Fa gairebé un any, la primavera de 2024, desenes d’estudiants de les universitats d’arreu de l’Estat espanyol acampaven als campus en solidaritat amb el poble palestí i en contra del genocidi que es produeix a Gaza. Una de les principals reivindicacions era el trencament de relacions amb entitats i empreses relacionades amb l’Estat d’Israel. La pressió de la comunitat educativa va aconseguir, per exemple, que el Rectorat de la Universitat de Barcelona es comprometés a trencar el vincle amb les institucions israelianes i a no mantenir-hi relacions acadèmiques o institucionals.
Les acampades ho van considerar una “victòria històrica”, que se sumava al compromís d’aquesta universitat “a portar a terme un estudi profund i contrastat” de totes aquelles empreses assenyalades pel Comitè d’Investigació i Transparència amb Palestina per la seva relació amb el “conflicte”. Tot i que no s’esmentava el cas específic del Banc Santander, des de la universitat sí que es comprometien a “estar atentes a la possibilitat que noves informacions ampliïn aquesta llista”. Aquesta entitat financera es troba omnipresent a les universitats públiques catalanes, i els col·lectius de solidaritat amb Palestina l’assenyalen com un dels principals còmplices de l’Estat espanyol en el genocidi.
El finançador més gran de les universitats catalanes
El 20 de febrer, més d’una trentena de col·lectius pertanyents a la Red Universitaria por Palestina, l’organització Prou Complicitat amb Israel i la Campanya Banca Armada, iniciaven una campanya pública per assenyalar els vincles de les universitats catalanes i estatals amb el Banc Santander, així com la complicitat d’aquesta empresa amb el genocidi a Palestina. Entre altres, exigien la celebració de reunions amb els rectorats de cada una de les universitats per establir un full de ruta que derivi en el trencament de tots els vincles amb l’entitat financera dirigida per Ana Patricia Botín.
L’any 2015, el Banc Santander acumulava un 83,9% del deute de les universitats catalanes, la qual cosa suposava 57,5 milions d’euros
L’empresa no resultarà gens fàcil, ja que, com reconeix el portaveu del Comitè per Palestina de la Universitat de Barcelona Toni Gómez, “som conscients que es tracta d’un dels objectius més grans” de la campanya. Amb diferència, el Santander és el major finançador privat de les universitats públiques i privades de tot l’Estat. Ja l’any 2015, la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute denunciava que aquesta entitat acumulava un 83,9% del deute de les universitats catalanes, la qual cosa suposava 57,5 milions d’euros. L’augment de l’endeutament en aquest temps, fa previsible que aquestes dades s’hagin multiplicat.
La presència del Santander a les universitats, però, va més enllà d’això, i rar és el cas d’un campus universitari que no contingui una oficina bancària d’aquesta entitat. Des de fa anys, també ha impulsat la implantació de la targeta universitària intel·ligent (TUI), una credencial multifuncional que identifica els membres de la comunitat universitària i ofereix diferents serveis i beneficis. Aquesta actua com una acreditació oficial, que permet l’accés a instal·lacions com biblioteques o laboratoris. Al mateix temps, pot funcionar com una targeta de dèbit associada a un compte del Banc Santander.
El banc manté convenis de col·laboració amb la pràctica totalitat de les universitats públiques catalanes, el que inclou des del finançament a la creació de projectes conjunts d’investigació o ajudes per a “fomentar l’emprenedoria”
Aquesta col·laboració es vehicula per mitjà tant de convenis bilaterals amb les universitats com de grans acords amb la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas o el Ministeri d’Universitats. A través de l’acord amb aquests dos últims, l’entitat bancària finança les conegudes com a “Becas Santander Erasmus” i, des d’aquest any, també les “Becas Santander Microcredenciales”. Per altra banda, el banc manté convenis de col·laboració amb la pràctica totalitat de les universitats públiques catalanes, el que inclou des del finançament a la creació de projectes conjunts d’investigació o ajudes per a “fomentar l’emprenedoria”. Sumat a tot això, gran part de les universitats tenen els seus propis comptes al Santander.
Entitat líder en el finançament del negoci de la guerra
“El Santander aprofita l’infrafinançament crònic del sistema públic universitari per millorar la seva imatge i rentar-se la cara”, va denunciar Gómez. Tot l’anterior no deixaria de ser un assumpte intern de l’Estat espanyol si els seus actius no estiguessin directament implicats en el finançament del genocidi contra els palestins i en tants altres conflictes arreu del món. Segons les dades obtingudes pel Centre Delàs i la Campanya Banca Armada, el Banc Santander ha contribuït amb 2.442 milions de dòlars al finançament d’empreses armamentístiques que subministren material militar a Israel en els últims deu anys, amb el que hauria obtingut uns beneficis de fins a 11.076 euros l’any 2023. Aquell mateix any, superava al BBVA com a entitat bancària espanyola que més inverteix en el negoci de les armes, un rànquing que també inclou entitats financeres com CaixaBank o el Banc Sabadell.
“El Santander aprofita la infrafinanciació crònica del sistema públic universitari per millorar la seva imatge i rentar-se la cara”, denuncia Toni Gómez, portaveu del Comitè per Palestina de la Universitat de Barcelona
Entre les inversions concretes en armament per a Israel per part del Santander, l’informe publicat pel Centre Delàs l’any 2024, explícita el finançament en més de 1.200 milions d’euros a les empreses Boeing i General Dynamics, que, entre altres, exporten bombes guiades tipus GBU responsables de massacres com la produïda en un mercat del camp de refugiats de Jabalia tan sols dos dies després de l’atac de Hamàs el 7 d’octubre. També es fa ressò de la inversió milmilionària d’aquest banc en la producció i manteniment dels avions F-15 i F-35, fabricats per les empreses Boeing i la italiana Leonardo i exportats a Israel durant els últims anys per a participar en bombardejos a Gaza, Líban o el Iemen.
Els bancs utilitzen diferents mètodes financers per a portar terme aquestes inversions, els quals van des de la concessió directa de préstecs per tal que les empreses armamentístiques puguin augmentar la producció, l’emissió o compra de bons d’aquestes empreses o la participació en fons d’inversió. A la pràctica, tot consisteix a invertir els diners dels seus clients en finançar les guerres. Com és lògic, bancs com el Santander es troben molt còmodes dins la retòrica bèl·lica en augment a tot el món, i, en aquest context, invertir en l’armament d’un país que en els últims mesos ha bombardejat Palestina, Líban, Iemen, Síria o l’Iran, dona com a resultat un negoci suculent. Com més armes es fabriquin, més diners guanyen.
Un informe del Centre Delàs quantifica el finançament del Santander en més de 1.200 milions d’euros a les empreses Boeing i General Dynamics, que, entre altres, exporten bombes guiades tipus GBU responsables de massacres com la produïda al camp de refugiats de Jabalia
Més enllà del negoci directe de la guerra convencional, el Banc Santander també és líder en altres conceptes com en ser el major inversor espanyol en armament nuclear, on té invertits fins a 4.527 milions de dòlars en avals i préstecs. De nou, el BBVA el segueix a curta distància. Per altra banda, un altre informe publicat pel Centre Delàs l’any 2023, denunciava que el Banc Santander havia invertit durant el període 2020-2022, fins a 4.752 milions de dòlars en empreses relacionades amb la militarització de fronteres, el que inclou els avions i helicòpters utilitzats per Frontex o els sistemes de vigilància en fronteres com les de Ceuta i Melilla. Aquest cop, però, lidera el rànquing el BBVA amb una diferència mínima.
L’èxit potencial del boicot acadèmic
La mateixa setmana d’iniciar-se la campanya, l’Associació de directors de les Universitats d’Israel publicava un informe on informava de l’existència de “centenars” de casos de boicots acadèmics, els quals, segons denuncien, dificulten la cooperació de les universitats israelianes amb institucions estrangeres i reconeixen que aquesta ha disminuït dràsticament des del començament de la invasió de Gaza. Per evitar-ho, aquest organisme va recomanar la creació de grups de treball específics a cada centre per enfrontar-se al boicot.
L’informe també assenyala que, si bé al principi, les protestes acadèmiques es limitaven a les manifestacions estudiantils, ara els boicots “sorgeixen principalment de les mateixes institucions i dels professors universitaris”. Això es tradueix, per exemple, en la caiguda del finançament procedent de fundacions d’investigació estrangera, la cancel·lació de convenis o la dificultat dels acadèmics israelians per participar en congressos o escriure en revistes científiques.
Les protestes de les estudiants van aconseguir que no es renovessin els consorcis de la Universitat de Barcelona amb la Universitat de Tel-Aviv
El diari israelià Haaretz assenyala el cas específic de l’Estat espanyol i assegura que la cooperació de les universitats espanyoles amb les israelianes “ha cessat gairebé per complet”. En plena efervescència de les acampades, la mateixa associació que ha publicat l’informe, ja va intentar pressionar les universitats espanyoles enviant una carta als rectors demanant que no trenquessin els vincles amb les institucions d’educació superior i investigació de l’Estat d’Israel. Això no va impedir que, entre altres, les protestes de les estudiants aconseguissin que no es renovessin els consorcis de la Universitat de Barcelona amb la Universitat de Tel-Aviv.
Tot plegat, demostra l’èxit potencial de les campanyes de boicot organitzades des de fa anys pel Moviment de Boicot, Sancions i Desinversions (BDS) i altres organitzacions. Gómez assenyala, a tall d’exemple, que la pressió estudiantil va aconseguir que la Universitat de Barcelona trenqués el vincle amb empreses relacionades amb Israel com HP, Siemens o Carrefour. Ara, la comunitat educativa universitària ha centrat el seu objectiu en el Santander, tot i que, com reconeix Gómez “sabem que no tenen voluntat de fer aquest canvi”. Tot i això, des de les impulsores de la campanya veuen necessari seguir “exigint un trencament total amb el Banc Santander per la seva complicitat amb el que està passant a Palestina”.
