Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La mel de la vida

Enfront del despoblament dels ruscos i del descens de la producció de la mel, noves iniciatives reivindiquen els beneficis múltiples de cultivar mel ecològica. D’altres aprofiten l’apicultura per a atraure el turisme a les zones rurals i conscienciar sobre la importància de les abelles per al manteniment de la biodiversitat

Ruscos de Bee Natura al municipi de Marines, a la comarca del Camp de Túria / Lucas Guerra

Que les abelles són una espècie clau en el desenvolupament de la vida al planeta Terra i per als éssers humans és una realitat que ja ningú dubta. Aquests insectes himenòpters d’un centímetre de grandària pol·linitzen el 40% de les fruites i verdures de què ens alimentem i el 75% de la flora silvestre. Malgrat la seua rellevància, en l’última dècada hem assistit a un despoblament dels ruscos i un descens de la producció als Països Catalans, a més de l’alteració de les condicions físiques del planeta, que han tingut un efecte negatiu sobre la producció de la mel. No obstant, també han sorgit noves iniciatives que tracten de reivindicar l’apicultura, les abelles i la mel. La producció ecològica de la mel o el turisme apícola en són alguns exemples.

“Al País Valencià l’apicultura ecològica està augmentant, així com la producció agrària ecològica en general, perquè la gent necessita diferenciar-se i oferir un producte de qualitat. L’agricultora que ara cultiva en ecològic és la de tota la vida, que ha de diferenciar-se per a aconseguir que li paguen bé per la seua collita”, declara Patricia Carpio, veterinària i apicultora de Bee Natura, un projecte ubicat al Parc Natural de la Serra Calderona. En els últims anys, com apunta Carpio, moltes apicultores han hagut de fer la conversió a l’ecològic per adaptar-se
a les noves exigències del mercat, però també per aprofitar els beneficis d’este tipus de producció.

Els requisits de la mel ecològica són la selecció de la raça, la ubicació, l’alimentació i els materials d’elaboració dels ruscos

L’apicultura ecològica és positiva, d’una banda, per al benestar de les abelles. Per exemple, “un dels requisits perquè la mel es puga considerar ecològica és que s’ha de produir lluny de camps de cultius, en zones silvestres, de manera que les abelles no estiguen tan exposades a fitosanitaris i productes químics”, explica Isabel Vert, de La Calma, un projecte familiar ubicat a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa de producció de mel de diferents temporades i floracions. Vert creu que a Catalunya l’apicultura “no és capdavantera com a sector productiu, i en mel ecològica encara menys”, al contrari del que passa, segons apunta, al País Valencià. Tot i això, a La Calma produeixen de manera ecològica perquè consideren que és la manera més respectuosa amb el medi ambient, ja que no utilitzen productes químics que a més poden ser perjudicials per a les abelles. “La nostra producció és artesanal i extensiva, ja que tenim totes les abelles al mateix lloc, i no molt abundant, ja que la nostra intenció és vendre a la comarca”. A més, tota la mel que produeixen és de collita pròpia, i no la complementen amb altres mels. “Nosaltres apostem per la proximitat i la venda directa”, conclou Vert.

Ruscos a Marines, Camp de Túria |Lucas Guerra

I és que la mel ecològica també provoca una millora de l’alimentació i la cura de les abelles, així com en l’impacte en el medi ambient. De fet, la principal diferència entre la mel ecològica i la industrial és la quantitat de producció i l’impacte que generen sobre l’ecosistema. “L’apicultura industrial és contraproduent per a l’ecosistema, ja que s’utilitzen massa abelles i caixes”, explica l’apicultora valenciana. Per exemple, en el cas de la Serra Calderona, la gent que ha acudit de tot l’Estat espanyol a fer mel de tarongina en temporada ha portat un pol·linitzador desconegut que ha desplaçat el pol·linitzador autòcton, el qual ja no ha tornat a la zona. “El que fem les apicultores ecològiques és limitar les caixes que usem, però la normativa europea no posa limitacions, ni tan sols ho han volgut legislar. De manera que algunes productores utilitzen moltíssimes caixes i tenen l’etiqueta ecològica perquè estan dins de la normativa”, explica Carpio.

 

Dificultats  i requisits

Malgrat això, produir en ecològic té, com sol passar, uns costos econòmics més elevats i algunes dificultats afegides, com ara trobar un espai adequat per a cultivar la mel. La responsable del projecte Bee Natura es queixa que “al País Valencià hi ha molts cultius, sobretot de cítrics, la qual cosa fa complicadíssim trobar un lloc on produir mel ecològica, encara que els cultius del voltant estiguen abandonats. I en cas de trobar un lloc així, no hi ha prou flora perquè les abelles pol·linitzen”.

