Els mitjans parlen del genocidi cada matí, les imatges de les xarxes se’ns graven a les retines, i les participants de plataformes d’incidència estan posant cos i ànima. Tot i això, les qui estaven en posició de fer alguna cosa, no s’han adherit al boicot. El Sónar, en el seu any més controvertit, ha batut rècords d’assistència.
Existeix, en el nostre territori, un consens prou ampli en el reconeixement del genocidi al poble palestí i una entesa més o menys majoritària del procés colonitzador que està duent a terme Israel al món àrab, del bracet dels seus estats aliats. Hi ha un reconeixement, fins i tot institucional, amb el govern de Pedro Sánchez prometent un procés de desinversió amb l’estat hebreu, la Generalitat tancant l’oficina comercial d’ACCIÓ a Tel-Aviv i l’Ajuntament de Barcelona trencant relacions amb Israel, en tots els casos, resultat de la pressió col·lectiva de les organitzacions palestines i de la societat civil.
Les qui estaven en posició de fer alguna cosa, no s’han adherit al boicot. El Sónar, en el seu any més controvertit, ha batut rècords d’assistència
En altres indrets, com a la ciutat de Berlín, la repressió policial cap als moviments socials, no permet que aquesta finestra de consens s’eixampli de la mateixa manera. Les restriccions que pateixen fan que la participació en les manifestacions sigui inferior i, tot i això, la mobilització a la capital alemanya és més freqüent que a Barcelona, amb diverses convocatòries per setmana.
Com conversen Moshtari Hilal i Sinthujan Varatharajah al llibre Hierarchies of Solidarity, existeix un entramat de dinàmiques d’opressió i de privilegi, de rentada de cara estètica, i d’economies de l’atenció entorn dels posicionaments de solidaritat. Alhora, la causa palestina aglutina a la ciutat una comunitat de lluita dels diferents alliberaments anticolonials, entre la comunitat kurda, sahrauí, congolesa, sudanesa, Tamil Eelam o ucraïnesa. La bandera de Palestina és un emblema per a una reivindicació comuna.
A Barcelona teníem una oportunitat enorme d’actuar conseqüentment. De les poques coses que es poden fer des de la distància. De no posar per davant els privilegis d’uns per a la supervivència d’altres. D’aconseguir que ens moguessin fort els fonaments dels entramats de grans inversions que malmeten les nostres ciutats, el planeta i que cometen els majors crims a la humanitat.
L’única forma que el Sónar es desvinculi de KKR és que el festival es desvaloritzi, generi pèrdues i que el fons decideixi vendre’l
L’única forma que el Sónar es desvinculi de KKR és que el festival es desvaloritzi, generi pèrdues i que el fons decideixi vendre’l. El boicot és una estratègia política organitzada i eficaç. Poques coses tenim a les mans, i una d’elles és responsabilitzar-nos del nostre consum, i de quins espais ocupem, com a ciutadans i com a artistes. Boicot, que no cancel·lació: es cancel·len persones, es boicotegen empreses. L’equip de treball del Sónar ben segur que són gent meravellosa, però qui ha perdut el control del festival han estat els seus caps del món capital risc en start-ups. Un model especulatiu basat en la captació ràpida de fons, i una liquidació de capital en relació amb la seva aportació. Poc a veure amb un compromís d’impacte cultural a la ciutat. Tot de la mà de grans equips de màrqueting, colant-te un discurs de progrés, modernitat i tecnologia puntera. Tecnologia per a qui, per a què?
Mil i una jornades de reflexió, amb títols pretensiosos com “Aquelarre futurista” o “AI Fueled Genocide”, que, sincerament, fan mal. Les apel·lacions constants als conceptes neoliberals d’aquelarre i de la cultura de la cancel·lació són ben sorprenents. Boques plenes de discursos, però ni una passa enrere i ni una acció concreta. Cap forma de revertir res “des de dins”. Cap contraproposta, cap viratge cap a la contracultura. A part, l’agenciament dels assoliments d’altres moviments és el súmmum de l’apropiació blanca.
Potser escric des de la ràbia, des d’una decepció profunda. Però em nego a sentir aquesta anestèsia general. Vull un debat constructiu, però la transformació no passa només per les paraules.
