Bancs, Sareb i fons d'inversió acaparen milers de pisos buits

Portes blindades, finestres tapiades, sistemes de vigilància o seguretat privada custodien habitatges buits arreu dels Països Catalans. Mentre cada dia, només a Catalunya, vora una trentena de famílies són desnonades, almenys 29.479 cases de grans propietats continuen deshabitades. Gran part de les claus que n’obren els panys són del BBVA, la Sareb, Blackstone, CaixaBank i Bankia. Entre els cinc acumulen gairebé el 78,8% dels pisos (23.242) que consten al Registre d’habitatges buits i d’habitatges desocupats sense títol habilitant de la Generalitat de Catalunya, un dels fruits del Decret llei 1/2015.

La dada ens serveix com a termòmetre i, segmentada per comarques, ens ajuda a imaginar el mapa de cases buides a Catalunya; però tan sols és la punta de l’iceberg. Per una banda, perquè el registre només inclou els habitatges que provenen d’execucions hipotecàries i dacions en pagament, que estan en mans de grans tenidors –a partir del llindar de deu immobles per tenidor– i que són propietat de persones jurídiques –empreses–, segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Per l’altra, perquè tot i que les grans propietats tenen l’obligació d’inscriure els pisos en el termini de quinze dies a partir del moment que queden buits, és impossible dirimir si s’estan comunicant les dades completes. En tot cas, empreses amb finques que no provenen d’execucions hipotecàries –com podrien ser Elix, Norvet o Optimum–, així com grans tenidors que són persones físiques, no estan obligades a registrar-los.

El banc espanyol que més inverteix en la indústria armamentística és també qui més pisos buits acumula

Si un pis continua al registre després de dos anys, és a dir, continua en desús passat aquest termini, la propietat ha de començar a pagar un impost (10 euros per metre quadrat fins a 5.000 metres quadrats, 15 fins a 20.000, 20 fins a 40.000 i 30 en endavant) i els ajuntaments poden obrir expedients sancionadors si determinen que s’està vulnerant la funció social d’un habitatge.

A diferència de Catalunya, en el cas del País Valencià i les Illes no sura ni la punta de l’iceberg. La Conselleria d’Habitatge valenciana assegura que encara no té les dades sistematitzades i des de les Illes prefereixen no fer-les públiques. Tot i així, l’any passat, Testa Residencial, una empresa controlada per Blackstone, va ocultar més de 500 immobles al Registre de pisos buits del Govern balear, que fins ara ha obert 24 expedients sancionadors per no comunicar habitatges desocupats. I el passat mes de juliol, el conseller valencià d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, va denunciar haver rebut “pressions i amenaces”, tant públiques com privades, per part “dels poders fàctics que defensen els fons d’inversió”, arran de l’aprovació del decret llei per a l’ampliació d’habitatge públic mitjançant tanteig i retracte.

 

BBVA i Sareb, al pòdium

Amb les dades de setembre de la Generalitat de la Catalunya a la mà, el banc espanyol que més inverteix en la indústria armamentística –4.450 milions d’euros entre el 2014 i el 2019– és també qui més pisos buits acumula. A través de diverses societats del grup o absorbides, el BBVA supera els 5.900 habitatges registrats. Per aquest motiu, des de 2017, ha estat sancionat per alguns ajuntaments, com els de Sabadell, Castellar del Vallès o Barcelona. El juny de l’any passat, el consistori barceloní va expropiar-li un pis al barri del Besòs després d’acreditar que l’havia tingut buit durant més de dos anys, aplicant el Decret llei 17/2019. Des de 2015, l’Ajuntament ha obert 160 procediments sancionadors vinculats a l’habitatge buit i ha expropiat temporalment divuit pisos.