Els requisits que marca el Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) perquè la mel es considere ecològica són la selecció de la raça de les abelles, tenint en compte la seua capacitat d’adaptació i resistència; la ubicació dels ruscos prop de fonts naturals de nèctar mantenint una distància suficient de les zones de producció no ecològica; l’alimentació de les abelles amb mel ecològica i a poder ser de la seua pròpia unitat ecològica; un tracte adequat i respectuós a les abelles i la identificació de la ubicació dels ruscos, i l’ús fonamental de productes i materials naturals per a l’elaboració dels ruscos.

 

Conéixer el món de les abelles

El turisme apícola s’emmarca dins l’auge del turisme especialitzat, i tracta d’apropar persones alienes al sector al procés de l’elaboració i la producció de la mel. Un exemple el trobem a la comarca valenciana dels Ports, on es troba Apivillores, un projecte de turisme apícola en el qual “s’ofereix la possibilitat de convertir-se en apicultora per un dia perquè la gent s’aproxime a les abelles i conega el seu món”, explica Mònica Segura, membre del projecte. Com Apivillores, en els últims anys han aparegut diversos projectes de turisme sostenible al voltant de la mel a diferents llocs dels Països Catalans.

El turisme apícola s’emmarca dins l’auge del turisme especialitzat, i tracta d’apropar persones alienes al sector de la mel

“A la nostra comarca tenim una oferta molt gran d’allotjaments i restaurants, però calen activitats per a la gent que ve i per fer aquests pobles més atractius, també per a la gent que hi viu”, explica Segura. Aquesta inquietud va ser l’embrió d’Apivillores, un projecte educatiu enfocat a grups escolars i també una oferta turística per a gent que va a visitar el poble els caps de setmana. Organitzen recorreguts entorn de les zones de producció perquè les visitants coneguen les plantes mel·líferes que donen el nèctar que les abelles aprofiten i com la utilitzen per a fer la mel, els expliquen com treballa una apicultora i els mostren la vida de les abelles, com naixen, com es reprodueixen i com fan la mel. Així mateix, durant la ruta parlen del paisatge, de com ha canviat amb els segles i dels pobles per a conscienciar un poc la gent. La mel és un producte típic d’esta zona. Antigament hi havia molta gent que es dedicava a l’apicultura, però amb els anys ha disminuït molt esta activitat.

Els productes de La Calma, a l’Alta Garrotxa |Arxiu

A través del projecte s’aconsegueix que molta gent s’aprope a una zona pràcticament deshabitada com la del poble de Villores, que actualment té 48 habitants. “El punt fort del nostre projecte és que, com que està en un poble menut, és de les poques activitats turístiques que hi ha, i molta gent hi descobreix un poble preciós”, detalla Segura. “El que no es coneix no es valora i no es protegeix, per tant és important que la gent conega eixe món perquè li done valor, tant el món de les abelles com el món rural”, apunta. El projecte vol conscienciar de la importància de les abelles però també del despoblament rural dels Ports.


Local, just  i responsable

Amb tot, la dinàmica actual apunta cap a un augment de l’apicultura ecològica, així com d’altres projectes com ara l’apicultura urbana, que tornen a reivindicar la importància de les abelles per a la biodiversitat i el desenvolupament de la vida al planeta Terra. Tot això a pesar de l’existència d’algunes dificultats com ara la lluita contra la varroasi –una malaltia que produeix una mortalitat molt alta entre les abelles i es combat amb medicaments no permesos pel Ministeri espanyol d’Agricultura per a l’apicultura ecològica–, la diferència de preu de les matèries primeres necessàries, que provoquen un augment del preu final del producte i dificulten la venda, o l’amenaça que està suposant el canvi climàtic per a l’apicultura. “Tenim floracions molt curtes: no tenim tardor, no tenim primavera… Ni tampoc pluja”, lamenta Carpio. L’alteració del medi que està suposant aquest canvi està tenint un efecte molt greu sobre la producció apícola.

L’apicultura ecològica reivindica la importància de les abelles per a la biodiversitat i el desenvolupament de la vida a la Terra

“Ser ecològic no és suficient, s’ha d’arrelar el concepte de local dins del d’ecològic, sinó només és un compendi de normes de producció”, proposa Vert. I afegeix: “Ecològic hauria d’anar agermanat amb producció local i responsable. A banda de posar ‘ecològic’ a l’etiqueta, cal donar més visibilització a l’origen de la mel i a si qui ho etiqueta és qui ho produeix”. Així mateix, Carpio considera que cal tractar de fer una mica de divulgació sobre el consum local, de proximitat, i reduir la “petjada de carboni”. “Més ecològic que el que tens a prop no hi ha res”, conclou.

Article publicat al número 476 publicación número 476 de la Directa