És primera hora del matí i la temperatura al punt de control de Faysh Khabur s’enfila ja fins als 40 graus. Situat a la part nord-oest del Kurdistan iraquià –a pocs quilòmetres de la frontera que separa l’Iraq, Síria i Turquia–, aquest check-point és parada obligatòria per creuar al Kurdistan sirià. Es necessiten unes tres hores per arribar-hi des d’Erbil en cotxe.
Des de la finestra d’un vell taxi, es poden veure altiplans muntanyosos color ocre, travessats per torres d’electricitat. Més a prop, infinites files de tendes empolsegades, disposades l’una al costat de l’altra, constitueixen noves ciutats habitades per yazidites desplaçades, que van fugir de les muntanyes de Sinjar, conquerides per l’Estat Islàmic l’estiu de 2014.
A l’ombra d’un sostre de xapa, centenars de famílies esperen la validació dels seus documents per poder travessar la frontera. Es triga setmanes a obtenir tots els permisos i durant més d’un any s’ha prohibit el pas a periodistes. Al costat de les banderes kurdes, el retrat de Masoud Barzani, president de la Regió Autònoma del Kurdistan i líder del Partit Demòcrata Kurd (PDK), penja d’un mur esgrogueït. Els controls i les preguntes són estrictes. Sense una bona motivació, no es passa.
Un pont de ferro per a camions i cotxes particulars uneixel Kurdistan iraquiài el sirià, separats pel riu Tigris
Un pont de ferro per a camions i cotxes uneix el Kurdistan iraquià i el sirià, separats pel Tigris. Les persones civils creuen en un petit vaixell el riu sagrat i mil·lenari, font de civilització i disputes geopolítiques. Dues dones grans porten electrodomèstics, bosses amb aliments, maletes i cistelles plenes d’hortalisses. El pas fronterer, obert de manera intermitent, és l’únic punt d’entrada legal per a béns i persones al Kurdistan sirià, rodejat per Turquia i el règim de Bashar al-Assad.
Les penúries fruit de l’aïllament al nord de Síria, conegut com a Rojava, ja es fan paleses amb les primeres paraules que intercanviem amb l’Ossama, guia i conductor de confiança. “La gent pensa constantment com sobreviure, com aconseguir gasolina, pa… És difícil trobar peces de recanvi per als vehicles, per no parlar de medicaments”, assegura. “Els contrabandistes s’han multiplicat. Trafiquen amb gasolina, i fins i tot amb ciment i acer”.
En la carretera que condueix a Amuda, el paisatge arquitectònic és l’oposat al del Kurdistan iraquià. Cases de maons baixes, sense revestiment, s’alternen amb petites botigues d’aliments. Animals salvatges campen pels camps al voltant.
El pas fronterer, obert de manera intermitent, és l’únic punt d’entrada legal per a béns i persones al Kurdistan sirià
També al Kurdistan sirià els controls de l’Asayish –la policia local– són estrictes, però es respira calidesa i hospitalitat envers la gent estrangera. “Benvingudes a Rojava, podeu romandre tant temps com vulgueu”, ens saluda l’oficial de premsa. Forma part del Partit de la Unió Democràtica (PYD) i explica que en el passat va ser arrestat diverses vegades pel règim d’Assad per ser partidari de la causa kurda.
Des de 2012, quan el govern sirià va retirar l’exèrcit de les zones majoritàriament kurdes, el Partit de la Unió Democràtica (PYD), juntament amb la seva ala militar –les Unitats de Protecció Popular (YPG)– i el suport del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), va prendre el control del Kurdistan sirià occidental. Des de llavors, el PYD controla i gestiona l’àrea habitada per les kurdes, organitzada des de 2013 en l’administració autònoma kurda de Rojava.
Aquí, la majoria de les fotografies de Bashar al-Assad s’han eliminat. Al seu lloc, hi onegen ara les banderes verdes i grogues amb l’estrella vermella de les YPG i les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ), les fotografies dels màrtirs caiguts en la batalla i la cara somrient d’Abdullah Öcalan.
El projecte kurd-sirià es presenta com un model alternatiu al del Kurdistan iraquià i al del govern d’Assad. Les persones que han desenvolupat la teoria de l’anomenat confederalisme democràtic, inspirat en els escrits d’Öcalan, qui a la vegada va ser influït per l’anarquista Murray Bookchin, tenen com a objectiu trencar les fronteres nacionals a través d’un projecte democràtic de base, fonamentat en estructures horitzontals d’autogovern que impliquin totes les comunitats de la regió. Segons aquests principis, les dones són escollides com a líders de la comunitat, el respecte al medi ambient és tan bàsic que s’inclou en la legislació i la democràcia directa s’aplica als carrers.
En una base militar propera a Amuda, Nori Mahmoud, portaveu de les YPG, explica com s’organitza aquest sistema: “A cada ciutat hi ha un consell civil dividit en comissions que s’ocupen de temes com l’aigua, la seguretat, l’escola, el medi ambient, la paritat de gènere… Però a cada carrer també hi ha un comitè de barri. No som l’autoritat, la població s’autogoverna. En tots els territoris alliberats, intentem crear un model obert i integrador amb les comunitats àrabs, assíries i turcmanes”, explica el militar. “Hem triat la tercera via: ni amb el règim ni amb els rebels. Aquí, [al Kurdistan sirià] hem intentat protegir les persones i garantir-los els drets. Voleu saber si volem la independència? No, no la volem. No creiem en les fronteres. Creiem que tothom ha de tenir els seus drets com a éssers humans i això és el que anomenem racisme positiu”.
