Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Alternatives a la policia convencional

A Rojava s’ha implementat un sistema de seguretat que parteix de l’apoderament popular per evitar reproduir els rols d’opressió que caracteritzen els cossos policials

Membres de les HPC Jin durant una formació / Rojava Information Center

La idea de dissoldre els actuals estaments de la policia va agafant força en una part de l’opinió pública dels Estats Units. La mesura és vista com la solució definitiva a la violència racial sistèmica que exerceixen els cossos i les forces de seguretat i que recentment ha desencadenat una gran onada de protestes al país. El debat també ha arribat a casa nostra. Són molts els casos de violència policial que han sortit a la llum, amb el focus a diferents cossos policials. El darrer episodi, un jove que va patir fa un any i mig, a Sant Feliu Sasserra, les agressions físiques i verbals de caràcter racista per part de sis agents dels Mossos d’Esquadra.

Però es pot abolir la policia convencional? Quines alternatives hi ha als cossos de seguretat que coneixem? Al nord i l’est de Síria, el territori popularment conegut com a Rojava, trobem un exemple per imaginar alternatives a l’actual model policial. El sistema que s’ha implementat a la regió ha fet que, tot i no abolir pròpiament els cossos de seguretat, les polítiques en aquesta matèria parteixen d’uns pilars molt diferents: responsabilitat col·lectiva, treball a escala local i autonomia del moviment de dones.

“La nostra missió és protegir el poble, no volem reproduir el model d’estat en què la policia s’utilitza principalment per reprimir el poble. Evidentment, ens trobem amb dificultats. Algunes persones es posen un uniforme i pensen: ‘Ah, ara soc el cap’. Però nosaltres no ho acceptem”, explica Amin Saleh, corresponsable de l’Oficina de Seguretat Interior de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria.

Les tasques de seguretat es realitzen des de diferents estructures. Una d’elles són les Forces de Defensa Civil, conegudes col·lectivament com a HPC. Aquest moviment està format per voluntariat que participa en la defensa dels seus barris com una força local, fent torns de guàrdia i intervenint en conflictes. Les HPC també actuen com a seguretat en esdeveniments públics com ara protestes i celebracions de dies festius i vigilen la majoria dels edificis públics.

L’origen de les HPC i les HPC-Jin es troba en els comitès de seguretat de cada comuna, que defensen barris i ciutats en cas de conflicte

Les HPC-Jin, la divisió de dones de les HPC, està formada majoritàriament per mares i àvies. Participen en totes les tasques generals de les HPC i procuren vigilar els edificis i les reunions dels consells i institucions de dones. A més, es considera que les HPC-Jin són més idònies per intervenir en les disputes domèstiques, en què una dona pot estar en una posició delicada o vulnerable. “Els homes no ens poden donar ordres ni intervenir en la nostra tasca. Si es produeix un problema, primer intentem resoldre’l internament; si això falla, portem el problema a la branca femenina de les Asayish”, explica Samira Hisen Mihemed, responsable de les HPC-Jin a la ciutat de Qamixlo.

L’origen de les HPC i les HPC-Jin es troba en els comitès de seguretat de cada comuna, que s’encarreguen de la defensa de barris i ciutats en cas de conflicte. Al municipi de Til Temir, amb una població d’unes 10.000 persones, prop d’un miler estan involucrades en les HPC. Durant els mesos de maig i juny, les HPC i HPC-Jin fan guàrdies per controlar els incendis provocats per cèl·lules dorments d’Estat Islàmic i les faccions amb el suport de Turquia.

A banda de les forces de seguretat populars, hi ha les Asayish, les forces de seguretat internes. El seu paper més visible és encarregar-se dels punts de control dins i fora de les ciutats, així com de la resposta general a incidents, inclosa la prevenció i la resposta als atacs de l’ISIS. També compten amb un servei d’intel·ligència, unitats antiterroristes, guàrdia de presons i unitats de control de trànsit. “Tothom ha d’assistir a formacions en resolució no-violenta de conflictes i teoria feminista abans que se li permeti tocar una pistola”, explica Saleh. A més, compten amb la branca Assayisha Jin, a la qual les dones poden recórrer directament en casos de violència masclista.

Si bé és cert que hi ha hagut casos de detencions arbitràries i d’ús inapropiat de la força, això no significa de cap manera un ús estructural de la violència per oprimir i intimidar. Les forces de seguretat de Rojava –reivindiquen– intenten garantir les necessitats bàsiques i la dignitat de les persones detingudes, i apliquen normes de reconciliació i restauració a través de retorns a les comunitats d’origen. L’enfocament, que busca ser més humà, inclou també els combatents de l’ISIS i les seves famílies.

Article publicat al número 503 publicación número 503 de la Directa