Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una família d'Alboraia atura la instal·lació d'una torre elèctrica al mig del seu hort després de dues setmanes de resistència

Des del 9 de juliol, activistes de Per l'Horta i el Forn de Barraca han fet guàrdia al camp de la llauradora Carmen Dolz contra el trasllat d'una torre elèctrica al mig del seu hort per a dur a terme la polèmica ampliació de l'autovia V-21 entre Alboraia i València. Després de dues setmanes de resistència, la família de Dolz i les activistes han aconseguit reunir-se amb la delegació del Govern espanyol a València, l'Ajuntament d'Alboraia i la constructora, que s'han compromés a estudiar una nova ubicació per a la torre

El passat diumenge es va convocar una marxa des de la rotonda del mirador de la Ronda Nord contra la instal·lació de la torre / Per l'Horta

El 9 de juliol, les obres de l’ampliació de l’autovia V-21 de València –que afecta 62.077 metres quadrats d’horta productiva– arribaven a casa de Carmen Dolz i la seua família. El mateix projecte que en el seu moment va arrasar amb el Forn de Barraca s’imposa ara en la finca agrícola de les Dolz-Giner, amb la pretensió d’establir una torre d’alta tensió dins d’una de les seues parcel·les.

El projecte d’ampliació de l’autovia planteja instal·lar aquesta torre a 35 metres de la carretera. Per a aconseguir-ho, la delegació del Govern espanyol a València va expropiar a la família quatre metres quadrats de la finca. “El cas és que l’empresa subcontractada de l’elèctrica ara demana posar la torre uns deu metres més cap a l’interior del bancal, fent malbé tot el terreny”, explica Alba Mompó, membre del col·lectiu Forn de Barraca. La família, que ja va signar l’expropiació dels quatre metres quadrats, no es nega al fet que s’instal·le aquesta torre, però demana posar-la on es trobava l’anterior per tal que afecte el mínim possible al camp que actualment treballa. Fa dues setmanes, les màquines ja hi van entrar i van abocar quatre camions de terra i pedra sobre el camp, operació que es va veure interrompuda per l’arribada de les propietàries, que es plantaren davant les màquines per a evitar la destrossa. “Ens paguen l’expropiació, però no tota aquesta destrossa”, denuncia la propietària.

Les obres de l’ampliació de la V-21 a tres carrils ja fa temps que van començar. El projecte està impulsat pel Ministeri de Foment espanyol del PP i adjudicat en març de 2018 a la constructora Obrascón Huarte Laín SA (OHL), de l’exministre franquista Juan Miguel Villar Mir i esquitxada per diverses causes de corrupció. Aquesta ampliació, en un principi, suposava la destrucció de 80.000 metres quadrats d’horta al llarg de 4,8 quilòmetres dels termes d’Alboraia i València. Tanmateix, la forta oposició de les llauradores afectades i dels col·lectius en defensa de l’Horta van obligar la Generalitat i el Ministeri de Foment a considerar una reducció de la superfície expropiada.

 

Dues setmanes de vigilància en l’horta

La família ha interposat dues al·legacions per a matindre la torre on inicialment havia d’anar. “L’Ajuntament diu que ens dona suport, que faran el possible i que ho estan estudiant, però tampoc ens ha donat més explicacions fins al moment”, explica Dolz. Aquest dilluns la família va poder reunir-se amb el subdelegat del Govern espanyol a València, Rafael Rubio (PSOE); l’Ajuntament d’Alboraia i els representants de la constructora. Les tres parts “s’han compromés a estudiar la ubicació de la torre i a no entrar dins la parcel·la”, han confirmat des de Per l’Horta, que ha estat present en la reunió per a donar suport a la família.

La família i les activistes han fet guàrdia durant dues setmanes per a evitar el trasllat de la torre |Per l'Horta

 

Des de l’arribada de les màquines, la família ha mantingut una vigilància constant en els terrenys. Ha fet guàrdia dins la parcel·la amb el suport de col·lectius com el Forn de Barraca i Per l’Horta. És la imatge d’una família que s’ha dedicat durant anys a treballar el camp i roman asseguda al mig d’aquest per a evitar que les obres avancen. “Es tracta d’un problema estructural. La llei d’expropiacions forçoses es remunta fins al 1954 i no deixa cap possibilitat als propietaris. És el mateix que va passar a la Punta o al Forn de Barraca i suposa expropiacions molt violentes”, explica Marc Ferri, membre de Per l’Horta, qui considera que aquesta llei hauria d’estar en el centre d’atenció de les lluites pel territori.

Per tal de denunciar aquesta situació i reclamar una solució, des de Per l’Horta, junt amb la família afectada i el col·lectiu Forn de Barraca, van organitzar el 12 de juliol una concentració en la mateixa parcel·la. Així mateix, diumenge es va convocar una marxa des de la rotonda del mirador de la Ronda Nord, seguint el recorregut deixat per l’agressió de les màquines fins a arribar a l’horta de les Dolz-Giner.

 

Per l’Horta adverteix que hi ha més famílies afectades

L’expropiació d’aquesta parcel·la no és un cas aïllat. Per l’Horta denuncia que l’actuació del Ministeri de Foment espanyol perjudica “absurdament” les llauradores de l’Horta. “L’emplaçament de les torres elèctriques als marges de camps i camins no sols és tècnicament possible, sinó que és un costum respectat fins al moment, ja que redueix els perjudicis per als cultius”, expliquen des del col·lectiu. A banda d’aquesta torre, n’hi ha unes tres més que es posaran al llarg de l’autovia i que també afecten algunes parcel·les, les propietàries de les quals encara no s’han pronunciat. La instal·lació d’aquestes torres, per al llaurador i activista de Per l’Horta Luis Fontelles, és una altra manera de no tenir control sobre el territori, pel qual mai han deixat de lluitar. Tant la Generalitat com el Ministeri de Foment han hagut de respondre davant les veïnes més vegades i es van comprometre el març de 2019 a reduir les expropiacions en el marc de l’ampliació de la V-21, però no ha estat així.

La mobilització contra l’ampliació de la V-21 no és nova, ja que des de l’inici del projecte, les veïnes han alçat la veu contra la destrucció de l’Horta |Per l'Horta

 

La V-21 és una infraestructura estatal, depèn del Ministeri de Foment, però en els darrers anys el govern valencià ha aprovat normés específiques de protecció de l’Horta, la llei de l’Horta de València i el pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València. Es tracta de dues normes de protecció que propugnen que el cablejat elèctric ha d’integrar-se en el paisatge fins al punt de fomentar el soterrament de les línies. Des de Per l’Horta reconeixen que aquesta normativa “no és d’aplicació en una obra estatal com la V-21”, cosa que els resulta “incomprensible”, ja que suposa “patir nous abusos” per part de l’administració valenciana, “que presumeix de defensar l’Horta” però “no alça la veu contra el Ministeri de Foment”.

La mobilització contra l’ampliació de la V-21 no és nova, ja que des de l’inici del projecte les veïnes han anat alçant la veu contra la destrucció del que ha estat sempre casa seua. Les expropiacions van iniciar-se l’agost de 2019, amb l’aprovació definitiva del projecte per part del ministre de Foment, José Luis Ábalos (PSOE). Les propietàries també denuncien que s’ha seguit l’estratègia del silenci per a evitar les protestes contra la desaparició progressiva de l’Horta i la divisió de moltes parcel·les.

Articles relacionats