Aquesta setmana s’ha celebrat a Budapest (Hongria) la primera sessió d’un judici contra tres militants antifeixistes que s’allargarà durant els pròxims mesos. Els fets que es jutgen es remunten a l’11 de febrer de l’any 2023, quan se celebrava a la capital hongaresa l’anomenat Dia de l’Honor. Es tracta d’una commemoració revisionista iniciada l’any 1997 per recordar les tropes de les SS i els soldats de la Wermacht de l’Alemanya nazi que l’any 1945 van fugir de Budapest davant l’entrada de l’exèrcit Roig a la ciutat després de cinquanta dies de setge.
En aquest aquelarre neonazi, ultradretans de tota Europa es reuneixen a la ciutat i recorren el mateix camí que els soldats nazis van fer. L’any passat, diferents grups antifeixistes d’Hongria van organitzar una contra mobilització. Els convocants consideraven que és “la responsabilitat comuna de tota la societat garantir que les idees feixistes antihumanes i massives i la violència nazi racista no es puguin reforçar mai més”, segons publicaven al portal AntifaInfo Budapest.
Als tres acusats se’ls imputen delictes de danys potencialment mortals i de participació en organització criminal, la qual cosa el pot suposar una pena amb un rang molt ample: des d’un mínim de dos fins a un màxim de vint-i-quatre anys
En aquesta convocatòria van participar militants autònoms d’arreu d’Europa i tot que no hi va haver aldarulls durant les manifestacions pacífiques sí que es van enregistrar escaramusses els dies anteriors. Una d’aquestes va ser fortuïtament enregistrada per una càmera de videovigilància. En el vídeo es veuen algunes persones encaputxades que colpegen militants ultradretans. Aquesta és la pedra angular de la tesi de la fiscalia, la qual va obrir d’ofici una investigació del cas sense ni tan sols esperar a la denúncia per part dels ultradretans.
El vídeo és l’única prova aportada pel fiscal per acusar les tres militants antifeixistes Ilaria Salis, Tobias Edelhoff i Anna Mehwald. Pel ministeri públic, però, no es tracta d’una agressió normal, sinó d’una acció orquestrada per l’organització antifeixista “Hammerbande”, nom que la judicatura, així com la premsa generalista i conservadora, usen per referir-se a grups autònoms antifeixistes d’Alemanya. El terme prové de l’ús que aquests grups van donar a l’eina del martell com a arma d’autodefensa contra els atacs i les agressions de neonazis.
Als tres acusats se’ls imputen delictes de danys potencialment mortals i de participació en organització criminal, la qual cosa portaria a una pena que té un rang molt ample: des de dos fins a un màxim de vint-i-quatre anys. Per a Ilaria, professora de primària considerada la imputada principal, demanen fins a setze anys de presó. Pels altres dos militants alemanys, Anna i Tobias, les penes demanades són menors: fins a tres anys i mig de presó per pertinença a organització criminal. Unes penes molt contundents respecte de les lesions rebudes pels militants neonazis, que segons els informes mèdics haurien trigat vuit dies a sanar.
Condicions inhumanes a la presó i al tribunal
Després de les primeres detencions i audiències en territori hongarès les setmanes posteriors als fets, el jutge d’instrucció va decidir deixar en llibertat amb càrrecs Anna, mentre va dictar presó preventiva per Tobies i Ilaria en règim de màxima seguretat. En una carta de divuit pàgines redactada per Ilaria Salis, l’antifeixista italiana va denunciar que estava detinguda a Hongria en condicions “inhumanes”. Tancada durant 23 hores al dia en una cel·la de només tres metres quadrats i mig, sense ventilació a l’estiu i extremadament freda a l’hivern, afectada per una plaga de paneroles, rates i xinxes.
Segons el testimoni de Salis, tot això li va provocar una reacció al·lèrgica durant els tres primers mesos de detenció. Malgrat el seu estat, Salis va dir que el personal de la presó no li va proporcionar cap crema ni medicament. Durant la primera setmana va faltar paper higiènic, sabó i compreses menstruals, i en els mesos següents va haver-hi diversos dies en què no va rebre sopar. Salis també denuncia que va assistir al seu interrogatori sense traductor ni advocat, i la conversa amb els seus defensors abans del judici va durar pocs minuts i es va fer en presència d’un policia.
