El dissabte 26 d’abril de 1986, la central nuclear de Txernòbil va patir el pitjor accident ocorregut mai en una d’aquestes instal·lacions. A causa del sobreescalfament del reactor número 4, l’hidrogen acumulat al seu interior va explotar, cosa que va produir un gran incendi i que milers de partícules radioactives s’escampessin per aquesta població situada al nord d’Ucraïna. La pluja radioactiva, que va obligar a evacuar 130.000 persones, es va estendre per l’ex-Unió Soviètica i el 40% del continent europeu. Kate Brown (1965), periodista nord-americana que havia estudiat l’impacte de la indústria nuclear, va traslladar-se ràpidament a la zona per conèixer els efectes sanitaris i socials de l’accident. Fruit de remenar arxius i amb l’ajuda de testimonis, Brown ha pogut desmuntar les falsedats que les autoritats van difondre arran de la catàstrofe. A Manual de supervivencia (Capitán Swing, 2019) ens explica l’horror d’un episodi que, segons aquesta professora de ciència i tecnologia a Massachusetts, hauria de servir per canviar la manera de viure i relacionar-nos amb el medi ambient.
Quan t’interesses per l’accident de Txernòbil?
El 2013 vaig publicar un llibre, Plutòpia, en el qual parlava de les primeres fàbriques que van acollir producció de plutoni. Mentre analitzava la radioactivitat que desprenien, vaig certificar que els residents que vivien al voltant d’aquestes plantes –ja fossin els agricultors a Sibèria o a l’oest nord-americà– patien les mateixes malalties. Si vaig anar a Txernòbil va ser per investigar si l’accident havia provocat efectes similars.
Oficialment, hi va haver 54 morts i 6.000 persones amb leucèmia, però altres informes parlen de més víctimes. Quines xifres teniu?
Només a Ucraïna es documenten 35.000 dones que van perdre els seus marits per malalties derivades de l’accident. Això sense comptar infants, dones, homes solters i altres col·lectius dels quals no es van difondre dades concretes. Va ser amb motiu del trentè aniversari dels fets que un portaveu del govern va confessar que almenys 150.000 persones havien perdut la vida només a Ucraïna, un dels tres països afectats, perquè ni Rússia ni Bielorússia encara no han publicat cap recompte oficial.
Trenta-cinc anys després, encara es detecten seqüeles?
“A Fukushima també es va prioritzar l’orgull nacional i l’economia enfront de la salut i la seguretat”
Cada any augmenten les taxes de càncer de tiroides i les malformacions en els nadons, que són sis vegades superiors a la mitjana europea. Un estudi independent reflecteix que els infants de la regió tenen un reduït nombre de leucòcits, plaquetes i hemoglobina, amb trastorns en el sistema immunitari i, a causa dels nivells de cesi-137 a la sang, alteracions en l’aparell digestiu i els pulmons. La majoria també presenten un coeficient intel·lectual inferior al de la resta de nens europeus.
I a la resta d’Europa, com ens ha afectat?
Encara ens arriben aliments contaminats. Sobretot formatge fresc, llet, bolets i fruites tan diverses com els gerds, els nabius o les groselles, que surten d’allà i van a parar al mercat internacional.
Per què les grans potències van ocultar la gravetat de l’accident?
Sabien que creixeria l’oposició ciutadana a l’energia nuclear. Per això membres de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) van ajudar els funcionaris soviètics a minimitzar el desastre. Eren conscients que, si es feia pública la seva magnitud, es presentaria una bateria de plecs que posaria contra les cordes la indústria nuclear.
A Manual de supervivencia denuncies que a l’accident de Fukushima es van repetir errors similars. També es van manipular les dades?
No sols això. Les autoritats van trigar mesos a admetre que tres reactors s’havien fos i que havien traslladat bombers a la planta sense cap protecció. També van rebutjar els informes que palesaven l’alta contaminació dels aliments i la radiació a la qual havien estat exposats els instituts propers, on molts adolescents han contret càncer de tiroides. Com va passar a l’URSS, el Japó va prioritzar l’orgull nacional i l’economia enfront de la salut i la seguretat.
A Txernòbil encara hi viuen un milió llarg de persones i la vegetació és abundant. La radioactivitat va dissipant-se?
La contaminació difereix segons la zona, però a les més afectades la majoria de residents presenten greus malalties, mentre que els animals i insectes tenen mutacions. Fins que no es descontamini de l’isòtop cesi-137, poden passar 320 anys, i quant al plutoni, es calcula que uns 240.000.
Quines analogies observes entre Txernòbil i la pandèmia de la COVID-19?
En tots dos casos se’ns presenta un “enemic invisible” i, com va passar amb els supervivents de Txernòbil, experimentem angoixa i molta incertesa. Hauríem d’adonar-nos que no estem al marge del món exterior i que, si cuidem el medi ambient, ens cuidarem a nosaltres i a la comunitat.
Article publicat al número 505 de la Directa
