Quinze col·lectius de l’àrea metropolitana de València que lluiten per la protecció del territori i la defensa de l’habitatge han començat una campanya amb el nom València no està en venda per denunciar les polítiques i l’especulació que “fan del territori i l’habitatge uns elements de mercaderia i no pas uns bens comuns a gestionar per la seua conservació i posada en valor”. La campanya va arrancar aquest dijous 28 de febrer amb una concentració a la plaça de Benimaclet de les diferents entitats. D’una banda les associacions veïnals que lluiten per la defensa de l’habitatge i que participen en la xarxa de col·lectius Entre Barris, com ara Espai Veïnal Cabanyal, Russafa Veïnal, Veïnat en Perill d’Extinció del Centre o Cuidem Benimaclet, així com col·lectius que fan front a la destrucció de l’horta valenciana, com són Per l’Horta, Horta és Futur NO ZAL o la Coordinadora per la Protecció de les Moles de Paterna. “Hem creat la campanya per la necessitat d’unir forces per donar una empenta de manera col·lectiva i aconseguir els objectius de cada lluita”, destaca Guillem, membre del col·lectiu Espai Veïnal Cabanyal.
La campanya consensua una sèrie de reivindicacions bàsiques que comparteixen tots els col·lectius entorn dels dos eixos bàsics, la protecció del territori i la defensa de l’habitatge. Pel que fa al primer, s’oposen a les infraestructures industrials o de transport que destrueixen el territori i a la lògica d’un creixement urbanístic il·limitat de la ciutat, aposten per la millora del transport públic, proposen recuperar espais que encara no estiguen urbanísticament consolidats i es puguen reconvertir en horta. En aquesta línia donen suport a la proposta de crear un corredor verd des de l’Albufera fins al parc natural de les Moles connectat a través del riu Túria, que servisca de pulmó verd i contrareste la contaminació de la ciutat. En definitiva, “protegir cada metre quadrat d’horta que existeix, no només l’horta protegida sinó també espais verds forestals de l’àrea metropolitana”, declara Guillem. Respecte a l’àmbit de l’habitatge, tenen com a objectius bàsics aturar els processos de gentrificació que pateixen diferents barris, la defensa d’una economia no especulativa que atenga les necessitats de les persones, l’oposició al procés de turistificació que viu la ciutat, així com la lluita contra els desnonaments, amb el ben conegut lema, “ni gent sense cases, ni cases sense gent”.
L’horta en perill
Són molts els projectes que amenacen l’horta que envolta la ciutat. D’una banda, l’ampliació del tercer carril de l’autovia V-21 que serveix d’entrada pel nord a la ciutat, amb la intenció de reduir les retencions puntuals a l’entrada de València, i que implicaria l’expropiació i destrucció de 80.000 metres quadrats d’horta declarada de protecció especial, així com tres alqueries centenàries. Aquest projecte inclou també la preparació de dos infraestructures encara pendents d’aprovació: l’accés nord al port, que suposaria un augment de la contaminació en les poblacions de l’entorn, i la plataforma per a la construcció de l’AVE Barcelona-València. Des de diversos col·lectius com Per l’Horta i la Plataforma Alboraia Horta i Litoral lluiten per aturar el projecte, així com critiquen que “la solució als problemes de mobilitat de la ciutat haja de passar per afavorir l’entrada de vehicles privats”, i proposen la reinversió en un model de mobilitat més sostenible “basat en un transport públic de qualitat i utilitzant les vies i carreteres que ja hi ha, millorant la gestió de l’espai”, detalla Natalia de Per l’Horta. Així mateix, Josep, membre del mateix col·lectiu, afirma que “l’urbanisme determina els patrons de mobilitat, si es fa un urbanisme molt dispers, per molt de transport públic que hi haja, és impossible solucionar el problema, hem d’anar cap a un urbanisme compacte”.
Una altra amenaça important per l’horta valenciana són, segons els col·lectius de la campanya, els Programes d’Actuació Integrada (PAI). És, per exemple, el cas del PAI de Benimaclet, que pretén la construcció de 1.350 habitatges, destruint al seu pas una superfície de 269.000 metres quadrats de zona verda i horta, una de les poques que queda entre la ciutat i Alboraia. El barri s’organitza per fer front al PAI, tant al carrer com per la via legal, a través del col·lectiu Cuidem Benimaclet, el qual exigeix la desclassificació del Sòl Urbanitzable Programat a Sòl No Urbanitzable per tal de paralitzar el projecte. Segons aquest col·lectiu, “el model de ciutat ha de canviar cap a la sostenibilitat, i l’empresa privada ha de deixar de ser el motor de creixement d’aquesta”. Com a alternativa d’aquesta inversió “s’haurien de donar dotacions per a coses que realment fan falta al barri, com ara escoletes, un centre de salut, una biblioteca…”, proposa Sabrina, membre del col·lectiu.
La campanya s’oposa a molts altres plans urbanístics, com ara l’expansió del port i la construcció de la ZAL, un polígon industrial de 70.000 metres quadrats a la pedania de la Punta o la construcció del mega-centre comercial Puerto Mediterráneo al paratge natural de les Moles en Paterna
La campanya s’oposa a molts altres plans urbanístics, com ara l’expansió del port i la construcció de la ZAL, un polígon industrial de 70.000 metres quadrats a la pedania de la Punta; la construcció del mega-centre comercial Puerto Mediterráneo al paratge natural de les Moles en Paterna, que implicaria la destrucció de 4,7 milions de metres quadrats del parc; el PGOU de Godella que pretén la construcció de més de 2.000 habitatges que acabaran amb diverses zones verdes de bosc… En definitiva, la suma de tots aquests projectes suposaria la destrucció de milions de metres quadrats d’horta i zones verdes, i “la continuació d’un model d’urbanització insostenible. El model actual es dedica a fragmentar la zona verda deixant trossos d’horta escampats, que després diuen que estan degradats per a urbanitzar-los també”, denuncia Natalia, membre de Per l’Horta. A través de la campanya, els diferents col·lectius ecologistes i per la defensa del territori proposen models alternatius al creixement indefinit de la ciutat basats en el decreixement urbanístic conscient i l’aprofitament de l’espai. “L’horta és garantia de futur”, afirma Josep de Per l’Horta.