En una carta de divuit pàgines redactada per Ilaria Salis, l’antifeixista italiana va denunciar que estava detinguda a Hongria en condicions “inhumanes”, tancada durant 23 hores al dia en una cel·la de només tres metres quadrats i mig
Per comparèixer al jutjat, li van emmanillar les mans i els peus amb un sistema de cadenes que acabava amb una corda metàl·lica, subjecta a la mà d’un policia hongarès. Les condicions descrites per Salis no són noves: Hongria ja ha estat condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per greus violacions dels drets dels presos. Des de fa uns quants anys, Orbán i el seu partit, el Fidesz-Unió Cívica Hongaresa, mantenen un ferm control dels tribunals i el poder judicial. Des del 2012, els ascensos de jutges els decideix un òrgan controlat efectivament per Orbán.
No obstant això, fa poc que el govern hongarès va acordar reforçar les competències de l’òrgan autònom independent dels jutges, com a part d’un acord amb la Unió Europea per obtenir alguns fons, però hi ha dubtes sobre si aquest organisme reforçat serà realment independent. En un informe del 2020, Amnistia Internacional també diu que els jutges que no estan alineats amb el govern o amb Fidesz, “han experimentat un augment en el nombre i la gravetat dels atacs de personalitats polítiques i dels mitjans de comunicació contra jutges i judicis individuals”.
Un procés encara en curs
Dilluns passat, els acusats van poder declarar davant del jutge. Ilaria i Anna (qui es va presentar voluntàriament al judici procedent d’Alemanya) es van declarar innocents, mentre Tobias va preferir declarar-se culpable per beneficiar-se d’una rebaixa de pena. Segons el jurista Fabio Marcelli, present al judici, “les condicions físiques i psicològiques de Tobias són molt fràgils, ha pres aquesta decisió per poder sortir de presó. Tot i això, ha sigut condemnat a tres anys de presó”, que continuarà complint a una presó hongaresa.
Per les altres dues acusades continuarà el procés judicial i s’hauran de presentar a la pròxima vista a finals de maig, Anna en llibertat a Alemanya, Ilaria presa a Hongria. En aquesta sessió, el jutge escoltarà el testimoni dels neonazis agredits. Lukas Theune, l’advocat d’Anna, va qualificar d'”absurdes” les acusacions contra la seva clienta. “No hi ha res en contra d’ella, excepte que era a Budapest en aquell moment”, assegura.
La Fiscalia General de Budapest va emetre un ordre de detenció internacional per a catorze persones més, entre elles dos italians, un albanès, un sirià i deu alemanys
Tot i això, no sembla una operació destinada a acabar aviat. De fet, a la tardor passada, la Fiscalia General de Budapest va emetre un ordre de detenció internacional per a catorze persones més, entre elles dos italians, un albanès, un sirià i deu alemanys. Arran d’això, Gabriele Marchesi, un jove antifeixista de vint-i-tres anys de Milà, va ser detingut de la Policia italiana el passat mes de desembre.
Actualment, està en arrest domiciliari a Itàlia, a l’espera de la decisió d’un tribunal llombard sobre la seva extradició. La següent audiència serà el 13 de febrer, però ja hi ha hagut dues sessions del tribunal on fins i tot la fiscalia ha mostrat els seus dubtes sobre les condicions de les presons d’Hongria. El fiscal Cuno Tarfusser ha declarat que en principi s’oposa a una extradició i que insistirà per “demanar que Marchesi no vagi a una presó d’Hongria”.
Una altra militant alemanya, Maja T., va ser detinguda en l’àmbit d’aquesta investigació per la seva presumpta implicació en els fets i a hores d’ara es troba en presó preventiva. Les autoritats judicials hongareses han demanat un procés d’extradició i la jove es troba en les mateixes condicions que l’italià Marchesi, pendent d’una resolució judicial. A més, segons el periòdic Neues Deutschland, diversos familiars d’antifeixistes de les antifeixistes buscades van ser visitades pels serveis secrets alemanys en una operació concertada i persuadits de cooperar, proposant un acord amb la fiscalia, que els advocats defensors van descriure com una “garantia que es denegaria l’extradició a Hongria a canvi de càrrecs a Alemanya”. Tanmateix, cap dels familiars va acceptar l’oferta.
