Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Abans no es perdi tot

/ Arxiu

El monogràfic de la revista de pensament crític Cul de sac proposa una antologia de la tradició antimoderna italiana: veus crítiques amb la idea d’un progrés basat en el desenvolupament tècnic i industrial, que ha resultat fatal.

En l’arc dels setanta anys en què se situen els articles (des de 1935) s’ha constatat quanta raó tenien aquelles veus aleshores negatives tremendistes que es poden llegir avui com avisos lúcids i anàlisis aguts, com pistes per a una autòpsia (d’un ecosistema, d’un planeta, de cultures i llengües) o fins i tot com una –improbable– sortida del cul de sac: repensant el progrés (com proposava Ignazio Silone), identificant l’autoritat tecnocientífica amb el nou autoritarisme (Nicola Chiaromonte), desemmascarant el consumisme com la degeneració fruit d’un buit (Goffredo Parise).

El volum, inquietant i inspirador, aporta textos d’Elsa Morante, Dino Buzzati, Pier Paolo Pasolini, Eugenio Montale i Piergiorgio Bellochio, entre d’altres.

Article publicat al número 492 publicación número 492 de la Directa

REVISTA

Autorretrato italiano. Herejes contra la máquina
Monogràfic de la revista ‘Cul de sac’
Ediciones El Salmón
156 pàgines