L’habitatge dominat per la gentrificació i la turistificació
A la concentració van acudir també persones afectades, com és el cas d’Ana Bermúdez, una dona de 31 anys amb un fill i una filla que vivia al carrer i va ocupar un pis al barri d’Orriols, propietat de la Sareb. El banc dolent la va denunciar, i ara s’enfronta a un procés de desallotjament amb data oberta a partir del dia 16 d’aquest mes. “Tinc un advocat d’ofici però m’ha dit que no hi ha res a fer. No m’ha donat cap alternativa, em veig tornant a viure al carrer amb els meus fills…”, lamenta Bermúdez. Però segons membres d’Espai Veïnal que li estan donant suport, sí que hi ha alternatives a explorar. Moltes altres famílies estan patint processos similars, en gran part a causa de la gentrificació i turistificació de la ciutat. Els col·lectius participants de la campanya València no està en venda s’oposen fermament als processos de gentrificació, és a dir, als plans de reconstrucció de barris considerats deteriorats amb gran quantitat d’edificis de grans altures, provocant un augment dels preus de lloguer que resulten en la substitució de la població més precària per altra de major poder adquisitiu. Així mateix fan una dura crítica al procés de turistificació de la ciutat, que també produeix un augment del preu de l’habitatge amb la consegüent expulsió del veïnat més precari. Aquests processos “fan de l’habitatge una mercaderia, convertint l’accés a l’habitatge en un drama social a tots els barris”, denuncien al manifest. Així mateix, a banda de les empreses especuladores, responsabilitzen també a les administracions públiques de l’expulsió de famílies necessitades que ocupen habitatges públics, com ocorre al barri de la Coma o al bloc dels Portuaris del Cabanyal.
Un dels barris més amenaçats per la gentrificació és el Cabanyal, on els interessos especulatius i el Pla Especial Cabanyal (PEC), un projecte de reconstrucció de la façana marítima del barri, estan produint un gran augment del preu de l’habitatge i expulsant a les veïnes més precàries del barri
Un dels barris més amenaçats per la gentrificació és el Cabanyal, on els interessos especulatius i el Pla Especial Cabanyal (PEC), un projecte de reconstrucció de la façana marítima del barri, estan produint un gran augment del preu de l’habitatge i expulsant a les veïnes més precàries del barri. El PEC inclou la construcció d’un millar d’habitatges en edificis de tres, quatre i cinc altures i un hotel de quinze plantes. “El pla no suposa cap impediment a l’augment de lloguer ni a la turistificació i gentrificació del barri, a més de trencar amb la seua fisonomia urbana original”, denuncia Guillem, membre de l’associació Espai Veïnal Cabanyal. Diferents col·lectius com Cabanyal Horta estan organitzant-se per presentar al·legacions, mentre Espai Veïnal està actualment més centrat en l’atenció a les afectades. L’objectiu d’aquests col·lectius són, mitjançant l’autoorganització de la comunitat veïnal i l’acció directa, lluitar contra la venda de les propietats públiques, exigir la seua conversió en habitatges socials, i l’aturada dels desnonaments a tot el veïnat.
Pel que fa a la turistificació, els barris més afectats són el de Ciutat Vella i Russafa, on el turisme està encarint el preu de l’habitatge. La proliferació d’hotels i apartaments turístics ha implicat un augment dels preus de lloguer i la consegüent expulsió de part del veïnat, que s’ha vist desplaçat del seu barri, així com la pèrdua del teixit veïnal. A Ciutat Vella, col·lectius com Veïnat en Perill d’Extinció lluiten per a aturar aquest procés exigint una regulació restrictiva dels allotjaments turístics, així com acompanyant a persones afectades per les expulsions, buscant generar xarxes veïnals de confiança. En la mateixa línia l’associació Russafa Veïnal i altres col·lectius del barri, lluita perquè Russafa siga declarada Zona Turísticament Saturada, per a aturar l’expulsió del veïnat.
El govern del canvi “no ha sigut prou valent”
Els col·lectius participants de la campanya són crítics amb l’actuació del govern “del canvi” respecte a aquestes qüestions. “Ha actuat de manera ambigua i deixant fer, haguera pogut posar barreres molt més fortes a la turistificació i l’especulació i hagueren pogut protegir l’horta amb més fermesa. No han sigut prou valents”, critica Guillem, d’Espai Veïnal. Pel que fa per exemple al cas del Cabanyal, “han protegit més o menys als propietaris de les cases, i amb això han tingut la bassa majoritària de votants assegurada, però tota la gent que viu ocupant o de manera molt precària amb lloguers inassumibles segueixen estant en perill d’expulsió”, conclou Guillem. Per la seua banda, Josep de Per l’Horta afirma que “tenien bones intencions sobre el paper, com el Pla d’Acció Territorial, però no serveixen de res si després amplien autovies, fan polígons industrials, segueixen urbanitzant terreny agrícola… De què serveixen les paraules si després es fan excepcionalitats i s’acaba fent el de sempre?” Els diferents col·lectius participants de la campanya consideren que els nous governs, “segueixen sotmesos al gran poder fàctic dels bancs” i es reafirmem en la lluita social com millor eina per a fer front a aquestes problemàtiques.
