Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La cultura (no) s’atura

El fràgil equilibri que viu el món de la cultura ha quedat fet miques amb l’impacte generat per l’expansió del COVID-19, que ha donat un cop important al món del llibre amb l’anul·lació del Sant Jordi, malgrat que el sector es reinventa a les xarxes socials

| Sònia Calvó

Les mesures dictaminades pel govern de la Generalitat, el passat divendres 13 de març, arran de l’emergència sanitària provocada pel coronavirus, han aturat l’activitat del país sencer i el sector de la cultura precaritzada entoma amb incertesa i responsabilitat col·lectiva el repte per a la subsistència. Petites llibreries i editorials, sales de teatre i concerts, músiques i actrius són els sectors més precaritzats de l’àmbit cultural i evidencien les dificultats per a fer front a la crisi del COVID-19 alhora que exposen la necessitat de prendre mesures polítiques per a encarar-ho.

El sector ha rebut una forta patacada i ja es comencen a veure els primers efectes d’aquesta crisi. Ahir, la Cambra del Llibre de Catalunya va anunciar que cancel·lava la Diada de Sant Jordi. Al comunicat, l’entitat va explicar que “davant de les severes projeccions que estan fent les autoritats sanitàries per les properes setmanes, s’ha decidit posposar les parades al carrer i les signatures que són habituals cada any el 23 d’abril”. La Cambra estima que l’impacte de la crisi del coronavirus pel conjunt del sector editorial a Catalunya podria afectar un terç de la facturació anual.

Fa tot just una setmana, el món de la cultura va oferir una imatge d’unitat en presentar, a la plaça del Rei de Barcelona, les seves reivindicacions. Les més de 200 persones que s’hi van reunir, sota el paraigua de la plataforma Ara Cultura, representen el 98% del sector, que ha decidit sumar esforços i reclamar un finançament més just per part de la Generalitat. Els pressupostos catalans destinen el 0,65% a la cultura i la campanya exigeix augmentar aquesta xifra fins al 2%. Segons la plataforma, la despesa pública en cultura al Principat és, avui dia, de 30 euros per habitant al cap de l’any, mentre que l’Estat francès n’hi destina 476, Itàlia, 233 € i Portugal, 158 €.

La despesa pública en cultura al Principat és, avui dia, de 30 euros per habitant al cap de l’any, mentre que l’Estat francès n’hi destina 476, Itàlia 233 i Portugal 158

Aquest infrafinançament condemna gran part del sector cultural a viure en la precarietat. La dificultat per arribar a final de mes és el pa de cada dia de moltes petites companyies de teatres, llibreries o editorials, entre d’altres. El fràgil equilibri que mantenia viu el sector ha quedat fet miques amb l’impacte generat per l’expansió del COVID-19. Com una gerra d’aigua freda, el món cultural va veure com, en tan sols un dia, s’anul·laven totes la programació que hi havia prevista, com a mínim, fins després de les vacances. S’hi han enganxat els dits actrius, cantants, escriptores i acròbates, per posar tan sols alguns exemples.

En un fil de Twitter, l’agència de comunicació Talaia ha explicat que “pel que fa a l’impacte econòmic, ens han caigut feines per valor de 4.000 euros, de moment”. Aquest mes de març, les periodistes Sara Montesinos i Martí Albesa havien de publicar Tan sols viure, un llibre que recull la veu del jovent que ha arribat de pobles i ciutats d’arreu després d’un llarg viatge durant la infància i l’adolescència. La campanya de llançament del llibre ha quedat aturada a l’espera de veure quin camí prenen els esdeveniments. Malgrat tot, les periodistes expliquen que abans ja eren precàries i que “confien tirar endavant”.

