Ala fresca del capvespre i sota una claror tènue, els cossos mamprenen suaument un primer balanceig. La música esclata i ara sí, ja amb els braços en alt, els peus s’atreveixen a desarrelar-se del terra: Les Postisses comencen a ballar. El fred no atura el moviment. Les cames, els malucs, els muscles, cada articulació i cada múscul, s’apropen i es barregen, es deslliuren i es distancien, es descoordinen i es...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora