Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Bolívia frena el racisme amb la tornada del Moviment Al Socialisme

Un any després del que moltes van considerar un cop d'estat contra el primer president indígena de Bolívia, el partit de l'exiliat Evo Morales –encapçalat per l'exministre d'economia Luis Arce– guanya les eleccions a la primera volta

Luis Arce / Arxiu

Aquest diumenge 18 d’octubre, Bolívia ha tornat a dir-se un Estat Plurinacional. Després d’un any de convulsió i polarització social, amb més de la meitat dels vots de les bolivianes el Moviment Al Socialisme (MAS) torna al Palau Quemado, a la Plaça Murillo de La Paz. El 10 de novembre de 2019, el seu principal líder, Evo Morales, en sortia a cops i crits després de presentar la seva renuncia davant de protestes massives contra el que es va considerar un frau electoral, en les eleccions que haurien suposat la seva reelecció com a president per quarta vegada. Mentre a Sucre i Potosí encara fumejaven les seus del Tribunal Suprem Electoral, cremades per les manifestants, la segona vicepresidenta del Senat, ultracatòlica i expresentadora de televisió, Jeanine Áñez, assumia la presidència interina –o de facto, segons les que ho van considerar un cop d’estat– amb la bíblia a la mà.

La victòria de Luis Arce, home de confiança d’Evo Morales i exministre d’economia, representa per l’esquerra llatinoamericana un fre al creixement del feixisme, la xenofòbia i el conservadorisme ultracatòlic i evangèlic

Un any després d’aquella agressió a la diversitat boliviana, la victòria provisional de Luis Arce, home de confiança d’Evo Morales i exministre d’economia, amb un 54,49% dels vots i el 87% escrutat, representa per l’esquerra llatinoamericana un fre al creixement del feixisme, la xenofòbia i el conservadorisme ultracatòlic i evangèlic que tenen a Jair Bolsonaro com a principal espasa al continent. “Aquest percentatge concentra molta indignació de la població ofesa per l’arremesa del feixisme i la ultradreta”, assegura Ruth Bautista, sociòloga boliviana. I tal com s’ha manifestat a xarxes socials i articles d’opinió, representa també un clar missatge antiautoritari i antipersonalista: si l’any passat Evo Morales no hagués insistit en la seva reelecció (fins i tot passant per alt el resultat d’un referèndum) i haguera construït un relleu ferm, molt possiblement no s’hauria produït tot el terrabastall social que Bolívia ha viscut durant els últims mesos.

Cal recordar que, durant tot el mes de novembre de 2019, als carrers de les principals ciutats bolivianes cremaven whipales –símbol dels pobles originaris–, s’aixecaven trinxeres i les forces públiques tenien permís per reprimir sense discreció, disparant els trets que van posar fi a la vida d’almenys 34 persones. Cal tenir en compte també que la pandèmia per la COVID-19 “ha estat per la dreta al govern una oportunitat per deixar veure de la manera més grotesca la seva corrupció”, com denuncia Bautista, i ha dut a Bolívia a una profunda crisi econòmica. “Això ha fet que molta gent trobés a faltar els temps del MAS com uns temps de bonança”, segueix la sociòloga. A més a més, el descontentament causat per la prorrogació continuada de les eleccions –que havien de ser el maig passat– amb l’excusa de la pandèmia, ha sigut capitalitzat pel MAS.


S’espera un nou MAS

“S’obre un nou cicle: aquest MAS no podrà ser el mateix MAS que guanyava amb Evo Morales”, assegura el pensador uruguaià Raul Zibechi. Segons Zibechi, Morales “té una jugada una mica complicada perquè part de les seves bases no està a favor que torni”. Després d’uns mesos a Mèxic, Evo Morales va establir el seu exili a la veïna Argentina. Des d’allà, confiat, aquest dilluns afirmava que els trenta processos penals que pesen contra ell, de pedofília, frau electoral o de bloqueig de les vies de transport entre altres, “cauran”. L’expresident acumula cert rebuig entre els seus propis sectors per la manera en què va abandonar el país el novembre de 2019, fins al punt que està apareixent una diferenciació cada vegada més clara entre masisme i evisme.

Lucho Arce, que té origen en una família de classe mitjana de la Paz i no prové de les lluites sindicals i camperoles com Morales, haurà de fer les coses diferents si vol reenamorar aquests sectors. I és que, segons Bautista, amb tot el procés viscut a Bolívia a finals de l’any passat –fos o no fos un cop d’estat– “han sorgit veus crítiques a l’interior del MAS, nous lideratges i oportunitats per repensar el projecte polític de plurinacionalitat”.

“No estan en discussió les polítiques extractivistes, el que està en discussió és l’actitud grollera que Morales va tenir amb el poble”, aclareix Zibechi. Efectivament, una de les grans crítiques als catorze anys de govern d’Evo Morales s’ha construït davant la continuïtat del model neoliberal, que ha seguit instal·lant projectes extractivistes arreu del territori bolivià tot i les protestes de les comunitats locals. Aquest és el cas del Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS), on Morales va insistir a construir una carretera que parteix per la meitat una selva, ecosistema i habitat de comunitats indígenes i animals, motiu pel qual la Cort Interamericana de Drets Humans ha obert un procés per violacions dels drets humans dels pobles indígenes.

En el seu primer discurs com a candidat escollit, Arce ha assegurat que “construirem un govern d’unitat nacional, treballarem i reconduirem el procés de canvi sense odis i aprenent i superant els errors del MAS”

Durant els mesos en què ha governat la dreta d’Añez, “el sector crític minoritari des dels pobles indígenes, colpejat per l’extractivisme i el desarrollisme del MAS, ha estat pràcticament invisibilitzat pel discurs suposadament mobilitzat de classe mitjana que pregona la civilització, la modernitat i la ciutadania culta sobre els sectors populars”, denuncia Ruth Bautista. Segons ella, amb la tornada del MAS, aquest sector captarà novament l’atenció, “mirades externes, des de l’ecologisme i les resistències a l’extractivisme”. Luis Arce i la seva fórmula de vicepresidència amb David Choquehuanca, exministre de relacions exteriors i aquest sí, històric sindicalista aimara, hauran de superar l’era de Morales. En el seu primer discurs com a candidat escollit, Arce ha assegurat que “construirem un govern d’unitat nacional, treballarem i reconduirem el procés de canvi sense odis i aprenent i superant els errors del MAS”, però com deia Zibechi, qüestionar l’extractivisme o el model neoliberal no és un dels errors que el nou govern pugui estar considerant superar.

Els principals opositors de Luis Arce eren el periodista i expresident Carlos Mesa, que ha obtingut un 30,5 % dels vots amb el partit Comunidad Ciudadana, i la nova formació política Creemos de Luis Fernando Camacho, home titllat de neofeixista que va entrar al palau de govern per jurar la Bíblia durant la setmana de l’esclat social, qui ha obtingut un 15% dels volts. Gairebé un milió i mig de vots per la ultradreta, la majoria dels quals concentrats al departament natal de Macho Camacho, Santa Cruz de la Sierra, que exposen una constatació del creixement de l’extrema dreta i el racisme no només a Bolívia sinó a Amèrica Llatina i al món.

El guanyador dels comicis és reconegut per ser el ministre de finances que va reduir els nivells d’empobriment del poble bolivià d’un 60 a un 37%, segons dades oficials, i que va gestionar la nacionalització dels hidrocarburs. Tanmateix, ara s’enfronta a una segona onada de la pandèmia del coronavirus i la crisi econòmica i social que aquesta ja ha desencadenat.

Articles relacionats