. Per aquest motiu pensa que, en el cas que aquests processos acabessin en condemna, els tribunals europeus ho esmenarien i està convençuda que l’ús que se n’ha fet els darrers mesos en el marc del procés independentista respon a la voluntat de fer “un escarni, ja que l’acusació per delictes d’odi té una forta càrrega moral que s’utilitza per assenyalar i vilipendiar els acusats”.
Article publicat al número 445 de la ‘Directa’
