Avui dia, la ciutat de Barcelona, dins del marc de l’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, té una gran oportunitat per dissenyar i implementar la transformació real del model alimentari vinculat al consum estable i regular dels menjadors escolars, socials o de residències. I fins i tot, encara més, per transformar tot el sistema agrari català.
A Catalunya, la major part de la població es concentra al voltant de la capital, Barcelona, que amb 1,6 milions d’habitants i amb una àrea d’influència de 5,5 milions, representa el 74 % del total de Catalunya. Per altra banda, a Catalunya tan sols el 2 % de la població ocupada treballa en el sector primari: feines agrícoles, ramaderes i de pesca. Per això és fàcil entendre el que diu un estudi de BCN Smart Rural, de la Diputació de Barcelona: el sector primari català només pot proveir d’aliments el 44 % de la població. Ara bé, si es recuperessin hortes i terrenys i es reduís el malbaratament alimentari –ara és del 25 %–, l’autosuficiència alimentària podria ser gairebé del 100 %.
Les persones que treballem en l’àmbit de la producció als menjadors implicats amb el canvi de model alimentari volem que aquest any de la capitalitat no sigui només un manifest de propòsits farcits d’activitats
Quina pot ser una clau per augmentar la producció d’aliments bàsics? Les polítiques transformadores a Barcelona respecte a una compra pública responsable. En posem un exemple, com el dels llegums: en el cas dels cigrons, a casa nostra produïm un percentatge molt minso (1,2 %). La importació del cigró comercial, sobretot de Sud-americà i xinès representa el 98,8 % del consum en el qual es fan modificacions genètiques per augmentar la productivitat i els beneficis econòmics. Si sabem que un infant de primària consumeix durant un curs escolar 1,06 kg de cigrons, queda clar que unes polítiques valentes a la ciutat farien que, per exemple, amb un mínim de 200.000 usuaris de menjadors públics a Barcelona, necessitaríem 212 tones de cigrons. Quants nous pagesos i pageses podrien viure d’aquest conreu, ara quasi extingit? Si ho mirem des d’un punt de vista econòmic, pensem que aquestes tones de cigrons generen un valor de 637.200 euros!
Però en la gran majoria dels menjadors públics trobem menús amb poca varietat de verdures, on no es tenen en compte els productes de temporada, hi ha poca presència de llegums i molta presència de productes processats i de proteïna animal. Es treballa sobretot amb grans distribuïdores d’aliments deslocalitzats i la relació amb la producció local és inexistent.
Per això és tan important definir un model de menú lligat al territori, per evitar titulars buits de contingut. Construir un model que contempli la temporalitat, la proximitat i les cultures gastronòmiques territorials és bàsic per recuperar la producció local i per garantir la justícia social en tota la cadena alimentària, des del camp fins a la taula.
Les persones que treballem en l’àmbit de la producció als menjadors implicats amb el canvi de model alimentari volem que aquest any de la capitalitat no sigui només un manifest de propòsits farcits d’activitats. Volem que Barcelona esdevingui un referent i una inspiració per impulsar l’accés a aliments saludables en els municipis i vincular la necessitat de consum dels menjadors col·lectius públics a la producció local, la compra pública responsable, tal com s’ha demostrat a Itàlia, l’Estat francès i Alemanya. És el punt de partida per aconseguir veritables canvis per apropar-nos a la sostenibilitat i a la sobirania alimentària.
