La primera imatge de la pel·lícula ja ens ofereix un tast d’allò que veurem durant els següents noranta minuts. Una dona camina despreocupada per un paisatge que gairebé no ha sigut alterat per la presència humana. A continuació, la càmera segueix el seu camí entre vessants escarpats fins que arribem a un amagatall on hi ha una de les seves colònies d’abelles.
Honeyland ha estat un èxit rotund en multitud de festivals arreu del món, i les dues nominacions als premis Oscar (al millor llarg documental i al millor film de parla no anglesa, tot i que no va obtenir cap dels dos guardons) no van fer més que confirmar la passió que desperta el film. A la pel·lícula coneixem Hatidze, una apicultora macedònia que viu amb la seva mare malalta en una zona remota dels Balcans. Mare i filla són les dues úniques habitants d’una aldea abandonada, però l’arribada d’uns nous veïns trencarà el fràgil equilibri natural de la regió.
El rodatge es va allargar més de tres anys, durant els quals l’equip va arribar a acumular al voltant de 400 hores de metratge, fins que van ser conscients que en tenien prou per construir una història amb plantejament, nus i desenllaç
En un principi, el tàndem director format per Ljubomir Stefanov i Tamara Kotevska pretenia rodar un documental sobre el Bregalnica, un riu que modifica el seu curs cada deu anys i que obliga les poblacions circumdants a canviar d’ubicació constantment. Però durant el treball de recerca van topar amb Hatidze Muratova i els seus ruscs artificials, i de seguida van entendre que aquesta era la història que havien de contar.
El rodatge es va allargar més de tres anys, durant els quals l’equip de producció va arribar a acumular al voltant de 400 hores de metratge (imagineu la feinada de l’editor i també productor Atanas Georgiev). Només es van aturar quan van saber que tenien el material necessari per crear una bona història, amb plantejament, nus i desenllaç.
La pel·lícula comença com un estudi de la vida rural d’aquesta dona apicultora. El temps avança impertorbable fins que el soroll d’un motor ens anticipa l’aparició d’una família nòmada que s’instal·la a la casa del costat.
En una època en què l’emergència climàtica està esdevenint una qüestió vital, pel·lícules com ‘Honeyland’ ens animen a reflexionar sobre el nostre paper en el món i la relació amb l’ecosistema que ens envolta
“Agafa la meitat i deixa l’altra meitat.” Amb aquesta màxima la protagonista instrueix el patriarcat nouvingut, el qual, interessat pels beneficis del negoci de les abelles, demana ajuda per aconseguir el màxim profit. El més important és deixar la meitat de la mel perquè els insectes puguin seguir alimentant-se. Malauradament, la possibilitat d’enriquir-se ràpidament aviat amenaça la supervivència de les colònies i, per tant, de Hatidze.
‘Honeyland’ es podrà veure als Països Catalans per primer cop aquest mes de setembre, ja que és la cinta seleccionada dins del cicle DocsBarcelona, amb projeccions previstes a diverses localitats catalanes. En una època en què l’emergència climàtica està esdevenint una qüestió vital, pel·lícules com Honeyland ens animen a reflexionar sobre el nostre paper en el món i la relació amb l’ecosistema que ens envolta. Una raó més per veure aquest singular documental.
