La imaginació és una facultat que ens permet fer recorreguts llargs en horitzontal –diu Santiago Alba Rico–, que ens ha permès sobreviure en moments de devastació i, en definitiva, que possibilita posar-nos en el lloc d’altres. Alegrar-nos de la seva felicitat o patir amb el seu sofriment. Però a més, és motor de canvi, per construir i compartir altres mons possibles. Aquesta imaginació travessa de dalt a baix el llibre Miraràs el món. En efecte dominó –perquè una bona iniciativa mai és solitària–, després de Sònia Moll, ara és la columnista “anticolumnista” Mar Vallecillos qui publica una tria dels seus textos que, des del 2016, hem gaudit i seguim gaudint a la Directa. I ho fa, a més, amb la nova editorial Triangular del barri on viu, Sant Andreu de Barcelona.
La imaginació és imprescindible, però a Vallecillos per escriure no li cal la ficció perquè la realitat la supera. De fet, és la seva mirada sobre la realitat la que supera la ficció. Miraràs el món conté la virtut d’aturar-se en aquells detalls que passen inadvertits per la majoria de mortals i omplir-los de significats, en un sistema on multitud d’estímuls travessen les nostres ànimes deixant-nos certa buidor. A contracorrent, les paraules s’enreden en un senyal de metro, en la nena que la mira des d’un cotxe, les preguntes de les seves nebodes o les vinyetes buides dels còmics. I des d’aquí, fa textos polítics impregnats de les les coses simples que, diu, són les més fortes, com l’amor, la cooperació, l’amistat. Ella les sap explicar.
Mar Vallecillos fa textos polítics impregnats de les les coses simples que, diu, són les més fortes, com l’amor, la cooperació, l’amistat. Ella les sap explicar
Però de què més es nodreix aquest mirar el món? A més dels “països on no he nascut mai i molts altres on sí que ho he fet”, “les arrels que no van existir i que no per això deixen de ser fortes”, “els primers llibres que vaig comprar” o “una cambra pròpia des d’on partir i on tornar”, indiscutiblement, per Vallecillos, la “Pàtria” -títol d’una de les columnes- també és la infantesa. Té la virtut de mirar el món des de les cicatrius i la memòria, des de les pors i les incomprensions de quan era menuda, que muten, sí, però sovint, no s’esborren. Miraràs el món combat la idea de fer-se gran sense créixer. Des dels dubtes i els aprenentatges adquirits amb el pas del temps, recull un conjunt d’escrits que parlen de l’excepció o la norma que ens han imposat viure: la vulneració del dret a l’habitatge, la sacralització de la propietat, la repressió de l’1 d’octubre, una concepció únicament productivista del treball, de les morts a les fronteres…
A cada pàgina del llibre hi apareix la necessitat transformadora del vincle i la comunitat. Per això, el barri on va néixer, el Guinardó, el barri on viu, Sant Andreu, i el que va somiar habitar, Nou Barris, en són també protagonistes. Fent una oda al veïnatge, el que l’envolta i el que desitjaria, Mar Vallecillos mira el món amb tanta curiositat que, efectivament, aconsegueix que anar al bar de la cantonada sigui un viatge que la travessi.
“Llegim perquè algú té alguna cosa a dir-nos”, “llegim perquè volem que ens toquin”, diu a “Lectura, soledat i vincle”. I així passa també amb Miraràs el món, quan Mar Vallecillos s’escola per racons senzills però desapercebuts, els impugna i inevitablement ens mou. El pròxim 22 de novembre, juntament a Jordi de Miguel, autor del pròleg, la columnista Sònia Moll i una representació de la Directa, es presenta l’editorial Triangular i el seu primer llibre a l’Ateneu L’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona).
