“Sento el fred de la nit / i la simbomba fosca / Així el grup d’homes joves que ara passa cantant. / Sento el carro dels apis / que l’empedrat recolza / i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat”. Joan Salvat-Papasseit, en els versos de “Nadal” (inclòs a L’irradiador del port i les gavines, del 1921) posava en contrast les aspiracions d’opulència d’una família proletària mentre prepara la menja del gall, amb la presència llunyana, laboriosa i nocturnal d’un dels actors més secundaris dels brous i de l’escudella nadalenca.
Malgrat aquesta sorprenent irrupció lírica, l’api sempre ha estat –continuant amb les metàfores marxistes, amb permís de Salvat– una classe subalterna de l’hort mediterrani i de les nostres cuines. Gairebé mai protagonista, la seva presència és, però, constant i eficient en amanides, cremes i sobretot, brous. L’apium graveolens és una planta de fàcil cultiu i, de fet, és fàcil trobar-ne en format silvestre, sobretot en lleres fluvials i zones humides; i també són comestibles. Se’n menja habitualment la tija, però les fulles també tenen molts usos no tan coneguts: assecades, es fan servir per elaborar la sal d’api, element essencial en el peculiar còctel Bloody Mary. L’api pateix amb les temperatures altes: el període natural de conreu és l’hivern i la primavera, però en llocs frescos i amb humitat alta, es pot plantar tot l’any.
Del consum n’hi ha notícia des de fa tres mil·lennis: el metge Hipòcrates, quatre segles abans de l’era cristiana, ja n’esmentava les propietats diürètiques. Seguint la seva tradició, avui l’api no només és un article habitual a les verduleries, sinó també en herboristeries, amb tota mena de preparats que prometen remei a infeccions del tracte urinari i reumatismes, la hipertensió arterial, així com efectes antiinflamatoris. També, pel seu sabor intens i particular –amb un punt dolç, àcid i perfumat– i per la seva composició, molt baixa en calories, ha entrat amb tots els honors en la lliga dels brous depuratius, beuratges saludables, però cada cop més associats a dietes miracle, reclam de pèrdues de pes tant dràstiques com arriscades per a la salut.