Més enllà de la família clàssica
A pocs quilòmetres d’Amuda, les paraules de Nori Mahmoud prenen forma. Jinwar és un poble ecològic que acollirà dones: vídues, solteres o que rebutgen la idea de la família clàssica. Les 21 cases, fetes de palla i fang, van ser construïdes per altres dones, àrabs i kurdes que fugien d’Estat Islàmic. “Les sortides possibles per a les dones no són només el matrimoni, el dol de per vida o la reclusió a casa”, diu Romet Heval, membre de l’Acadèmia Jinealogia. “Hem de derrotar aquesta mentalitat patriarcal i eliminar l’Islam de la vida política per tal que més dones puguin assolir la plena autodeterminació”. El projecte preveu un hort i una cuina comunitaris, un espai de trobada per a les assemblees, un edifici per a plantes medicinals, per a activitats de microemprenedoria artesanal i una acadèmia de jinealogia, la ciència de les dones. La jinealogia és una nova ciència (jin, en kurd, significa dona), que desmunta el concepte d’homo oeconomicus com a actor dominant en les relacions socials i posa al centre la dona i el medi ambient.
“Les dones d’aquesta regió han mostrat gran coratge i força en el camp de batalla, però és important que estiguin al centre de la construcció i organització de la societat. Des d’un punt de vista ètic, les dones són molt més responsables que els homes. Per tant, elles són especialment aptes per analitzar, determinar i decidir els aspectes bons i dolents en l’educació, la importància de la vida i la pau, la maldat i l’horror de la guerra i les mesures d’adequació i justícia. Per això, l’acadèmia ofereix cursos d’economia, demografia, ètica i estètica, història, ecologia i salut”, conclou Romet Heval.
Si bé és cert que el confederalisme democràtic i el model de la Federació de Síria del Nord van néixer aprofitant-se del caos i la guerra, també és cert que la regió autònoma és un dels pocs aspectes positius que han sorgit de la tragèdia de la revolució siriana.
S’han creat formes d’economia comunal basades en les cooperatives, els beneficis de les quals es reparteixen
S’han posat en marxa formes d’economia comunal i alternativa basades en les cooperatives, els beneficis de les quals es reparteixen entre els membres. La participació de les dones és un aspecte característic d’aquest sistema comunitari, solidari i ecològic. La introducció del matrimoni civil i l’abolició de la poligàmia són signes de desenvolupament positiu.
Tanmateix, com explica Andrea Glioti, redactor de SyriaUntold, la pervivència de Rojava a llarg termini haurà de fer front a importants desafiaments vinculats a la victòria d’Assad i a l’autonomia que es concedirà a Rojava. “Per ara, no és realista pensar que el règim pugui recuperar aquesta regió fora del seu control. Per tant, caldrà trobar un compromís, donada la presència de russos a Afrin i de bases militars estatunidenques que tenen l’objectiu de quedar-se. Però quina part es pot mantenir d’aquesta dimensió llibertària de Rojava, i quina desapareixerà per culpa dels compromisos amb el règim i amb els EUA?”, es pregunta l’expert.
Una altra qüestió sobre la qual cal reflexionar és la inclusió de la població i la rebuda d’aquest experiment en contextos més tribals. Des de 2015, les YPG han format part de les Forces Democràtiques de Síria (FDS), una plataforma militar composta per milícies kurdes, àrabs, siríaques-assíries i turcmanes, recolzades pels EUA per lluitar contra l’Estat Islàmic i que ha conquerit moltes àrees de majoria àrab, històricament gestionades per clans i tribus.
El matrimoni civil i l’abolició de la poligàmia són signes de desenvolupament positiu a la regió
“Un dels majors desafiaments serà el grau de democràcia i inclusió d’aquest experiment davant els canvis demogràfics instaurats a Síria, ja que, per ara, conviuen dos nivells de pràctica política: un més idealista i un altre pragmàtic però menys inclusiu”, conclou Glioti.
Als afores d’Al-Raqqa, l’Eufrates i els seus rierols converteixen el paisatge àrid i sec en fèrtil i exuberant. Hi ha criatures ennegrides que pasturen els seus ramats, tendes de campanya de diverses tribus beduïnes, mercats de segona mà i motos zigzaguejant per carreteres danyades pel pas de vehicles pesats militars i bombardejos de coalició. Les dones es corben sobre els camps de búrgul, mentre els homes trafiquen amb mazout (un tipus de gasoil), el nou negoci de la guerra. Vehicles carbonitzats, edificis ensorrats, cases i ponts bombardejats.
Saleh Mohammad, un jove àrab que ha lluitat en l’ofensiva d’Al-Raqqa al costat de soldats kurds dins les FDS ho té clar: “Per a mi no hi ha diferència entre kurds i els àrabs. Som fills d’aquesta societat. El principal objectiu és lluitar contra la injustícia. El futur ja es veurà”.
Article publicat al número 446 de la ‘Directa’
