Una quinzena d’entitats socials i veïnals del districte de Ciutat Vella de Barcelona denuncien l’existència d’un nombre de desnonaments molt superior al reconegut per les autoritats judicials. El cas d’un veí del carrer dels Petons que es va cremar la cara, els braços i el tòrax a l’estil bonze el passat divendres, 9 de març, quan els Mossos d’Esquadra i la comitiva judicial provaven de fer-lo fora de casa –a instàncies del propietari de l’immoble, el Banc Sabadell–, “evidencia que hi ha situacions d’emergència que els jutjats no comuniquen a les instàncies municipals encarregades d’abordar-les”, segons detallen en un comunicat. En aquest sentit, afegeixen que les xarxes antidesnonaments que funcionen als barris del Raval, el Gòtic, la Ribera i la Barceloneta des de fa mesos han detectat “llançaments no comunicats als Serveis Socials i a les Oficines d’Habitatge, malgrat ser famílies en situacions de precarietat”.
La denúncia pública està signada per Acció Raval, Acció Reina Amàlia, Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic, Associació de Veïnes i Veïns de l’Òstia, Barceloneta diu Prou, Casa de la Solidaritat, Ciutat Vella No Està En Venda, Comissió d’Habitatge de la Barceloneta, Eix Sant Gil, El Lokal, la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Raval no Resignat, Resistim al Gòtic, Salvem les Drassanes i Stop Desnonaments Raval. “El mateix dia que aquest veí es jugava la seva integritat física i la vida mateixa, només a Ciutat Vella es coneixien vuit desnonaments de famílies en situació de precarietat, dels quals dos van ser aturats per la mobilització de les xarxes antidesnonaments del districte”, detallen les entitats. “Com ell, centenars de veïnes i veïns de Ciutat Vella s’estan veient empesos a situacions límit, ja sigui per les pujades impossibles dels preus dels lloguers, ja sigui per les conseqüències d’una bombolla hipotecària l’onada expansiva de la qual sembla no acabar-se mai”, afegeixen.
“Ens en vam assabentar per la premsa”
Un dels principals problemes detectat per les entitats és el criteri emprat per a determinar si estem o no davant d’una situació de vulnerabilitat i qui s’atorga la potestat de decidir-ho. “És el magistrat o magistrada titular qui interpreta, amb criteris arbitraris, si la situació de la família és de precarietat i emergència i, per tant, si és necessari posar la seva situació en coneixement de l’Ajuntament”, alerten. Des de l’Ajuntament de Barcelona coincideixen en la diagnosi. “Del cas del carrer dels Petons no en teníem constància, ens en vam assabentar quan va sortir a la premsa. Ara són els jutjats els que decideixen qui és vulnerable, una cosa que no haurien de poder fer perquè no tenen ni els coneixements ni els recursos per determinar-ho. Primer s’haurien de posar en contacte amb nosaltres per saber si tenim constància del cas i quines actuacions podem desplegar per garantir un habitatge digne, donar-nos temps, i no enviar directament la comitiva judicial”, apunten des del consistori.
Les estadístiques oficials situen en una seixantena –de mitjana– el nombre de desnonaments que cada setmana des de la Ciutat de la Justícia es comuniquen a l’Ajuntament de Barcelona
Les estadístiques oficials situen en una seixantena –de mitjana– el nombre de desnonaments que cada setmana des de la Ciutat de la Justícia es comuniquen a l’Ajuntament de Barcelona; una xifra creixent en els últims mesos, sobretot per impagaments de lloguer, finalització de contracte, situacions d’habitatge en precari o ocupacions (coneixedores de la situació o víctimes d’estafes contractuals). El cas del carrer dels Petons no constaria en aquesta estadística, i com aquest molts d’altres. Però quina és la dada real? Quin percentatge de desnonaments comuniquen les autoritats judicials a les administracions públiques? Quin percentatge és invisible a l’opinió pública i al veïnat dels barris afectats?
L’obligatorietat de comunicar les ordres de llançament (desnonaments) de persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat és vigent a Catalunya des del 5 de juliol de 2013, quan així ho van acordar i rubricar en un protocol d’obligat compliment Miguel Ángel Gimeno –aleshores president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya–, Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, els presidents de les diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i el Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. En aquell document, que s’ha ratificat anualment i actualment vigent, es defineixen les “situacions de vulnerabilitat social derivades de procediments judicials que determinin directament la pèrdua de l’habitatge habitual”. S’inclou els següents supòsits: “persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial amb grau de discapacitat superior al 33%”, “persones amb malalties mentals i trastorns del comportament i/o malalties cròniques que provoquen una incapacitat”, “persones amb valoració de grau de dependència”, “persones amb risc d’exclusió i/o aïllament social”, “vulnerabilitat, risc o dificultat social per a la gent gran, la infància i l’adolescència”, “violència masclista i les diverses manifestacions de violència familiar” o “qualsevol altra situació anàloga”.
“Del cas del carrer dels Petons no en teníem constància. Ara els jutjats decideixen qui és vulnerable, cosa que no haurien de poder fer perquè no tenen coneixements ni recursos per determinar-ho”, afirmen fonts de l’Ajuntament
A banda d’aquests criteris generals, però, el document –en el seu apartat b– amplia la llista de supòsits “que encara que no suposen per se una condició de vulnerabilitat social, plantegen problemes susceptibles de ser considerats com a factors de risc social”, afegint els següents: “existència de persones en situació irregular”, “supòsits d’habitatges ocupats”, “existència d’animals domèstics en nombre significatiu”, “subministrament de gas natural i/o electricitat, il·legal i/o en mal estat o d’altres anàlogament perillosos” i “qualsevol altres situacions anàlogues i/o perilloses”. Aquest apartat del protocol inclouria persones sense documentació en regla però en situació efectiva de residència a Catalunya i, concretament, a l’habitatge en litigi, com seria el cas de l’home autolesionat al carrer dels Petons el passat divendres. Malgrat tot, el seu desnonament no va ser comunicat al consistori barceloní.
“Et trobes comitives judicials amb persones més sensibles i que no els fa gens de gràcia el que estan fent, però també hi ha veritables malparits. Sempre que avisa el jutjat es posen en marxa negociacions amb la propietat i s’activen mobilitzacions al carrer, el problema és quan no avisen, i això sembla que ho decideix el jutge directament. Jo m’he trobat anant pel carrer Hospital i trobar una mateixa comitiva acompanyada pels Mossos d’Esquadra, que uns minuts abans havien suspès un desnonament prèviament comunicat i ara estaven executant un desnonament que no s’havia comunicat a Serveis Socials”, ens explica en Miguel, un dels veïns que participa en la xarxa antidesnonaments del Raval. “Un membre de la comitiva em va dir que sí que s’havia comunicat a Serveis Socials però que no havien volgut anar-hi, però després un responsable del districte de Ciutat Vella m’ho va desmentir”, ens alerta, tot assegurant que la situació que ens descriu cada cop és més habitual al barri.