Malgrat l’entestament a desprendre-se’n en favor d’empreses inversores i fons estrangers –com Cerberus, Blackstone, Apollo o TPG–, la banca i la Sareb encara conserven totxo, i una part rellevant està en desús. Arran de l’adquisició d’Unimm –sorgida de la fusió entre Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu–, per un euro, el 2012, el BBVA va convertir-se en el líder en actius, però ara viu un procés invers. Per netejar els seus balanços, va vendre una gran part de la marca immobiliària Divarian (quan estava sota el seu control) al fons nord-americà Cerberus, però d’acord amb el registre mercantil, l’entitat encara en conserva el 20%. Precisament és contra Divarian que el moviment pel dret a l’habitatge acaba de llançar la campanya “Guerra a Cerberus”, amb l’objectiu d’aconseguir lloguers socials per a famílies vulnerables. La PAH Barcelona reclama solucions per a cinc casos, al Baix Montseny hi ha vint afectades i des del barri del Cabanyal de València exigeixen una solució habitacional per a les persones que viuen a la finca del carrer Vicent Brull.

Quan el 2015 l’entitat bancària va embargar l’edifici al seu antic propietari, no va facilitar un número de compte a les inquilines on continuar ingressant el lloguer, explica Guillem Ribera, de l’Espai Veïnal el Cabanyal. Així és com van començar els desnonaments i les ocupacions dels pisos que quedaven buits. Francisca Giménez i Abraham Bermúdez, que hi viuen amb dues criatures i una en camí, batallen ara per un lloguer social. “No només okupem perquè les famílies tinguin sostre; es tracta de guanyar una batalla: intentar que, a través de l’okupació, es regularitzi una situació; per demostrar que amb l’autoorganització popular i mitjançant l’acció directa podem aconseguir-ho”, reivindica Ribera.

Si el 2012 el BBVA va arribar a ser líder en immobles, ara probablement li prendrà el relleu el banc que està a punt de néixer de la fusió de CaixaBank i Bankia. Tot i que cap de les dues entitats ha facilitat el nombre d’immobles que posseeixen –la primera assegura que no tenen disponibles les dades i la segona que la xifra no és pública–, sumaran 650.000 milions d’euros en actius i, segons el registre català, 7.573 pisos buits, 383 dels quals de Coral Homes, una societat compartida amb el fons nord-americà Lone Star. Precisament, alguns d’aquests immobles es troben a Girona i la PAH està negociant per aconseguir lloguers socials. Fa tres anys, CaixaBank va absorbir la propietat del bloc del número 244 del carrer Santa Eugènia a un particular, i per a Saida, que hi viu amb els dos fills –un menor d’edat–, van començar els problemes. Fins aleshores pagava un lloguer de 400 euros, però la nova propietat, presidida per Jordi Gual, no ha volgut renovar-li el contracte, ni a ella ni a dues famílies més.

L’Ajuntament de Barcelona ha obert 160 procediments sancionadors vinculats a l’habitatge buit

Frec a frec amb el BBVA, el contenidor d’actius tòxics dels bancs ocupa el segon lloc en el rànquing d’habitatge buit. En part finançada amb diner públic, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) va ser creada pel Partit Popular el 2012 i va convertir-se en la major immobiliària d’Europa. Ara, quan només li queden set anys per vendre’ls, encara acumula en els seus balanços 132.000 pisos, locals i solars. I en el registre, 5.828 pisos buits, vora un 20% del total.

Precisament, la Sareb ha estat un dels objectius prioritaris de l’Obra Social de la PAH, que des del 2012 ocupa immobles buits per reallotjar famílies en situació de vulnerabilitat. “Recuperem habitatges de grans tenidors o bancs i que portin un mínim de temps buits: cinc, sis o fins a deu anys”, subratlla Aïda Guidus, de la PAHC Sabadell, que dels cinc blocs que ocupen, dos són del banc dolent. A continuació del Barcelonès –amb 1.148 habitatges–, el Vallès Occidental és on la Sareb té més pisos buits –591, 190 dels quals a Sabadell.