Mar Redondo, de La Carbonera, una petita llibreria que hi ha al barri del Poble-sec, a Barcelona, explica que “nosaltres, si tanquem quatre dies, no arribem a final de mes. És tot súper precari i cada dia compta”. És per això que esperen que “l’Ajuntament, la Generalitat o l’estat apliquin una sèrie de mesures perquè puguem subsistir”. Elles, com a cooperativa d’autònomes, esperen deixar de pagar la quota i que es postposi el pagament d’impostos. Pel que fa al lloguer del local, “tenim la sort que és propietat d’unes persones molt sensibles amb el nostre negoci i ens han dit que, si aquest mes no arribem, no cal que el paguem”. La Carbonera, que el passat dijous 12 de març va iniciar repartiments i venda a domicili en bicicleta, amb molt suport per part de l’entorn veïnal, ha hagut de suspendre aquesta iniciativa davant el proclamat estat d’alarma i tancar les portes de la llibreria. Però mantindrà algunes de les activitats que tenien programades i les retransmetran per streaming a través d’un canal de Youtube que han habilitat. La primera activitat, la van realitzar el diumenge 14, un vermut feminista sobre el dret al propi cos amb Bel Olid, Zinteta i Patricia Lujan, autores dels llibres Follem?, Habitar mi cuerpo i Pechos Fuera, respectivament. Activitat que valoren molt positivament, ja que “hi havia més de 300 persones connectades durant la presentació”, que va durar hora i mitja. I és que, davant la situació actual, la llibretera afirma que “necessitem moments per parlar d’altres coses com dels llibres o, en aquest cas, del dret al propi cos”.

Merche París treballa al Genet Blau, una petita llibreria de Lleida dedicada als infants. Ella també és editora i treballa com a narradora de contes. Divendres passat, va veure com anaven caient, una a una, les activitats que tenia programades per a les pròximes setmanes i va decidir oferir-los per Internet. “Han tingut molt bona acollida i, fins i tot, estic arribat a més gent”. Malgrat la dificultat de la situació, ella destaca que “s’ha creat una xarxa molt estreta entre les famílies i la gent del sector”.

Per Àfrica Alonso, de La Cicatriz, “el que estem vivint actrius i músics, no és res que no hàgim viscut ja. La majoria de bolos que fem són sense contracte i, per tant, no tenim dret a baixa. No tenim res”

Àfrica Alonso, actriu i impulsora de La Cicatriz, productora “feminista i amb orgull” que tot just es va donar a conèixer fa un mes públicament a les xarxes socials explica que “el que estem vivint actrius i músics, no és res que no hàgim viscut ja. La majoria de bolos que fem són sense contracte i, per tant, no tenim dret a baixa. No tenim res”. És per això que exposa que la situació que s’està donant en el món de la cultura evidencia la precarietat d’aquest sector. “Jo he fet bolos on s’ha posat a ploure i, com no estava assegurat, no ens l’han pagat”, explica l’actriu, que mostra la seva preocupació per si “la gent voldrà programar esdeveniments o no després d’això”. Alonso és una de les impulsores de La Cicatriz una productora amb voluntat transformadora que té com a objectiu produir en l’àmbit cultural alhora que generar trobades per compartir sobre “l’art i com iniciar projectes culturals feministes i les violències que es generen”, i exposa que, davant la crisi actual, “és interessant veure quina serà la resposta del sector cultural i veure si es desperta més solidaritat entre companyies i teatres”. “Seguirem endavant, estem acostumades a aquesta situació de precarietat. En el món de l’art, engegar projectes conjunts et fa anar més a poc a poc però no volem deixar-nos a gent pel camí perquè és un sector molt competitiu”. Pel que fa a La Cicatriz, que ja tenen el seu primer projecte cultural en marxa, l’obra musical Una llum tímida, en uns inicis es van trobar amb la dificultat de moure la peça i programar-la perquè “alguns teatres no ens posaven gens fàcil la comunicació amb ells i ens tractaven com si ens estiguessin fent un favor”. De cara el futur i després d’aquesta crisi, les preocupa que encara siguin més difícil programar i reprogramar espectacles autogestionats com el seu, i exposen que teatres amb ingressos públics “podrien apostar per petits projectes autogestionats i valorar les propostes en relació amb la qualitat artística que per això són teatres públics”.

Júlia Farrero és trapezista i el setembre passat va estrenar, a la Fira de Teatre de Tàrrega, l’espectacle “Teia”, inspirat en les falles del Pirineu. Aquest era el seu primer espectacle i, segons explica, els inicis de qualsevol projecte artístic són claus per a la consolidació del projecte i de la seva empremta, com a artista emergent. Ara tem que, “si la temporada no continua, les programadores no s’atreveixin a contractar l’espectacle”, en el qual fa molt de temps que treballa. Farrero també confessa que ara “és difícil trobar una nova data per a les activitats cancel·lades i, per tant, el sector del circ viu moments de gran desprotecció”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU