Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Al rescat d'hospitals i geriàtrics

Organitzacions solidàries que normalment cooperen en tasques d'assistència en grans catàstrofes humanitàries –com Metges Sense Fronteres, Farmamundi, Acció Contra la Fam o Open Arms– s'han reciclat en els dies més durs de l'epidèmia per fer tasques de suport a centres sanitaris i altres col·lectius vulnerables a casa nostra. En el cas de l'organització especialitzada en rescats de persones refugiades al mar, les darreres setmanes ha bolcat els seus esforços a traslladar material de protecció a centres geriàtrics i a atendre persones sense sostre. Resseguim la tasca d'algunes de les seves voluntàries, que en molts casos hi han cooperat sense cap experiència prèvia

Berta Zanuy i Clara Hosta, voluntàries d'Open Arms, accedint a un centre geriàtric / Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento)

El col·lapse que han sofert hospitals i geriàtrics a causa de la COVID-19 ha requerit, durant els dies de més afectació de l’epidèmia, l’acció d’entitats especialitzades en el treball d’emergència humanitària i sanitària amb infraestructura en actuacions ràpides. Organitzacions acostumades a treballar en catàstrofes, com Metges Sense Fronteres, han donat assistència a hospitals i residències i també, com en el cas d’Open Arms (habitualment dedicada a rescats al mar de persones que migren en pasteres) a col·lectius vulnerables, persones grans en geriàtrics i població sense sostre. Altres, s’han bolcat en la distribució de subministraments, com Farmamundi i Acció Contra la Fam, la primera amb material sanitari a farmàcies i hospitals i la segona amb dispositius higiènics per a l’Hospital d’Igualada.

“Quan treballes en emergència la feina és constant i ascendent fins que se supera el període crític. Per sort, vam tenir equips de voluntaris i voluntàries disposades a donar-ho tot”, explica Nicolás Migueiz, un dels coordinadors durant l’operatiu d’Open Arms a les residències. Durant les últimes setmanes, l’organització està centrant la seva tasca a repartir mascaretes i equips de protecció individual (EPI) a persones sense sostre i també a persones que es trobaven en quarantena. Ja en fase de desescalada, han aparegut veus que reivindiquen la necessitat d’una major inversió en sanitat i residències públiques.

Organitzacions acostumades a treballar en catàstrofes, com Metges Sense Fronteres, han donat assistència a hospitals i residències i també, en el cas d’Open Arms, a persones grans en geriàtrics i població sense sostre

Segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) l’Estat espanyol va gastar 3.002,73 euros per persona en sanitat pública i privada l’any 2018, mentre que, segons el Ministeri de Sanitat espanyol, la despesa per al sistema públic es va quedar en 1.523 euros per persona, pràcticament la meitat. Per altra banda, entre el 2012 i el 2018, l’estat espanyol va caure de la setena a la vintena posició mundial en nombre de ràtio de metges per persona segons dades de l’OMS, demostrant que les retallades van afectar el nombre de personal en plantilla. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística estatal (INE) mostren que des del 2015 al 2018 només es va augmentar en 0,3 metges per cada 10.000 habitants.

Les altes xifres de morts han demostrat l’impacte que ha tingut la COVID-19 a les residències, on la majoria de residents passen els seus últims dies de vida. A Catalunya, el 71% de les persones que han mort per COVID-19 ho han fet a residències, segons informacions de RTVE. La Coordinadora 5+1, que defensa d’una atenció digna a les residències geriàtriques, porta denunciant el model geriàtric des de molt abans que s’iniciés la pandèmia. “La Generalitat, el Departament d’Afers Socials i Família i la Conselleria de Salut, sabien perfectament com estava la situació a les residències”, explica María José Carcelén, portaveu de la plataforma. “El juliol passat, la coordinadora va presentar una proposta de resolució al Parlament de Catalunya que es va aprovar amb l’abstenció dels partits al govern i mai es va arribar a implementar. Demanàvem la modificació de la cartera de serveis per a millorar la ràtio de gericultors, que hi hagués atenció d’infermeria les 24 hores del dia i que es fes fora a Mutuam, que és una empresa privada que ofereix atenció mèdica, un servei que abans prestaven els CAP. Demanàvem millores a tots els nivells: alimentàries, de control i d’inspecció”.


Solidaritat darrere de les mascaretes

Les demandes de la Coordinadora 5+1 i la poca inversió en sanitat en els darrers anys expliquen les mancances estructurals que han aflorat durant aquest període d’emergència, i que s’han pal·liat en part amb l’esforç de persones voluntàries, algunes d’elles sense formació prèvia en atenció sociosanitària. Joana Serra i Nora Baylach van formar equip en l’execució de l’assaig clínic d’Open Arms. En les setmanes de més emergència, 80 voluntàries van dur a terme fins a 19.930 tests de PCR en 772 residències en el marc d’un projecte per a l’Institut Català de la Salut, i 2.567 tests més per a la Fundació Lluita Contra la Sida.

