Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

A les xarxes parlem del que abans s’amagava

Són les xarxes socials empoderadores o accentuen els traumes i trastorns?

/ Sebastià Cabot

L’arquitectura actual del consum de contingut a internet presenta un problema evident: es troba en mans d’unes poques companyies multinacionals. Aquestes empreses aconsegueixen els diners generant-nos addició i fent que passem més estona als nostres dispositius i que, d’aquesta manera, consumim més anuncis.

Ara bé, sense deixar de costat la crítica al control social i el tràfic de dades, no hem de perdre de vista que el ciberespai és un territori paral·lel a la realitat analògica, i com a tal, reflecteix comportaments socials que tenen lloc fora de línia. En la majoria de casos, doncs, no seria adequat responsabilitzar l’eina de problemes que arrelen en els fonaments d’una societat capitalista i patriarcal.

De la mateixa manera que un cas d’assetjament escolar o sexual es veurà magnificat per les tecnologies de la informació i la comunicació, la persona assetjada tindrà accés a recursos, grups de suport i, fins i tot, a una comunitat d’afectes formada per gent que hagi patit situacions similars. Si tenim en compte aquesta doble implicació, hem de valorar les potencialitats que ofereixen les xarxes i els usos que se’ls estan donant.

La generació Z, que és nativa digital, parla obertament de salut mental. El que fins fa poc era pràcticament tabú s’ha convertit en una realitat compartida: els problemes psicològics existeixen, i és important no ignorar-los.

Influencers massius, com el comentarista de videojocs Ibai Llanos, parlen del tema al seu canal de Twitch. Reconeixen i comparteixen el desgast que suposa l’exposició a xarxes i encoratjant a la gent a demanar ajuda professional en cas de necessitat.

De la mateixa manera que un cas d’assetjament escolar o sexual es veurà magnificat per les tecnologies de la informació i la comunicació, la persona assetjada tindrà accés a recursos, grups de suport i, fins i tot, a una comunitat d’afectes

Un altre exemple és el moviment #FreeBritney, que reivindica la figura de Britney Spears i dona suport a la cantant. Aquesta es troba en litigis per recuperar la seva plena capacitat d’obrar i desprendre’s de la tutela del seu pare, vigent des de la seva cèlebre crisi l’any 2007. El que fa gairebé quinze anys havia provocat burles cruels i despietades, ara es converteix en empatia i mobilització pels drets de la gent diagnosticada. I el més important d’això és que posa sobre la taula múltiples debats i crea un espai virtual de trobada per a tothom que en vulgui formar part.

Aquest canvi de paradigma també es va poder apreciar al debat que el programa de Playz, a TVE, va dedicar a la cultura de la cancel·lació. La periodista Sara Riveiro destacava que avui en dia es parla de salut mental amb naturalitat, defensant-se dels que menyspreaven la capacitat de resiliència de l’anomenada “generació de vidre”.

Hem de saber reconèixer l’oportunitat que suposa pel jovent haver trobat a les xarxes espais d’expressió que abans no teníem. Hi ha gent com @culomala, @fluorrazepam2, @lapayaseria_, @zorras.regular o @han.freewifi que reinventen el llenguatge dels mems, parlen des de la seva experiència i donen eines per entendre processos com el maltractament psicològic i l’ansietat. Molta d’aquesta gent, a més, parla des d’identitats feminitzades i no-normatives, posant al centre vides que abans patien un silenci forçat per les estructures de poder.

Article publicat al número 520 publicación número 520 de la Directa

Articles relacionats