Mentre les negociacions del bloc de Campoamor estan estancades, ja l’any 2014, la PAHC Sabadell va aconseguir que la Sareb cedís els habitatges del bloc de Gràcia a l’Agència d’Habitatge de Catalunya per a lloguer social. Mari Mercader, el seu marit i la seva filla són una de les quaranta famílies que van entrar-hi a viure després de passar per un periple que va començar fa set anys. Van haver d’abandonar el seu pis perquè no podien fer front al lloguer i van ocupar un pis del Banc de Sabadell. “Ens havíem quedat sense feina i no tenia cap altra sortida”, insisteix Mercader. Salvant les distàncies, les històries de les quaranta famílies tenen un relat comú: no tenien cap altra sortida.

El 2018, l’Obra Social Barcelona desgranava la propietat de les ocupacions arreu de Catalunya i apuntava que el 82% dels pisos pertanyen a grans propietats. En sintonia, recentment, l’informe de la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020, elaborat per l’Observatori DESC i altres entitats, conclou que el 60% dels casos són entitats financeres i el 18% altres empreses catalogades com a grans tenidors.

L’impost de la Generalitat i les sancions dels municipis només s’apliquen a partir dels dos anys

Jaime Palomera, del Sindicat de Llogateres, insisteix que les ocupacions són una de les conseqüències del fet que cada dia es desnonin famílies en situacions de vulnerabilitat i considera que se n’està fent una “campanya infame, miserable i demagògica”. Per l’activista, “la millor manera de combatre aquesta situació és garantir el dret a l’habitatge i parar els peus a l’especulació, també per lluitar contra aquells que fan negoci amb l’ocupació i les micromàfies”.

Blackstone, rere una vintena d’empreses

Aliseda, Budmac, Lanusei Investments, Teana Investments, Treamen Investments i Avir Investments són sis d’una vintena d’empreses de Blackstone que concentren el 13,2% dels pisos buits registrats per la Generalitat. El nom del famós fons d’inversió, que s’ha convertit en un dels propietaris més grans del món i de l’Estat espanyol, es camufla entre una extensa estructura societària que inclou algunes socimis –societats anònimes exemptes de pagar l’impost de societats–, com Budmac i Avir, o altres que també apareixen al registre, com Patriot Propco.

Al barri barceloní del Raval coneixen bé Blackstone i les seves estratègies. A aquest i altres fons, assegura Joana Sales, del Sindicat d’Habitatge del Raval, “els surt molt a compte convertir cases buides en narcopisos perquè faciliten l’expulsió dels veïns i aconsegueixen que un edifici es buidi”. A principis de setembre, Raval Rebel va poder aturar un desnonament d’una família que està ocupant un pis de la socimi de Blackstone, Budmac, al carrer Vistalegre. I ara, el Sindicat d’Habitatge del Raval, dona suport a la família de Paulo Galíndez, que va entrar a un pis buit del carrer Carretes, i el gran fons voltor ja l’ha denunciat. Tots dos havien sigut narcopisos. Acció Raval i Raval Rebel tenen constància que Blackstone tolera que almenys un immoble s’hagi convertit en narcopis i, a més, denuncien que com a mínim en un total de set habitatges de grans tenidors al barri es trafica.

Per contrarestar-ho, les entitats pel dret a l’habitatge intenten que s’hi allotgin famílies que ho necessiten. Després que el veïnat fes fora els traficants, el mes de juny passat, Galíndez, amb la seva companya i dos fills, van entrar a l’habitatge. De moment, el suposat negociador del fons voltor s’ha limitat a oferir-li 2.000 euros perquè marxi. “He instal·lat l’aigua, la llum, he reformat el lavabo perquè provocava humitats al pis de baix… He proposat pagar un lloguer assequible, però m’han dit que no lloguen a okupes”. Ara afronten l’amenaça de desallotjament amb un judici per l’ocupació del pis el proper 10 de novembre.

Segons Jaime Palomera, mantenir habitatges buits, per als grans tenidors, no és un problema: “Compren edificis sencers o paquets amb l’objectiu de vendre’ls després d’uns divuit mesos, i un edifici sense bitxos –inquilines en l’argot immobiliari– el poden vendre més car i treure’n més rendibilitat”. I per ara, el tribut establert per la Generalitat i els expedients sancionadors que puguin obrir els municipis només són aplicables a partir dels dos anys.