Joana Serra i Nora Baylach a la seu d’Open Arms a Vilassar de Mar |Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento)

 

“Em va impactar veure que existissin tantes residències. Hi ha moltíssima gent gran. És un sector al qual no es dóna molta atenció normalment”, relata Joana Serra. “Les dues som de l’àmbit artístic i no havíem tocat mai el món sociosanitari, tot i que la formació que va donar Open Arms va ser completa”, narra Nora Baylach. “En el nostre dia a dia ens convocaven a una hora i recollíem l’equip (EPI i tests). Anavem a la residència amb els EPI revisàvem que hi fos tothom, i començàvem els frotis“, recorda la voluntària.

 80 voluntàries  han dut a terme fins a 19.930 tests de PCR en 772 residències en el marc d’un projecte per a l’Institut Català de la Salut, i 2.567 tests més per a la Fundació Lluita Contra la Sida

En l’argot sanitari, els frotis són els tests PCR. “El que es fa és aconseguir una mostra de mucosa posant una barra dins la gola o el nas”, explica Mar Sabé, responsable de comunicació a l’organització. “Hem tingut una resposta brutal de persones que volien implicar-se en aquesta causa d’un dia per l’altre. I no només de gent, els cotxes que ens han prestat, el menjar que ens ha donat Health Warriors, tot això és una gran cadena de solidaritat”.

Mostra de tests PCR |Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento)

 

Clara Hosta, Berta Zanuy i Marta Samsó van formar un altre dels equips dedicats a realitzar la comprovació dels tests per a la Fundació Lluita contra la Sida. En veure interrompudes les classes presencials a la universitat, les tres es van bolcar en donar suport a l’ONG. Volíem ajudar en alguna cosa. Estàvem a les nostres cases sense fer res. Vam venir a una formació i ens va agradar”, explica Clara Hosta. “En la comprovació dels tests per a la Fundació Lluita contra la Sida hi havia tres etapes. Nosaltres vam realitzar la part de la comprovació de quin efecte els havia fet el medicament. Anàvem a les residències a fer els tests, i si per alguna raó les persones no hi eren, anàvem als seus domicilis. A la residència ens veien com si fóssim personal sanitari, i érem voluntàries”, relata Berta Zanuy.

Open Arms ha gestionat, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, 369 trasllats de persones contagiades fins hospitals per ajudar a descongestionar el col·lapse de les residències. “El treball que es va fer consistia a vigilar que  s’emportessin la roba, els respiradors, les mudes, el necesser o els medicaments. Una cosa tan senzilla com això, per tal que, quan arribés l’ambulància del SEM, estigués tot preparat per tal que  se’ls emportessin”, explica Nicolás Migueiz, un dels coordinadors de les operacions. “Dius, això és una ximpleria, perquè ha de sortir tot bé, oi? Bé, doncs moltes de les residències es trobaven amb la meitat del personal de baixa per positiu de COVID-19 i amb un gran col·lapse en la gestió, i aleshores no s’emportaven els respiradors, o es deixaven pertinences”.

Clara Hosta, voluntària d’Open Arms, amb tests PCR amb destí a un centre geriàtric |Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento)

 

Més recentment l’ONG ha treballat realitzant tests PCR en llars d’infants, centres de menors, centres de persones tutelades i altres espais dependents de la Generalitat. Marcel Álvaro s’ha encarregat de la logística a la nau de Vilassar de Mar. “La meva germana és infermera i va venir a fer la formació. Quan va tornar a casa em va dir que no calia ser sanitari per fer el que estan fent. Les voluntàries venen aquí i preparen la caixa groga on anem posant tot el material i equip que necessiten: EPI, guants, pantalles, etcètera. A la tornada, els EPI bruts i la resta de la roba la posem en bosses i durant el dia les vaig posant a la rentadora”.

Marcel Álvaro a l’espai de logística d’Open Arms a Vilassar de Mar, del qual s’ha encarregat aquests dies |Oriol Daviu

 

Actualment l’organització està col·laborant amb el consistori de la capital en la tasca dur EPI a persones en quarantena i ajudar-los en tasques que no poden fer per no poder sortir del domicili. També estan repartint mascaretes i EPI a persones sense sostre en col·laboració amb entitats que treballen amb aquest col·lectiu davant l’obligació del mateix Ajuntament a dur mascaretes en transports públics, i per tal d’evitar possibles contagis i multes per no dur-les.